Wax On, Fuck Off

Da man...
.

Wax On, F*ck Off with Ralph Macchio from Ralph Macchio

.

Rollo bollo a estribor

Jo: Hola, venia a veure la habitació per llogar.

Rama: És aquesta. I això és la cuina i això el menjador i blablablabla...

Jo: Ah, molt bé. Uala, i aquests binocles de camuflatge?

Rama: Ah, buenu, és que hi havia unes veïnes lesbianes que a l'estiu a vegades follaven al balco. Bé, o vegades a dins de casa però amb la finestra oberta, i llavors fèiem torns amb els binocles per passar l'estona.

Jo: Uala, però ho podíeu veure des del balcó?

Rama: Sí, però millor des de la finestra de l'habitació que es lloga.

Jo: Valens, me la quedo.

.

Només afegiré que no hi ha cap portavions amb F-22 a bord.

.

Il Capo ma non troppo (2 de 2)

No ho se, suposo que tot és qüestió de tenir mala sort o bona sort. Encara que sembla que ell sovint en té de les dues a l'hora.

Als EUA hi va haver no se quina baralla al local on treballava de segurata. Ell i dos companys més van anar a veure que passava i llavors un payo de tres metres el va enganxar pel coll i li va començar a cridar. En SeFuen no entenia que collons li estava dient, però suposava que no li estava dient guapo, i quan l'altre va alçar el puny ell va fer freestyle. La poli va arribar, l'altre va acabar amb el nas trencat i tots plegats al calabós.

Dues setmanes després el jutge el va condemnar a tres mesos de trena, però ell va dir que no li anava bé. Resulta que el seu visat expirava en un mes i mig i per tant li va dir al senyor jutge que havia de marxar del país i que sentint-ho molt no podria complir tota la condemna. El que no li va dir al senyor jutge és que el visat de treball del seu passaport anava acompanyat d'un altre paper a banda que deia que després es podia quedar als EUA un mes i mig més sense treballar, per poder fer turisme. Però total, si vols un resort all-included te'n vas a Cancún, que les vistes des d'Alcatraz són una merda.

A Austràlia tot va ser més aviat un malentès. Un malentès que li va costar 6.000 dòlars. O li hauria costat si mai els hagués pagat.

Quan em va explicar que havia anat a Austràlia amb la seva pipa a la maleta li vaig dir que estava tronat, però llavors ell em va mirar condesçendentment i em va explicar que si vas a treballar a un poble perdut al mig d'Austràlia i cada dia has d'anar a visitar granges a on Jesucrist va perdre l'Ipod, has de portar pipa. És veritat, el metro no arriba a tot arreu. Al mig d'Austràlia hi ha dingos i serps i coses que poden resultar un petit problema si el cotxe se t'espatlla a 150Km de cap altre ésser humà. De fet es veu que es va treure la llicència d'armes a la mateixa universitat, que era com una espècie d'assignatura optativa. A més em sembla intuir que a banda de protegir-se de bitxos, quan s'ha de sacrificar alguna bèstia moribunda a vegades un tret deu ser més ràpid i barat que drogar l'animal.

La qüestió és que en SeFuen se'n va anar cap a Viena per agafar l'avió. Portava la pipa i la llicència a la maleta i els agents de l'aeroport li van dir que no hi havia cap problema, van precintar la maleta i li van posar una enganxina enorme de color vermell fluorescent on hi deia “Achtung! Pistoloten!” i la van facturar. I llavors quan va arribar a Sidney van saltar totes les alarmes i un agent histèric li va cridar “Que portes una arma a la maleta!!!” i ell va respondre “Es clar!!” assenyalant la maleta amb l'enganxina enorme amb una pipa dibuixada.

I així és com en SeFuen va descobrir que els policies de Viena no tenen ni puta idea de boomerangs i cangurs. De fet per explicar-li bé els guripes de Sidney el van convidar a xerrar un parell d'hores en una petita habitació de l'aeroport. I mentrestant l'amo de la clínica, que havia vingut a recollir-lo, estava en un bar preguntant-se com és que trigava tant. Sort que com a mínim es podia entretenir mirant el telenotícies, on comentaven la recent detenció d'un eslovac que intentava introduir armes al país.

Li van requisar la pipa i li van posar una multa de 6.000 dollars australians. La sentència no tenia massa sentit. El pobre SeFuen només tenia la llicència d'armes eslovaca i per tant no podia comprar una arma nova a Austràlia. Per tant en cas de veure's en problemes al desert australià només podia comptar amb les seves mans per defensar-se. Sort que amb les seves mans podia agafar qualsevol dels dos escopetots que el seu cap li havia posat al cotxe del curru. Gràcies a les autoritats aeroportuaries australianes s'havia evitat que un eslovac entrés la seva pistola amb llicència i així pogués tenir accés a dues escopetes il·legals.

Pel que fa a la multa... la dona del cap d'en SeFuen era advocada i li va explicar una bonica equació. Resulta que legalment tenia un marge de dos anys per estalviar la pasta i pagar. Però ell només tenia permís de treball per un any i mig i es veu que un cop de tornada a Europa no hi ha res que les autoritats australianes puguin fer per trincar-te. O sigui que tècnicament si que pot tornar a Austràlia, l'únic problema és que la visita li sortiria una mica cara.

.

.
Il Capo ma non troppo (1 de 2)
.

Llegir és de pobres

A les botigues de decoració venen una cosa tope guai que són feixos de deu llibres lligats amb cordill. Però són llibres així tots com de la mateixa tonalitat beix i estan muy vividos, que vol dir que estan fets pols, però son monus i preferentment en francès.

Hi ha una casa en un lloc amb una prestatgeria que té 8 feixos d'aquests. A l'etiqueta deia que valien 64 leurus cadascun. 512 leurus en llibres chungus. Lligats amb cordillets. Quedava super mono.

.

.