dimarts, d’agost 16, 2011

Treballs de foc

No he estat mai al Camp Nou, però quan el barça marca no deu ser gaire diferent del meu interior d'illa. Potser l'única diferència a casa és que no li poden llençar coses a l'arbitre. I és que les quatre façanes fan un amfiteatre molt convincent, tant que un dels veïns va decidir treure'n partit.
Si llences coets la nit de Sant Joan la cosa és més vulgar, de manera que un dels àtics del sector oest va decidir que el dia després els focs artificials lluirien més. Es va deixar una pasta en dos castells de focs força pros, i va aconseguir superar al futbol pel que fa a la congregació de veïns per balcó i a la ovació final. Un aplaus.
Ei, i vídeo propi al blog, del segón castell, que el primer em va enganxar en boles. Si es que no parem d'innovar tu... plas, plas, plas.
.

dijous, d’agost 04, 2011

What, what?

Semua: Ei, cuanta pasta hem de portar cap a Eslovàquia?
SeFuen: No se, lleva lo que quieras, igualmente allí a veces hay cajeros.
Semua: A veces? En tu ciudad hay?
SeFuen: Si, dos.
Semua: (…)

Semua: He vist que hi ha un parc aquàtic a Poprad!
SeFuen: Si, ese que siempre tiene infecciones.
Semua: (…)

Semua: I què li portem a ta mare d'aquí? Que li faria il·lusió?
SeFuen: No se, comprale uno de esos croissantes de chocolata.
Semua: Un crusan? Es que allà no n'hi ha?
SeFuen: No.
Semua: (…)

Semua: Algun dia farem una volta en el teu cotxe oi?
SeFuen: Si, si conseguimos ruedas.
Semua: (…) Bé, si no funciona es igual.
SeFuen: No, no, si tiene ruedas va perfecto.
Semua: (…) (…) (…)
.
A veure si, amb una mica de sort, al tornar la pasma eslovaca ens posa algun regal a la motxilla.