Master of the universe

En Kabir és un paio de Bangla Desh que treballa amb mi i que és incapaç de pronunciar el meu nom correctament. Em diu Garlic, que vol dir All i evidentment em toca la pera.

Ultimament he decidit que com que ell em toca el que no sona jo tambe li toco a ell i cada cop que em crida li faig repetir el meu nom fins que el diu bé. Cinc minuts després el cabró ja m'està dient All un altre cop, però com a mínim el canso una miqueta. No és mal chaval, simplement és incapaç de pronunciar absolutament res correctament.

Avui, en una de les nostres sessions de "Listen & repeat" en la que he estat especialment cansino el paio a acabat preguntantme si no tenia cap altre nom o sobrenom. Em toca molt la pera quan algú em pregunta això. Per comencar perquè s'ha de ser molt burru per preguntar-li això a algú. T'estan dient: "Mira noi, em fa mandra aprendrem el teu nom, que tal si et busquem algun nom que ja m'hagi aprés i així no em canso?".

La millor manera de caure bé a algú és aprendre't el seu nom a la primera i pronuciar-lo sovint els primers cops que converses amb ell o ella. És una cosa molt bàsica que enseyen en qualsevol curs de relacions laborals/personals. És molt fàcil i molt efectiva. El nom propi és el so més bonic del mon per a qualsevol persona. Però cagarla és igual de senzill.

En Theodor Roosvelt, en una recepció d'embaixadors quan era president dels EEUU, va decidir fer una prova. Cada cop que li presentaven algú en comptes de dir "És un plaer tenir-lo aquí amb nosaltres" deia "Acabo d'assassinar la meva dona". Ningú li va preguntar que dimonis estava dient. És el mateix que ens passa a tots, no escoltem a l'altra persona i als cinc segons no recordem com es deia.

En Roosvelt tenia un sistema per això. Just després de coneixer algú visualitzava la cara d'aquella persona i repetia el seu nom deu cops per gravar-lo a la memòria.

Em sembla que en Kabir no serà mai president dels Estats Units d'Amèrica.

Que si tinc algun altre nom? Bé, he pensat, entrarem en la fase de vacilarte directament a la cara chaval i li he dit que si volia em podia dir Master of the Universe. Evidentment era una vacilada, però el paio s'ho ha pres com una alternativa i ara no para de dir-me Master. Els camins del senyor són inescrutables...

El problema és que el nano tampoc pronuncia bé Master i semla que digui Mustard (mostassa), de manera que estem més o menys com al principi.

.

[Aquesta història continua aquí]