dimarts, de desembre 18, 2007

El Déu del Temple del Metall

Vaig parlar de La Deessa del Temple Metall, que certament ho era, però allò va ser una sorpresa. Agradable però circumstancial.
El realment pintoresc de The World's End és el seu Déu. Els grecs l'anomeaven Dionysos, els Romans el coneixien com a Bacchus, en Bakerin i jo li deiem El Deu del Temple del Metall i la resta de la gent s'hi refereix com “aquell payo que sembla en Rappel en versió Punkie Brewster i que s'està bebent la cervesa d'un altre”.
No n'havia parlat abans perque sincerament em pensava que l'havia dinyada. El vam descobrir al poc d'arribar a Londres i no el vaig tornar a veure fins un parell de mesos abans de tornar cap a Barna. Em va alegrar veure que encara camina... o que com a mínim s'aguanta dret.
És, sense cap mena de dubte, un prototipus de tronat de Camden comú. Que vol dir que està una mica grillat plus porta un rotllo gothic/tatoo/pearcing. El tema dels tatoos el porta bé, el del piercing també, però el del gothic no l'acaba de dominar perquè porta pulseres i collarets de color i xumets penjant i una armilla imitació de pell de be. El just per deixar clar que gotic sí, però tronat també.
Hi ha gent que té idees brillants, com ara “podriem aprofitar els milions de tones de pneumàtics de cotxes que es llençen cada any per processar un material aillant per a la construcció”, o com ara “i que tal si, en comptes de llençar les medicines que ens sobren, muntem una ONG i les portem al Senegal?”. La idea de Nostre Senyor del Metall va ser “perquè no aprofitem totes les restes de beguda que queden als gots del pub per agafar una merda descomunal?”
Evidentment és un payo que no es troba en un excel·lent estat, ni físic ni mental. Però no sabria dir si això és la causa del seu comportament o, al contrari, és el seu costum alcoholico-reciclador la raó de la seva dificultat per mantenir el seny i l'equilibri. Sort que com a mínim l'equilibri el controla una mica agafant-se a la barra del pub com a referent.
La seva tècnica és senzilla i efectiva. Ell s'està en una cantonada de la barra, concretament la seva cantonada, a la qual estic segur que enganxaran una placa conmemorativa quan ell mori (entre d'altres raons perquè molt provablement la dinyarà allà mateix). La cantonada és el centre d'operacions, de tant en tant va a fer la ronda i arreplega tots els gots i ampolles que els clients ja s'han acabat, llavors torna a la seva cantonada, aboca totes les restes de cervesa en un got (el primer que ha recollit, suposo) i tatxan! Ja tenim mitja pinta de cervesa by the face.
A mesura que avança el reciclatge a vegades opta per conservar dos gots i abocar les cerveses clares en un i les més fosques en l'altre, que no és questió de barrejar gustos. I si algú es deixa les restes d'un pollastre i patates take away tampoc té manies i pica un parell de patates.
No cal dir que els treballadors del pub se'l deuen estimar força, perquè mentres ell és al local no s'han de molestar gaire en sortir de la barra a recollir gots. I sembla ser que això a ell li dona prou comfiança com per cridar l'atenció d'algún cambrer despistat que comet l'error de recollir una cervesa mig plena, que oportunitats així no s'han de deixar passar.

Fig. 1: El Déu del Temple del Metall a la seva cantonada de la barra controlant la sala amb un ull avitzor. Cal puntualitzar que ha cambiat l'armilla blanca de llana de be per un model més estiuenc, cosa que compensa amb unes manilles XXL chorissades del passatje del terror.

Fig. 2: El Déu del Metall torna de fer la ronda. A la barra es pot apreciar la mà d'un cambrer, que es disposa a retirar les ampolles i gots que el Déu ja havia acostat en rondes anteriors.

Fig. 3: Yupi! Birra by the face!

Fig. 4: Arriba, abajo, al centro y padentro.

Fig. 5: Exemple de la mateixa tècnica però amb dos gots (reciclatje selectiu).

diumenge, de desembre 09, 2007

Always touch in and touch out


A Londres els bitllets de metro i bus els carregues en una tarjeta magnètica, la Oyster Card (la Tarjeta Ostra). Sempre m'havia estranyat el nom i no era capaç d'entendre quina rel·lació podia tenir un troç de plàstic blau amb un molusc. Ahir, mentres fregava els plats, vaig veure la llum.
A algú molt influent de Transport for London li agraden les mateixes pel·lícules que a mi.
La Oyster és de color blau...
És una ostra de color blau...
És una blue oyster...
The Blue Oyster... La Ostra Azul!!! Collons de Déu!!! 0_o lol :) :D XD!!
Na niano nano naaaa...





dimarts, de desembre 04, 2007

Mallorca, ecstasy & lotion (Les històries d'en Tron)

A Mallorca ens vam passar força estona viatjant amunt i avall, per sort el nostre cotxe venia amb un Tron de sèrie que t'explicava històries entretingudes...


Història 1: “Els pilots són uns capullus”.

.

Però Tron, si tu estàs estudiant per ser pilot”, “Ja, si quan ho sigui també seré un cabró, però es que ara em toca els ous”.
Resulta que en Tron és l'encarregat de preparar els avions d'Air
Messerschmitt per volar (combustible, menjar, hostesses catxondes...) i per fer això ha de parlar amb els pilots per saber el pla de vol i quan combustible necessiten. El que passa és que molts pilots són antics officials de la Luftwaffe que s'han passat al transport civil perquè ja no els deixen bombardejar Londres, però que continuen acostumats a lladrar les ordres.
Un dia en Tron se'n va trobar un d'especialment capullu que li deia que estaven a Air
Messerschmitt i que perquè no li parlava en alemany. En Tron li va dir que sobretot perquè no en sabia, i també perquè l'idioma internacional en aviació és l'anglès i és l'unic que està obligat a parlar. El pilot li va tornar a demanar que parlés en alemany i en Tron li va demanar que se n'anés a la merda.
Durant els cinc minuts següents el pilot es va estar queixant d'en Tron a Control, durant els cinc segons següents en Tron va explicar a Control el que havia passat, després Control es va passar deu minuts preguntant-li al pilot perquè era tant capullu i finalment Control va enviar en Tron de nou a l'avió. Ell molt educadament va donar les gràcies al pilot pel descans de 15 minuts, en anglès.

.

Història 2: “Els passatgers són uns capullus”

.

Doncs resulta que hi havia retards en els vols i els passatgers que esperaven per embarcar començaven a mostrar simptomes esquizofrenicodepressius, de manera que en Tron (defender of the nenas) va decidir donar un cop de mà a les hostesses (catxondes) i es va oferir a anunciar la bonanova de que ningú volava fins al cap de un dos tres responda otra vez. Un dels passatjers esquizofrenicodepressius, que no s'havia pres cap dels tranquimazines que regalaven als mostradors de facturació, va anar cap a en Tron, el va agafar pel coll de la camisa i li va dir “Tu no te vas de aquí hasta que me digas cuando sale mi vuelo”. En Tron li va agafar la tarjeta d'embarcament que li sobresortia de la buxaca de l'americana i li va dir “Pués tu no vuelas” i se'n va anar.
Una hora després, deu minuts abans de que els esquizofrenicoan
tidepresivodependents entressin a l'avió, en Tron es va apropar al tronat violent, que ja havia deixat de treure escuma per la boca i estava molt trist perque no es podia tallar les venes amb el troç de got de plàstic que havia esmolat. Li va tornar el bitllet (que en Tron és un troç de pa, una mica cabró però pa) i el payo li va prometre que el seu primer fill baró portaria el seu nom.

.

Història 3: “Els anglesos són uns capullus”

.

En Tron tenia el seu avió llest i carregat, a excepció de cinc passatgers. Com que ningú responia als avisos de megafonia, finalment van haber d'endarrerir el vol per buscar les cinc maletes i descarregar-les.
Cinc minuts després cinc hooligans borratxos s'apropaven tranquilament a la porta d'embarcament. En Tron va avisar pel walkie-talkie de que deixesin les maletes tranquiles i després es va girar cap a les hostesses (catxondes) i els hi va dir que tanquessin l'entrada a l'avió.
A en Tron no li agraden els hooligans. Cal recordar que va estar present en l'afer Christopher, d'on es va endur una escopinada amb sang i un cop de puny amb cicatriu de regal al jeto (moraletja: no li tornis el mòbil que li ha caigut a un payo que està intentant pegar un amic teu). S'ho va endur tot sense pagar ni un duro, però de totes maneres no en va quedar satisfet. Si a això li afegim que en Tron es va pasar dos anys treballant en un restaurant de Londres aguantant les exigències pijes d'anglesos pijus, doncs potser s'entén perquè va decidir equilibrar una mica la balança al seu favor.
Els guiris adolescents van arribar cantant i empentant-se i li van presentar les tarjetes d'embarcament. En Tron s'els va mirar estranyat, es va mirar els bitllets estranyat, es va tornar a mirar els hooligans i llavors, quan ja començaven a posar cara de preocupats, va assenyalar per la finestra a un avió que s'enlairava i els hi va dir que aquell era el seu vol que se'n anava sense ells i que bon dia i adeu.
Quatre van deixar de riure i el cinquè es va posar a plorar. Li van començar a explicar que no tenien diners per cap altre bitllet i que les seves maletes estaven a l'avió i en Tron els hi va dir que mala sort, que haurien d'haber embarcat a temps i que ara s'havien d'esperar a que els hi tornessin les maletes i que no el molestessin més que tenia feina.
Es veu que els vols d'avió van per tandes perqué h
i ha d'haver no se quin marge de temps entre vol i vol. Per això si un avió no surt a l'hora, encara que al cap de 15 minuts estigui llest, s'ha d'esperar a que li puguin donar un altre espai a la pista. En aquest cas, i gràcies als nens borratxos, l'avió s'havia d'esperar carregat i amb tots els passatgers a dins una hora i mitja fins a poder enlairar-se. I aquest és el temps que en Tron va tenir els hooligans esperant-se davant la porta d'embarc preguntant-se si mai tornarien a veure les seves famílies desestructurades. Deu minuts abans de l'hora en Tron va obrir la porta i els hi va dir que passessin cap endins fent via, els hooligans van dubtar entre si fer-li un petó a la mà o als peus.
El que més em sorprén de quan gasta aquestes putades és que al final la gent li acava donant les gràcies.

.

Història 4: “Els polacs em cauen bé, però a vegades són uns capullus”

.

A en Tron li havia tocat rebre un avió de Central Wings, que es veu que és una companyia famosa entre els treballadors de l'aeroport per les poloneses que porta a Mallorca. En Tron estava admirant el material d'importació quan una parella li va demanar si els hi podia donar el cotxet del nen. En Tron els hi va explicar que les normatives de l'aeroport prohibeixen l'utilització de cotxets a les pistes i que s'haurien d'esperar a arribar a la terminal. La dona se li va rebotar i li va començar a exigir el cotxet, cosa que en Tron es va prendre força bé perquè mentres escoltava li anava mirant els pits, però llavors el marit també va començar a reclamar el cotxet i a bramar coses en polonés i en Tron va començar a escoltar paraules familiars.
Tothom que hagi viscut a Londres s'ha relacionat amb polonesos, i tothom que s'hagi relacionat amb polonesos sap que
kurba vol dir “puta” (si els de Vic ho carden tot, els de polònia ho kurben). De manera que en Tron va posar cara d'haver-ho entés tot, els hi va espetar "Ma letxepomis; di pier dalay” i se'n va anar.
M'entres en Tron es va estar relacionant amb polonesos es va preocupar d'aprendre algunes frases útils com ara
Tens uns ulls preciosos. Però la que més li ha fet servei és "Ma letxepomis; di pier dalay” (Tinc una idea millor, aneu a prendre pel cul).

.

Història 5: “Les hostesses són unes catxondes” (i que consti que ell ho trobava molt positiu)

.

En Tron em va picar l'ullet des de el retrovisor del cotxe i va dir “I sabeis que, pués que resulta que la fama de cachondas que tienen las azafatas és verdad, me lo ha dicho todo el mundo...”. L'Amparo va murmurar “Vaya guarras...” i jo somreia d'orella a orella mentres ell continuava “...bueno, de hecho a mi una vez...”.
En Tron no ha estat mai de dormir gaire, però des de que ja no es droga ag
uanta menys. Li estava costant mantenir els ulls oberts per acabar d'enllestir un avió i va decidir recorre a alguna substància legal, es va acostar molt educadament a una hostessa (especialment catxonda i una mica sorda) d'Air Messerschmitt i li va demanar si li podia “spare some coffee, please?”. Ella li va dir que s'esperés un segon i quan va tornar en comptes de portar una tassa li va donar un paper amb un telèfon i li va dir “Aquest és el meu hotel, m'hi estic fins demà passat, truca'm i fem aquest cafè”.
La paya no dominava gaire l'anglès i l'havia entés malament, o va entendre el que va voler, però en Tron va pensar que millor no corretgir-la.
Quan al dia seguent es va presentar a l'hotel tampoc va aconseguir prendre cap cafè, van passar directament al sexe oral.




Mallorca, ecstasy & lotion (1 de 3)
Mallorca, ecstasy & lotion (2 de 3)
Mallorca, ecstasy & lotion (3 de 3)