Les brigades i en Vicenc.

En Vicenc, de barcelona, si que va fer el soldat pero tampoc al costat de cap brigadista.

Quan tenia 18 o 19 anys la Republica el va reclutar per anar a lluitar a la batalla de l'Ebre en el que seria l'ultim intent d'aturar als feixistes. Va ser "la lleva del bibero" perque no n'hi havia cap que s'afeites. Les coses ja estaven molt magres per la Republica i feia temps que les Brigades Internacionals havien estat evaquades.

La seva instruccio va ser una cosa aixi com ara: "Tu corre d'arrere d'un altre i quan el matin agafa el seu fusell i tira endavant". I aixi ho van fer ell i la resta de biberons. La batalla de l'Ebre va ser la ultima ofensiva republicana, un esforc encaminat a mostrar a les futures potencies Aliades que la Republica encara estava viva, amb l'esperanca de rebre ajut internacional.

No va funcionar. Ningu va ajudar a la republica, ningu va deixar d'ajudar als feixistes, l'exercit republica va perdre la batalla i la guerra i al meu avi el van fer presoner a la retirada.

Es va passar tres o quatre mesos en un camp de presoners a Asturies pelant-se de fred i de gana fins que els van oferir l'alternativa d'allistar-se a la Legio o continuar de presoners. No s'ho va pensar gaire.

La seva carrera legionaria va comencar d'aquella manera tant peliculera que es hi agrada als militars. Els van fer formar en fila, un tinent va desmontar una ametralladora davant seu i va preguntar a veure qui era capac de montarla de nou. El meu avi era mecanic, abans de la guerra treballava de torner en un taller i als vespres anava a l’Escola Industrial i estudiava per ser Perit Mecanic (ara en diuen Enginyeria Tecnica). Va fer un pas endavant, va muntar l'arma i el tinent va exclamar: Ostres! Doncs llavors tu deus saber llegir i escriure.

En principi a la Legio s'hi havien allistat per campanya, o sigui fins el final de la guerra, pero entre l'esclat de la 2a Guerra Mundial i la necessitat de formar-los en el espiritu nacional (en aquelles alcades un 40% dels soldats de la republica, a sobre, eren catalans) la desmobilitzacio va anar lenta i en Vicenc s'hi va passar tres anys.

Ja no va acabar els estudis de mecanica pero com a minim va obtenir un certificat d'ex-legionari que durant la dictadura era molt util.