Avui he dormit quatre hores. He dormit quatre hores perque m’he passat tota la nit revelant i despres s’ha calat foc a casa.
L’Eugene Smith era un fotograf molt bo i un yonki molt bo tambe. De tant en tant li agafava per passar-se tres dies seguits al laboratori treballant sense parar a base d’amfetamines i d’altres productes quimics que no es fan servir per revelar.
L’Eugene Smith era un fotograf molt bo i un yonki molt bo tambe. De tant en tant li agafava per passar-se tres dies seguits al laboratori treballant sense parar a base d’amfetamines i d’altres productes quimics que no es fan servir per revelar.
A mi tambe m’agafa per fer sessions llargues de laboratori, pero per raons molt diferents, limitantme a la quimica del revelat i fixat i procurant no esnifar-la. Nomes puc revelar de nit, degut a que la meva camera fosca nomes es realment fosca quan a fora tambe es fosc i com que treballo al Pret de 3 a 8pm no em queda mes remei que fer sessions troneres.
A les 8 del mati m’he ficat al llit i a les 8:30 l’alarma d’incendis m’ha despertat. No es una bona manera de comencar el dia.
El primer any a Londres me’l vaig passar en un hostel de Notting Hill on cada nit saltava l'alarma aquesta un parell o tres de cops. No perque hi hagues foc sino perque la gent fumava canutus tamany industrial. De manera que, amb el recordatori constant de la possibilitat d’haver d’evaquar l’edifici, vaig elaborar un pla. Un pla que consistia en agafar la bossa amb l’equip fotografic abans de sortir xisclant histeric de l’habitacio, de manera que com a minim salvaria aixo (que collons, tampoc tinc gaire cosa mes a salvar).
Doncs be, a les 8:30 he obert els ulls, he pensat Hostia, em sento com si no hagues dormit ni mitja hora, despres he pensat Hostia, es que no he dormit ni mitja hora i despres he pensat Merda, alarma… processant informacio… alarma=foc… processant… alarma=foc=mal rotllo… Merda, morire en un incendi en una casa tronada del nord de Londres.
A les 8 del mati m’he ficat al llit i a les 8:30 l’alarma d’incendis m’ha despertat. No es una bona manera de comencar el dia.
El primer any a Londres me’l vaig passar en un hostel de Notting Hill on cada nit saltava l'alarma aquesta un parell o tres de cops. No perque hi hagues foc sino perque la gent fumava canutus tamany industrial. De manera que, amb el recordatori constant de la possibilitat d’haver d’evaquar l’edifici, vaig elaborar un pla. Un pla que consistia en agafar la bossa amb l’equip fotografic abans de sortir xisclant histeric de l’habitacio, de manera que com a minim salvaria aixo (que collons, tampoc tinc gaire cosa mes a salvar).
Doncs be, a les 8:30 he obert els ulls, he pensat Hostia, em sento com si no hagues dormit ni mitja hora, despres he pensat Hostia, es que no he dormit ni mitja hora i despres he pensat Merda, alarma… processant informacio… alarma=foc… processant… alarma=foc=mal rotllo… Merda, morire en un incendi en una casa tronada del nord de Londres.
M’he llevat completament zombie i el programa Procediment_per_salvar_cameres_Versio_1.0 s’ha executat automaticament; de manera que m’he trobat en pijama, amb dues bosses penjades a l’espatlla, una camera al coll, dos objectius a la ma dreta i mirant-me l’ampliadora i el sistema Durst Printo (que no entrare en detalls pero es una cosa que pesa un cullo) i pensant si em cabrien a la butxaca. I llavors he pensat Que capullo que ets i quina pinta me ridicula que tens i si surts aixi de casa els bombers riuran tant que passaran d’apagar el foc i que tal si et preocupes de salvar el fotograf i no les cameres?
Ho he deixat anar tot i he sortit al passadis. Fum. He anat cap a l’escala i he mirat cap avall. Molt fum. Llavors ha aparegut la Karen, la germana d’en Tommy que ara viu aqui tambe i que te deu mil milons d'anys, tot i que nomes n'aparenta un milio, vestida amb el seu pijama turquesa i la seva bata fuxia. Una manera molt, molt dolenta de comencar el dia.
He baixat les escales i llavors he vist que la resta de Can Fuckland tambe estava per alla i ningu semblava histeric. Be, sembla que no correm perill de mort.
La puta torradora. La puta torradora ha decidit suicidarse a lo bonzo. L’Aka, que es la dona mes felic del mon, ha deixat un parell de llesques de pa torrant-se i s’ha seguit maquillant a la seva habitacio. Segurament les llesques eren uns quinze cops mes gruixdes que la capacitat de la torradora i s’han quedat encallades a dins. De totes maneres la teoria del suicidi de la torradora perturbada em mola mes.
I llavors la pregunta del milio: Com collons s’apaga una alarma d’incendis?
Sincerament, el meu primer pensament ha estat ignorar-ho tot, ficar-me al llit i intentar sobar. Pero es veu que ja fan les alarmes per evitar aixo. A la fabrica d’alarmes algu debia pensar “I si algu decideixque val mes la pena dormir que evaquar l’edifici?” De manera que l’alarma aquesta te un so que realment et fa voler sortir de casa. No per fugir del foc sino de l’alarma.
Val, primera opcio descartada. Tornem-hi: Com collons s’apaga una alarma d’incendis? Ni puta idea responda otra vez. Rebote para Marak: Ni puta idea. Rebote para Jerry: Ni puta idea. Rebote para Aka: Lo cualo? Rebote para Leia... Be, la Leia s’ha tornat a ficar a l’habitacio passant de tot. Perfecte, som la familia felic que no te ni puta idea de com apagar alarmes d’incendis i son les 8:30 i nomes he dormit mitja hora i l’alarma aquesta m’esta taladrant el cap i m’estant entrant ganes de matar gent o posarme una torrada a dins i suicidarme.
Molt be. Vejem les aproximacions al problema:
Aka: M’en vaig a currar. Sorrybauda bye bye.
Flanagan: Em tapo les orelles per no sentir el so que m’esta dient que mati a gent o faci servir una torrada XXL per suicidarme pirotecnicament, pero faig veure que estic intentant trobar una solucio.
Ho he deixat anar tot i he sortit al passadis. Fum. He anat cap a l’escala i he mirat cap avall. Molt fum. Llavors ha aparegut la Karen, la germana d’en Tommy que ara viu aqui tambe i que te deu mil milons d'anys, tot i que nomes n'aparenta un milio, vestida amb el seu pijama turquesa i la seva bata fuxia. Una manera molt, molt dolenta de comencar el dia.
He baixat les escales i llavors he vist que la resta de Can Fuckland tambe estava per alla i ningu semblava histeric. Be, sembla que no correm perill de mort.
La puta torradora. La puta torradora ha decidit suicidarse a lo bonzo. L’Aka, que es la dona mes felic del mon, ha deixat un parell de llesques de pa torrant-se i s’ha seguit maquillant a la seva habitacio. Segurament les llesques eren uns quinze cops mes gruixdes que la capacitat de la torradora i s’han quedat encallades a dins. De totes maneres la teoria del suicidi de la torradora perturbada em mola mes.
I llavors la pregunta del milio: Com collons s’apaga una alarma d’incendis?
Sincerament, el meu primer pensament ha estat ignorar-ho tot, ficar-me al llit i intentar sobar. Pero es veu que ja fan les alarmes per evitar aixo. A la fabrica d’alarmes algu debia pensar “I si algu decideixque val mes la pena dormir que evaquar l’edifici?” De manera que l’alarma aquesta te un so que realment et fa voler sortir de casa. No per fugir del foc sino de l’alarma.
Val, primera opcio descartada. Tornem-hi: Com collons s’apaga una alarma d’incendis? Ni puta idea responda otra vez. Rebote para Marak: Ni puta idea. Rebote para Jerry: Ni puta idea. Rebote para Aka: Lo cualo? Rebote para Leia... Be, la Leia s’ha tornat a ficar a l’habitacio passant de tot. Perfecte, som la familia felic que no te ni puta idea de com apagar alarmes d’incendis i son les 8:30 i nomes he dormit mitja hora i l’alarma aquesta m’esta taladrant el cap i m’estant entrant ganes de matar gent o posarme una torrada a dins i suicidarme.
Molt be. Vejem les aproximacions al problema:
Aka: M’en vaig a currar. Sorrybauda bye bye.
Flanagan: Em tapo les orelles per no sentir el so que m’esta dient que mati a gent o faci servir una torrada XXL per suicidarme pirotecnicament, pero faig veure que estic intentant trobar una solucio.
Marak: He trobat el quadre de comandament de l’alarma i li foto hosties.
Jerry: Busco, comparo i si trobo el llibret d’intruccions de l’alarma busco el codi de desactivacio i... Bingo!
Jerry t’estimo.
Jerry: Busco, comparo i si trobo el llibret d’intruccions de l’alarma busco el codi de desactivacio i... Bingo!
Jerry t’estimo.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada