No he estat mai al Camp Nou, però quan el barça marca no deu ser gaire diferent del meu interior d'illa. Potser l'única diferència a casa és que no li poden llençar coses a l'arbitre. I és que les quatre façanes fan un amfiteatre molt convincent, tant que un dels veïns va decidir treure'n partit.
Si llences coets la nit de Sant Joan la cosa és més vulgar, de manera que un dels àtics del sector oest va decidir que el dia després els focs artificials lluirien més. Es va deixar una pasta en dos castells de focs força pros, i va aconseguir superar al futbol pel que fa a la congregació de veïns per balcó i a la ovació final. Un aplaus.
Ei, i vídeo propi al blog, del segón castell, que el primer em va enganxar en boles. Si es que no parem d'innovar tu... plas, plas, plas.
He descobert que tinc la mania d'obrir sempre de bat a bat la cortina de la dutxa, em dona mal rotllo que estigui tancada. I ho he descobert perquè hi ha algú a casa que té la mania contrària. Iumudafucka...
El nostre interior d'illa és un petit món on hi passen coses que et pots mirar des de la tranquil·litat del teu balcó.
No fa gaire vam tenir un blackout particular on (crec) que només la nostra illa es va quedar sense llum. Va ser llavors, observant com per les diverses finestres anaven apareixent persones amb llanternes o mòbils, que ens vam adonar de que tenim la nostra pròpia finestra indiscreta al món veïnal. Que per exemple ens va fer descobrir, un cop tornada la llum, que en una finestra del davant hi havia una paya canviant-se de roba. I de retruc que els dos binocles de merda que teníem al menjador no serveixen per veure un trunyu. Com a mínim ara tenim dos trastos menys a casa. I això que comptava amb ells per avistar les dues hipotètiques lesbianes exhibicionistes, que en BrightLight em segueix jurant que viuen al cantó est de l'illa.
De fet el putu BrightLight sembla ser l'únic que amortitza les vistes. Fa poc em va dir que, mentre ell prenia la fresca, en una finestra del sector oest va aparèixer una noia en tovallola, que el va veure però va fer veure com si no i que va procedir a passejar-se en pilotes i en roba interior. Collons, a mi el més eròtic que m'ha passat al balcó va ser el dia que al recollir la roba em van caure uns calçotets al pati del principal primera.
Aquesta matinada es veu que hi ha tornat a haver sarau. Segons en BrithLight “A las cuatro tio havia la violencia sexual más grande que he visto te lo juro tio”. M'ha costat una estona esbrinar si hi havia hagut una violació al pati interior o si bé simplement havia estat una sessió de sexe salvatge consentit. Finalment resulta que no es va veure res, però que d'alguna finestra oberta del sector nord-oest sortien els gemecs i crits més bèsties que en BrightLight ha sentit a la seva vida, acompanyats del ritme constant de l'empotrament del llit contra la paret i el grinyolar a mach 3 del somier. Uns quants veïns es van congregar als respectius balcons per elogiar i aplaudir als gladiadors.
En BrightLight fins i tot m'ha trucat a la porta per fer-me partícep de l'esdeveniment, però jo estava de party rocker porai i no he arribat fins les set, i per variar m'he perdut les performances veïnals.
Descobriment curiós. En Sanderín, quan s'afaita, es posa l'escuma d'afaitar per tota la cara. Li he preguntat si es que també s'estava afaitant el front, però es veu que no, que és un secret de bellesa siri. Suposadament et deixa la pell més fina i suau.
A veure si aquesta nit l'enganxo rentant-se les dents. Estic molt intrigat per veure si amb la pasta de dents també se li envà l'olla.
Segons el meu pare visc a la ONU, perquè visc amb dos siris i un mexicà i a sobre els amos del pis són jordans. Però dubto que a la ONU es fotin d'hòsties com ho fan en BrightLight i en Sanderín.
El primer cop va ser a la setmana d'estar jo a casa. Estava tant tranquil·lament assegut llegint el diari quan en Sanderín va entrar al menjador i va començar a discutir amb en BrightLight. Xerraven en àrab però estava clar que no s'estaven dient guapos, quidisir javivi. Jo volia anar a veure que passava però abans necessitava acabar de fer una cosa. I llavors la discussió va anar pujant de to i es sentia a en Set que intentava posar pau, però jo seguia sense poder sortir perquè encara estava acabant la meva obra magna, de manera que vaig optar per fer una crida a la tranquil·litat des d'allà mateix. Però es veu que algú que parla des del lavabo no imposa gaire, o sigui que quan finalment vaig solucionar els últims detalls de la meva creació vaig sortir just a temps de veure com en Sanderín començava a reforçar el seu discurs amb cops de dit índex al pit d'en BrightLight, es van insultar una mica més i cadascú va marxar cap a la seva habitació. En Set m'estava dient que ell tampoc sabia perquè punyetes s'estaven discutin quan vam veure una FVNI que entrava volant a l'habitació d'en BrightLight. En Sanderín no havia anat a la seva habitació sinó a buscar la fregona per jugar a frisbee. I així és com vaig acabar en la entretinguda situació d'aguantar amb una mà la fregona que en BrightLight brandava des de la seva habitació i apartar amb l'altra mà a en Sanderín que intentava abraonar-se-li.
El kitt de la qüestió és que el dia anterior en Sanderín s'havia presentat sense avisar a ningú amb tota la seva família a casa, la qual cosa incloïa la seva promesa menor d'edat a la qual gairebé duplica en edat, la seva futura sogra, el seu germà i tres o quatre coneguts. Van tenir el menjador ocupat durant tot el dia i quan en BrightLight va arribar de treballar es va dutxar i per tornar a entrar a la seva habitació va haver de passar per davant de tota la parentela, en samarreta i amb la tovallola embolicada a la cintura. Resulta que segons en Sanderín en la cultura àrab fer això es una gran ofensa perquè hi havia la possibilitat de que la tovallola hagués caigut i el willy d'en BrightLight s'hagués pendolejat davant dels ulls virginals de la seva promesa i d'altres castes fèmines musulmanes. Punt de vista força allunyat del d'en BrightLigh, que consistia en que ell estava a casa seva i que necessitava dutxar-se i que havia de passar per força pel menjador i que ningú li havia vist la cigala.
A mi me la pelava, però si hi era jo em feia mandra que la gent s'hostiés a casa. De manera que en Sanderín simplement va decidir hòstiar-se quan jo no hi fos. A mi només em va arribar un SMS d'en Set explicant-me el match i el forat que trobaria a la porta d'en BrightLight.
Rama: És aquesta. I això és la cuina i això el menjador i blablablabla...
Jo: Ah, molt bé. Uala, i aquests binocles de camuflatge?
Rama: Ah, buenu, és que hi havia unes veïnes lesbianes que a l'estiu a vegades follaven al balco. Bé, o vegades a dins de casa però amb la finestra oberta, i llavors fèiem torns amb els binocles per passar l'estona.
Jo: Uala, però ho podíeu veure des del balcó?
Rama: Sí, però millor des de la finestra de l'habitació que es lloga.
Jo: Valens, me la quedo.
.
Només afegiré que no hi ha cap portavions amb F-22 a bord.
Vivia en una casa tronada del nord de Londres on les aranyes em perseguien, les alarmes em despertaven i on dos o tres cops per setmana em pegava amb en Christopher. Per sobreviure feia cafès, per viure feia fotografies i per passar la estona escrivia tonteries. Després vaig tornar a Barna per guanyar-me les garrofes fotografiant a rosses operades, treure'm el carné i seguir escrivint tonteries.
Entrades
