Obrigado

Des de fa dues setmanes que tothom em fa estranger.

Va comencar quan vaig anar a treballar a una altra botiga i tothom s'estranyava quan deia que soc de Barcelona. Es veu que ja no tinc cara ni accent d'Espanish. Be, d'una banda aixo ja em mola. Vull dir que sembla que estic superant la etapa de l'espanglish. Pero per l'altra estic comencat a tenir una crisis de nacionalitat.
Segons la gent de la feina soc, o be italia, o be argenti. De fet fins i tot una clienta, per fer-se la simpatica, em va demanar que el cafe estigues "molto caldo". Jo evidentment li vaig contestar gesticulant quatre parides en italia i la senyora va marxar ben contenta.
Avui la cosa ha avancat un grau mes pero. He sortit de casa per anar a comprar al badulaque i just davant del portal m'he trobat un paio que m'ha assenyalat i m'ha preuntat si era braziler (en portugues). Resulta que era un chaval que venia a mirar una habitacio per llogar i resulta que ara tambe tinc cara de braziler. La veritat, millor que italia o argenti, tot i que passo de tangues.

El butaneru sense bombona

L'Etonda es tira pets. L'Etonda es la ultima incorporacio a la comuna hippy que es la casa on visc. Es una chaval africa que vol estudiar enginyeria genetica (toca't els ous) i que es tira pets (toca't els nassos).

Estava jo fent el palleringa a l'ordinador d'us colectiu que tenim la cuina-menjador, quan el payo va sortir de la sala d'estar i va deixar anar la pressio de les nalgues. Vaig pensar que el tio no s'hauria adonat de que jo estava alla, de que no s'estava tirant el pet en solitud, pero llavors quan va tornar a seguir mirant la tele amb en Tommy va deixar anar un altre recital. Per mi va ser dur sentir-ho, pero em sembla que en Tommy des de llavors encara te mes cabells blancs.

La afoto

Vaig decidir fer una foto ben tipica de Londres. Res de captar l'esperit de la ciutat ni res d'aixo, una foto tipica, facil, de les coses que s'han de veure amb el bus turistic. Doncs be, que millor que la columna d'en Nelson? Pero clar, com que soc un tio molt sensible vaig decidir afegir-hi una altra cosa supermegatipica. De fet en vaig fer dues versions. "Columna de Nelson + taxi londinenc" i "Columna de Nelson + autobus londinenc". Soc un artista, ho se.
Doncs be, el tema taxis es facil. N'hi ha un porrot i l'unic que has d'esperar es que en passi un sense una publicitat massa espatarrant. De fet ni tant sols cal que sigui ben be negre, pq tirant en Blanc i Negre tan li fa si es vermell o gris o negre (ma o meno), que tots queden foscos i amb aire d'anys 50's. Ara be, el tema autobus ja es una altra cosa.
Fa cosa de mig any totes les televisions anaven plenes amb la noticia de que els routmasters (els autobusos vermells tipics de dos pisos dissenyats als 60's o porai) es retiraven. Doncs be, no es veritat, encara hi ha algunes linies que n'operen per que els turistes vegin un propper routmaster de tant en tant mentre passegen pel centre de la ciutat. El problema es que en aquestes linies la proporcio de routmasters vindria a ser una cosa aixi com 1/10, no mes, i la resta son autobusos de dos pisos i vermells pero ben moderns (i amb conductors idiotes que s'obliden d'apagar la calefaccio quan estem a 28 graus, t'ho juro).
Tornant a la foto, a la baixa ratio de routmasters de les linies 9 i 15 (per qui vulgui anar fins a trafalgar en tipical bus) s'hi ha de sumar el fet que, pa la foto bonita, ha de fer un sol ben maco i has de tenir la sort de que cap fragoneta cutre se't posi al davant de l'autobus. Aixi doncs: Routmaster + sol - cotxes cutres = Foto. Doncs per aquesta parida em vaig tirar de dotze a dues (su juro) peu plantat en una cantonada, amb la camera at the ready i resant perque quan el routmaster aparegues no ho fes tambe algun calho amb la fragoneta los malacatones i que no se'm poses cap nubol kinton davant del sol.
Un cop vaig llegir un fotograf filosof que deia que la fotografia sovint es un 10% inspiracio i un 90% transpiracio. Per a mi la cosa va ser mes aviat "2/98 ozu que calo". Al final pero, a base de transpiracio vaig aconseguir fer la foto . A si, i tambe tenir la meitat esquerra de la cara com un tomaquet i ser una especie de ying-yang ambulant.

Flanagan beggins

Aquest blog comença aquí perquè em dona la gana.
He dit.