Els auguris es compleixen

Des de que fa fred que ja no tenim aranyes mutants de pam i mig assegudes al sofà del menjador mirant la tele i menjant crispetes. A més ara la calefacció està a tota hòstia, de manera que, si a algun altre artròpode cabró se li acudís parar-me una emboscada al radiador del costat de l’ordinador, quedaria ben fregit.
No tenim aranyes, però tenim altres problemes. Aquest cop de quatre potes.
Quan vaig arribar a Can Fuckland em vaig adonar que hi havia una senyalització de sortides d’incendi molt bona i alarmes de fum i extintors i un grapat important de trampes amb verí per ratolins. Pobre ingenu de mi, no ho vaig veure com una conseqüència de fets passats sinó com un bon exemple de previsió.
L’alarma d’incendis ja hem pogut comprovar que funciona, les trampes per ratolins ja hem pogut comprovar que no.
L’Aka m’havia dit que l’hivern passat ja havien tingut problemes de ratolins i augurava un nou hivern de rosegadors, però jo continuava optimista perquè en tot l’estiu no havia vist cap indici de ratolins. Ben equivocat que estava.
Ahir a la nit anava a agafar un paquet de galetes a la cuina quan vaig sentir un soroll. Vaig fer un parell de passes i vaig pensar que quina gràcia, que el soroll semblava el soroll d’un ratolí, vaig fer dues passes més i els vaticinis apocalíptics de l’Aka em van venir a la ment al mateix temps que un ratolí sortia de sota el rentaplats, em mirava i deia “Harl! Un pecador de la pradira!” .
Jo vaig repetir el mateix ritual que amb la superfolding aranya, amb la diferència que aquest cop la bèstia va reaccionar a la ràfega d’insults que li vaig engegar i va decidir que era millor amagar-se de nou sota l’electrodomèstic que no pas intentar atacar-me.
Evidentment els insults també van atraure l’atenció de la resta de companys de casa, la bona nova es va escampar i tothom va opinar.
L’Aka pensa que amb el fred de l’hivern els ratolins busquen aliment i calor a casa. Està equivocada. El que passa és que a l’estiu els ratolins tenien por de les aranyes atòmiques i no tenien ous d’entrar a casa i, ara que els depredadors hormonats de vuit potes han desaparegut de la cadena tròfica del nostre jardí dels collons, els rosegadors tornen a campar tranquil·lament.
Ara bé, al cap d’amunt de tot del regne animal ara hi estic jo. Un Flanagan emprenyat amb una trampa per ratolins a cada ma i un tros de xoriço d'importació (Mercadona) com a munició.