No he estat mai al Camp Nou, però quan el barça marca no deu ser gaire diferent del meu interior d'illa. Potser l'única diferència a casa és que no li poden llençar coses a l'arbitre. I és que les quatre façanes fan un amfiteatre molt convincent, tant que un dels veïns va decidir treure'n partit.
Si llences coets la nit de Sant Joan la cosa és més vulgar, de manera que un dels àtics del sector oest va decidir que el dia després els focs artificials lluirien més. Es va deixar una pasta en dos castells de focs força pros, i va aconseguir superar al futbol pel que fa a la congregació de veïns per balcó i a la ovació final. Un aplaus.
Ei, i vídeo propi al blog, del segón castell, que el primer em va enganxar en boles. Si es que no parem d'innovar tu... plas, plas, plas.
Poprad, ciutat d'entrada a les muntanyes Tatra, molt maques es veu. Temperatura màxima de mitjana a l'agost: 22ºC, mínima de mitjana: 9,4ºC (WTF!!). Es veu que té un centre històric bufó.
La resta de coses que en sé són a través d'en SeFuen. Els tius són grans, grassos, calbs, miren a tothom amb cara de mala hòstia i no ballen mai. Si balles automàticament ets gay. A Eslovàquia tothom assumeix que en SeFuen és gay. El seu germà només ho és una mica, perquè no balla però fa servir desodorant. La penya es destil·la a casa un licor de prunes de graduació indeterminada al qual en SeFuen es refereix orgullosament com a “Gasolina”. A l'hivern beuen te amb rom. A l'estiu beuen cervesa intercalada amb Gasolina. En SeFuen ja m'ha dit que si demano una clara el cambrer m'ignorarà i/o em fotrà una bofetada. Els lladres es diuen gitanos, els violadors es diuen gitanos, els atracadors es diuen gitanos, els timadors es diuen gitanos. El significat donat a “gitano” no es considera racista, sinó una expressió del folklore eslovac. Tothom té escopetes a casa per poder disparar als gitanos quan et venen a robar.
Ah sí, el plat típic nacional és el halusky, amb formatge.
Update:
Algú ha tingut la gentilesa d'informar-me que la peli “Hostel” està ambientada a Eslovàquia. En SeFuen diu que per això ens va fer fotos l'altre dia, que ja ens té venuts.
He descobert que tinc la mania d'obrir sempre de bat a bat la cortina de la dutxa, em dona mal rotllo que estigui tancada. I ho he descobert perquè hi ha algú a casa que té la mania contrària. Iumudafucka...
Semua: Tiu, a Eslovàquia és segur? Quidicir per portar la càmera de fotos porai i tal. SeFuen: Si, claro. Semua: Guai. SeFuen: Además, llevaremos pistola. Semua: Say what?
.
El nostre interior d'illa és un petit món on hi passen coses que et pots mirar des de la tranquil·litat del teu balcó.
No fa gaire vam tenir un blackout particular on (crec) que només la nostra illa es va quedar sense llum. Va ser llavors, observant com per les diverses finestres anaven apareixent persones amb llanternes o mòbils, que ens vam adonar de que tenim la nostra pròpia finestra indiscreta al món veïnal. Que per exemple ens va fer descobrir, un cop tornada la llum, que en una finestra del davant hi havia una paya canviant-se de roba. I de retruc que els dos binocles de merda que teníem al menjador no serveixen per veure un trunyu. Com a mínim ara tenim dos trastos menys a casa. I això que comptava amb ells per avistar les dues hipotètiques lesbianes exhibicionistes, que en BrightLight em segueix jurant que viuen al cantó est de l'illa.
De fet el putu BrightLight sembla ser l'únic que amortitza les vistes. Fa poc em va dir que, mentre ell prenia la fresca, en una finestra del sector oest va aparèixer una noia en tovallola, que el va veure però va fer veure com si no i que va procedir a passejar-se en pilotes i en roba interior. Collons, a mi el més eròtic que m'ha passat al balcó va ser el dia que al recollir la roba em van caure uns calçotets al pati del principal primera.
Aquesta matinada es veu que hi ha tornat a haver sarau. Segons en BrithLight “A las cuatro tio havia la violencia sexual más grande que he visto te lo juro tio”. M'ha costat una estona esbrinar si hi havia hagut una violació al pati interior o si bé simplement havia estat una sessió de sexe salvatge consentit. Finalment resulta que no es va veure res, però que d'alguna finestra oberta del sector nord-oest sortien els gemecs i crits més bèsties que en BrightLight ha sentit a la seva vida, acompanyats del ritme constant de l'empotrament del llit contra la paret i el grinyolar a mach 3 del somier. Uns quants veïns es van congregar als respectius balcons per elogiar i aplaudir als gladiadors.
En BrightLight fins i tot m'ha trucat a la porta per fer-me partícep de l'esdeveniment, però jo estava de party rocker porai i no he arribat fins les set, i per variar m'he perdut les performances veïnals.
Com que la cosa no s'eleva gaire he decidit no prendre res a veure que passa. En plan Rambo.
So far:
37,4
36,9
37,1
37,3
37,4
37,1
37,5
37,1
37,5
37,1
37,7
37,1
37,4
36,9
37,7
Em pensava que era un tema de bany maria, però resulta que la febre és un procés constant de Pasteurització. Baja, una metàfora de la vida.
BTW, si em jalo un gelat em baixarà la febre? Se que going all natural una dutxa freda funciona, però fa més pal.
Descobriment curiós. En Sanderín, quan s'afaita, es posa l'escuma d'afaitar per tota la cara. Li he preguntat si es que també s'estava afaitant el front, però es veu que no, que és un secret de bellesa siri. Suposadament et deixa la pell més fina i suau.
A veure si aquesta nit l'enganxo rentant-se les dents. Estic molt intrigat per veure si amb la pasta de dents també se li envà l'olla.
Segueixo amb el meu voluntariat en pro dels borratxos desvalguts. Avui m'ha tocat conèixer l'Estefan, un serbi de 30 anys que estava estirat a la cantonada de casa meva amb les cames creuades i els braços estirats cual Jesucritso Supastar. Però que en comptes d'estar clavat en un pal estava al terra perquè suposadament s'havia esconyat amb el monopatí chungueru que tenia al costat.
He marcat el 012, llavors he penjat i he trucat al 112 i li he explicat a una senyora la situació i que a veure si podia enviar una ambulància pal nene, i llavors una noia transeünt m'ha demanat el telèfon “perquè es que sóc metge” i li ha dit a la senyora del 112 “Oye mira que es que soy médico y este chico tiene los ojos jarenauerdionsios y necesita una ambulancia”. Que es allò que penses que potser no cal estudiar una carrera per diagnosticar un cebollonzón, i que arribat el cas tampoc passa res per dir simplement cebollonzón en comptes de “ojos jarenauerdionsios con evidente pérdida de capacidad motora”.
Bé, i llavors hem estat allá una estona intentant que l'Estefan no es sobés i entrés en un “posible coma etílico-estupefacientil” (AKA cebollonzón amb chungu) i ell s'ha entretingut una estona reclamant la seva bocina del Mickey Mouse i fent-nos una petita demostració del seu funcionament. També ha engegat a la merda a un senyor transeünt que ha insinuat que devia ser romanès i després ha estat una estona conversant en serbi amb mi i explicant-me unes coses super gracioses. Suposo.
S'ha mig enfadat quan he intentat treure-li el puret de les mans, bàsicament perquè l'ha agafat pel cantó encès, i en veure que li volia prendre se l'ha ficat ràpidament als llavis, pel cantó encès. Ni s'ha immutat. Només s'ha estranyat una mica de que el cigar s'hagi apagat. Ja veuràs demà chaval...
Finalment ha arribat l'ambulància, la senyora metge ha tornat a informar del seu títol, i hem aixecat l'Estefan del terra, amb la complicació afegida de que el cabró no hi havia manera que deixés anar el monopatí. De totes maneres el realment complicat ha estat convèncer l'Estefan de que allò era una ambulància i no un cotxe de la policia i que no el portarien a la trena. Però quan li hem dit que es podia emportar la bocina d'en Mickey hi ha entrat feliç.
El meu "Modelo 390 Declaración resumen anual I.V.A." diu que el 2010 vaig facturar un 30% més que en el 2009. O sigui que he sortit oficialment de la misèria i estic comfortablement instal·lat en la pobresa.
Segons el meu pare visc a la ONU, perquè visc amb dos siris i un mexicà i a sobre els amos del pis són jordans. Però dubto que a la ONU es fotin d'hòsties com ho fan en BrightLight i en Sanderín.
El primer cop va ser a la setmana d'estar jo a casa. Estava tant tranquil·lament assegut llegint el diari quan en Sanderín va entrar al menjador i va començar a discutir amb en BrightLight. Xerraven en àrab però estava clar que no s'estaven dient guapos, quidisir javivi. Jo volia anar a veure que passava però abans necessitava acabar de fer una cosa. I llavors la discussió va anar pujant de to i es sentia a en Set que intentava posar pau, però jo seguia sense poder sortir perquè encara estava acabant la meva obra magna, de manera que vaig optar per fer una crida a la tranquil·litat des d'allà mateix. Però es veu que algú que parla des del lavabo no imposa gaire, o sigui que quan finalment vaig solucionar els últims detalls de la meva creació vaig sortir just a temps de veure com en Sanderín començava a reforçar el seu discurs amb cops de dit índex al pit d'en BrightLight, es van insultar una mica més i cadascú va marxar cap a la seva habitació. En Set m'estava dient que ell tampoc sabia perquè punyetes s'estaven discutin quan vam veure una FVNI que entrava volant a l'habitació d'en BrightLight. En Sanderín no havia anat a la seva habitació sinó a buscar la fregona per jugar a frisbee. I així és com vaig acabar en la entretinguda situació d'aguantar amb una mà la fregona que en BrightLight brandava des de la seva habitació i apartar amb l'altra mà a en Sanderín que intentava abraonar-se-li.
El kitt de la qüestió és que el dia anterior en Sanderín s'havia presentat sense avisar a ningú amb tota la seva família a casa, la qual cosa incloïa la seva promesa menor d'edat a la qual gairebé duplica en edat, la seva futura sogra, el seu germà i tres o quatre coneguts. Van tenir el menjador ocupat durant tot el dia i quan en BrightLight va arribar de treballar es va dutxar i per tornar a entrar a la seva habitació va haver de passar per davant de tota la parentela, en samarreta i amb la tovallola embolicada a la cintura. Resulta que segons en Sanderín en la cultura àrab fer això es una gran ofensa perquè hi havia la possibilitat de que la tovallola hagués caigut i el willy d'en BrightLight s'hagués pendolejat davant dels ulls virginals de la seva promesa i d'altres castes fèmines musulmanes. Punt de vista força allunyat del d'en BrightLigh, que consistia en que ell estava a casa seva i que necessitava dutxar-se i que havia de passar per força pel menjador i que ningú li havia vist la cigala.
A mi me la pelava, però si hi era jo em feia mandra que la gent s'hostiés a casa. De manera que en Sanderín simplement va decidir hòstiar-se quan jo no hi fos. A mi només em va arribar un SMS d'en Set explicant-me el match i el forat que trobaria a la porta d'en BrightLight.
Tradicionalment la cultura drogodependent del país permetia que et poguessis tirar pets en una discoteca tranquil·lament. Quidicir que la música amagava el so i el fum de tabac feia indesxifrable l'olor.
Amb la nova llei anti-yonkis-que-donen-pel-cul això s'ha acabat. Et pots seguir tirant pets perquè ningú els escoltarà, però un cop comés l'acte hauràs desapareixer entre la multitud o la gent descobrirà qui ha deixat el paquet.
Bé, és un preu a pagar. Però tranquils, que els rots seguiran sent inaudibles i no fan olor.
Vivia en una casa tronada del nord de Londres on les aranyes em perseguien, les alarmes em despertaven i on dos o tres cops per setmana em pegava amb en Christopher. Per sobreviure feia cafès, per viure feia fotografies i per passar la estona escrivia tonteries. Després vaig tornar a Barna per guanyar-me les garrofes fotografiant a rosses operades, treure'm el carné i seguir escrivint tonteries.
Entrades
