King of da castle (Chus & hastaluegolucas)

Ve d'aquí.

Em va donar temps a fer alguna cosa més. Vaig engegar una reordenació del menjador, d'on vaig treure una barra de cuina que s'havia perdut, i vaig netejar i buidar de trastos el balcó. Dic trastos perquè aquella col·lecció de testos només comprenia un 5% de matèria orgànica, ordenats en unes prestatgeries de color pols. També em vaig fixar en el llimoner zoombie del balcó, si l'haguéssiu vist segurament el reconeixeríeu, sortia al videoclip de thriller. El vaig començar a regar i es va convertir en la meva mascota fidel. Mai no marxava del meu cantó.

Però va arribar el final. Quan la Fragopows a marxar de casa, els amos (aka els seus pares) mai ens van reclamar la seva part del lloger. Bé, de fet ni tant sols vam saber mai exactament quan va deixar el pis oficialment, però va arribar un punt, un o dos mesos després de no veure-li el pèl, en que la vam començar a considerar una baixa de facto. Després quan la Muppetina va marxar... els amos tampoc em van reclamar la resta del lloguer del pis. Em van dir que estaven massa atabalats com per preocupar-se del pis i que hi seguís vivint pagant només la terçera part del lloguer com sempre. El primer mes va ser molt guai, el segon també, però el terçer mes començava a ser clar que cuando huele mal es que algo está podrido. A principis del quart mes els amos em van informar que la Fragopows havia decidit que no tornava al pis i que per tant el volien per a la filla gran, que rescindien el contracte i que estava nominado para abandonar la casa. No em va quedar més remei que canviar el pis per un altre amb vistes a lesbianes exhibicionistes.

Setmanes després d'haver tornat les claus del pis, els Fragopapes es van queixar de que el pis estava molt brut i em van intentar cobrar despeses de neteja. Te lo juro por Arturo (el del culo duro).

.

.

King of da Castle (Juan)

History repeats itself, que deia Survivor. Com a bon Fucklander que sóc em veig abocat a veure desfilar els meus companys i companyes de pis i mirar com s'allunyen. Llàstima que no desfilin en calces.

La Fragonetapower es va comprar un tambor i va marxar cap el Bruc, atreta per la vida rural i per un suec. La Muppetina de sobte va sentir la crida del senyor, va fer vot de silenci i va marxar de missionera a un país tropical amb les Germanetes Mudes de Nostre Senyor Jesucrist Superstar. I jo mike quedat sol al piset, o sigui que New Fuckland Manor és provisionalment AKA Mi Nidito de Amor. Mi nidito walking on calçotets all day. And off calçotets també. And my nidito dutxing with la porta oberta. Benu, això últim ja ho feia abans.

I llavors em vaig marcar una festassa per celebrar el meu piset de solter, però llavors més que inaugurar una cursa desenfrenada de bacanals setmanals em vaig adonar de la realitat: A casa hi havia tres o quatre coses per arreglar/netejar/higienitzar/desenterrar de sota els sediments i posar en un museu.

Sovint, quan deia que vivia amb dues noies, em feien comentaris de que devia viure com un rei. Potser sí, però era en un regne on l'ordre i la neteja eren considerades cosa de la plebs. Ironies de la vida, el mascle era l'únic interessat en la utopia de la neteja setmanal mentre les titis preferien beure cervesa i demostrar la seva felicitat amb erupcions gasoses bucals. Sort que com a mínim no miraven el futbol ni parlaven de cotxes.

El primer pas lògic va ser canviar-me d'habitació i plantar la bandera al que havia estat la fragoroom. Més o menys de la mateixa mida que la meva, però amb una finestra que mira cap a l'exterior en comptes de cap a l'extractor del veí que acostuma a celebrar el Fritanga Fest. Vaig dubtar una estona sobre si netejar l'habitació amb pic i pala o llogar un caterpillar per hores, però finalment em vaig conformar amb escombrar, fer una petita reordenació dels meus mobles i una llarga sessió de borrador mágico. El borrador aquest és un invent megaguai del Metadona que consisteix en una espècie d'esponja que mulles una mica i neteja gairebé qualsevol taca que hi hagi a la paret. Una gran troballa. Per que us feu una idea de la situació, d'entrada n'he comprat quatre per tot el pis i ja gairebé n'he gastat un només a l'habitació.

El segon round va ser enfrontar els reptes de la cuina i el bany de dalt. Van caldre cinc hores, entre ma mare, una amiga i jo, i això que encara em queda per fer el frigorífic i els fogons/forn. Al bany el meu triomf personal va ser poder treure el camuflatge de rovell a l'armari, i la sorpresa agradable va ser descobrir que efectivament el lavabo i la banyera eren originalment de color blanc. És una mica com la Moreneta de Montserrat, que fa poc unes proves per a la seva restauració van demostrar que originalment no era negra, però que havia viscut un temps a New Fuckland.

Una altra sorpresa va ser descobrir que algú de casa col·leccionava cabelleres i les guardava al desaigüe de la banyera.

A la cuina vam intentar anar el més de pressa possible, no fos cas que passés algun arqueòleg per allà i en virtut de la llei de patrimoni ens fes aturar la operació per realitzar una excavació i indexació del jaciment. Però jo no estava per històries, vam engegar les àmfores fenícies i els vitralls gòtics a prendre pel cul i vam ametrallar amb KH7 els frescos renaixentistes. L'únic que si que m'hagués agradat que un arqueòleg o historiador en general m'hagés explicat és si els trossos de ciment que hi havia enganxats per la paret eren d'alguna reforma o estàvem parlant d'elements fundacionals de l'habitatge.

Ja queda menys, ja queda menys.

Continua aquí.

.

Chist in da paret

Fragonetapower's courtesy.
.

Da King of da Fridge 2

1,2,3,4...

 

També hem aprofitat els imans del comiat de solter d'en Bakerin...

Da King of da Fridge 1

Quan en Bakerin va marxar de Londres em va deixar en herència un joc d'imans de l'Elvis que havia guanyat en un concurs de l'oficina. Aquest any els reis li han portat un joc d'imans amb paraules a la Fragonetapower. El nou hobby de casa és passar les tardes davant de la porta de la nevera.

 

 

 

ABERRUCHO

Flanagan: Ei, aquest vespre portaré aberrucho, que la meva àvia n'ha fet i m'ha dit que em passarà un tupper.

Fragonetapower: Lo cualo?

Flanagan: Que portaré aberrucho?

Fragonetapower: I què és?

Flanagan: No saps què és?

Fragonetapower: No.

Flanagan: No has menjat mai aberrucho?

Fragonetapower: No, què és?

Flanagan: UNA POLLA COMO UN TRUCHO!!

El recurs fàcil del dia dels innocents...

Clash of Titans: Don't look at the fava or you will miss all that heavenly glory

21:15 hora zulu. In da haus. In da kitchen concretament. La Fragonetapower porta mig minut assenyalant-me amb una baina de fava, amb la mirada excitada i sorpresa. Em sembla que se suposa que aquest gest ha de provocar alguna mena de revelació transcendental en la meva persona, però de moment l'únic que està aconseguint és preocupar-me força. Per alguna raó la tia no para de mirar-me als ulls amb les pupil·les dilatades i alternativament llença mirades d'estupefacció a la simple, trista i tirant a passada baina verda dels collons. Com que jo em limito a aguantar la cullereta plena de yogurt entre el pot i la meva boca, la paya se m'està posant nerviosa i cada cop em va acostant més la fava i prolongant les mirades inquisidores cap al vegetal. Definitivament s'espera que emeti algun judici sobre la fava, i més val que ho faci ràpid perquè la col·lega no para d'apropar-se i acabar apunyalat per una fava és una mica trist.

La fava. Un vegetal. De color verd. Per fora i també per dins. Si, la fava. La fava. Ui, la fava, és la bomba... he dit que és de color verd? De petit m'agradava menjar-ne de crues, és com típic de Santomera, el poble de la meva àvia, però curiosament cuites no m'agraden gens. És de les poques coses que no m'agraden. La fava. Si, definitivament la puta fava és de color verd.

Molt bé Flanagan, ho li dius alguna cosa o li fots una hòstia i surts corrents, però és això o esperar a que la Fragopows entri definitivament en bean carnage mode. Hauràs de fer servir la eloqüència per poder sortir-ne viu: “Hum... aja... una fava”. I ella “Siiii tiu! Una fava!”, somrient, relaxant-se, abaixant la fava, deixant de treure escuma per la boca.

A vegades la vida és més senzilla del que sembla. I les persones també. No vius amb una assassina tronada. Només amb una inofensiva i bellíssima persona mitjanament tronada que acaba de descobrir que, el que ella es pensava que eren les mongetes verdes més grans del món, en realitat són faves.

De petit hi havia un conte estúpid d'aquells que ens explicaven al cole on una guilla i un cérvol, d'aquells que són sedentaris i viuen en comunitats agrícoles, decidien plantar tomàquets plegats. Llavors la guilla li deia que per repartir-se la collita ella és podia quedar tot el que sortís de terra cap amunt i el cérvol és podia quedar la part de la planta que quedava sota terra. Llavors el cérvol després de la collita pringava cacho i li deia a la guilla que era una mica cabrona i que contractaria al porc senglar, que era advocat mercantil, i li fotria un puru. La guilla li deia que no s'enfadés i que l'any següent ho podien fer a l'inrevés per fer les paus, que ella és quedaria la part de sota terra i el cérvol tot el que sortís a fora. I llavors la guilla proposava de plantar pastanagues. Que caaaabrona.

Doncs la Fragopows podria fer negocis amb la guilla. Si semblen mongetes deuen funcionar com les mongetes, no? O sigui que va desgranar pacientment totes les faves i llavors va agafar les baines i les va posar en una olla a bullir amb patates. Davant la manca de discernir, la virtut d'insistir. Em va preguntar si eren comestibles, i jo li vaig contestar que creia haver sentit que durant la guerra es feia, però que també es bullien garrofes per fer xocolata i em sembla que amb cap de les dues coses et donen estrelles Michelín. Es com a la xina, que durant la Gran Fam la gent menjava sorra, però per alguna raó és una tradició culinària que amb el temps s'ha perdut.

Vaig declinar la invitació i no puc opinar, però la Fragopows semblava prou contenta amb les baines aux pomes de terre. Si és verd té vitamines, no?

.

.

Clash of Titans: Da key of da question

17:40 hora zulu. En una mega-masia perduda per l'empordà em sona el mobile.

- Digamelón?

- Ei Flanagan, tiu, que tinc un problema molt greu, que porto una hora intentant sortir de casa i no puc obrir la porta.

- Has provat girant el pany?

- Capullu, que la clau no gira, que la porta s'ha cascat i no puc obrir. Ahir vaig tancar per dins perquè no veníeu cap dels dos a dormir i ara no puc sortir.

- Nu se tia, sempre pots saltar pel balcó i sortir per casa dels veïns. I ja de pas et presentes.

- Pel balcó? Vols dir?

- Si clar. Si caus et mates però si no podràs sortir.

- Capullu! Buenu, vale.

- I per cert, llavors això vol dir que quan jo arribi no podré entrar?

- Pse... ja deixaré els veïns avisats.

La Muppetina li va fotre un parell d'hòsties més al pany de la porta i finalment va treure el cap pel balcó, per saludar als nous veïns i preguntar si els importava que saltés. El veí molt amable li va dir que si, que li deixés un moment per poder avisar als seus companys de pis, i després li va dir que millor que saltés directament i que els seus companys flipessin mandarines de trobar-se una tia pel menjador.

I al vespre vaig arribar jo, i em feia molt pal haver de jackiechanejar per entrar a casa, però va ser ficar la clau al pany, girar-la i ja era dins. Humm...

A buenu, si, es que resulta que la clau de casa de la mare de la Muppetina és igual que la nostra, però només serveix per obrir la porta de sa mare, la nostra no, de cap manera, encara que ho provis durant una hora...

.

.

La dieta de l'aerobox (per dir quelcom àdhuc)

Ni la dieta de la carxofa, ni la dieta de l'ou ni hòsties. La Fragonetapower ha portat els programes per perdre pes al següent nivell. Ella no diu que menjar exclusivament carxofes no ajudi a aprimar-se, però és una dieta que té un defecte de base, i es que al capdavall continues ingerint aliments. Per això ha desenvolupat la dieta de l'spinning/aoròbic/pontenforma, que consisteix en substituir els menjars per anar al gimnàs. No hi ha res com cremar uns greixos i calories que... ni tant sols has ingerit! Realment és un sistema infal·lible, t'aprimes al mateix temps que et poses catxes, llàstima que en el procés t'hagis de morir. Això sí, el cadàver tindrà un tipet que flipes.

I a banda d'això, al barri hi ha una velleta que, quan el seu gos acaba de fer les seves necessitats, es treu un tros de paper de vàter de la bossa i li eixuga el cul al pobre quisso.

I abans d'ahir a la perruqueria em vaig cascar el disc d'en David Bisbal sencer.

.

.

Un post curt en tota regla

Fragonetapower: Es que hi ha una cosa que has de saber Flanagan, les dones quan tenim la regla ens comprem roba.

Flanagan: I us la compeu de color vermell?

Fragonetapower: Jajaja, Siiiiiii, mira, unes sabates de taló vermelles!

Flanagan: Clar, així si hi cauen gotetes no es nota.

Fragonetapower: (...).
.

.

Flower power in da pàret

Si el vent et ve en contra

quan els temps siguin durs,

que sempre hi hagi una mà

on et puguis agafar.

Que no hi hagi (nosequè, nosequè)

draceres, ni paranys,

que no et faltin bons amics,

que tinguis la ment en pau.

Si la vida és injusta i algun cop et fa

dubtar, no et faltin forçes per poder

continuar.

CARPE DIEM (al costat d'un ying-yang blau)

Llençat! (al costat d'un sol, una floreta i un simbol de la pau d'aquells que estan copiats de la Mercedes)

Aquestes són les inscripcions i dibuixets que la hippy que vivia a la meva habitació es va entretenir a pintar per les parets amb guixos de colors.

Es que resulta que la hippy era arqueòloga i li va agafar un rampell d'art rupestre. Segurament els habitants d'Altamira també devien ser uns cumbes en versió neardental que els hi agafava per embrutar parets, i quan els homo sapiens van arribar a la cova els hi devia tocar la moral haver de pintar-la tota de nou i van decidir que era millor inventar la cabana de planta circular i passar de fer reformes.

A mi m'ha tocat pintar de nou, que viure en cabanes avui dia ja no es considera tant innovador, i dono gràcies al senyor titanlux per haver inventat la pintura “una sola capa”, tot i que en els trossos amb grafitis n'hi han calgut dos... no subestimeu mai el poder d'una cumba amb guixos de colors.

I tampoc és que el missatge dels grafitis em semblés malament, simplement és que potser estarien més a to escrites entre fotografies de la SuperPop a la carpeta d'una adolescent que no pas al costat del meu armari.

En principi l'habitació la havia de pintar ella, però vaig pensar que potser ho entendria malament i es dedicaria a repassar amb els guixos de coloraines els trossos que encara estaven blancs. De manera que li vaig proposar que si deixava la taula que tenia pensat endur-se ja pintava jo. Al capdavall encara n'he pogut treure algun profit.

.

UPDATE:

La Fragonetapower m'acava de dir que els missatges cumbes de la paret eren estrofes de Viatge Llarg de SAU. Uala que fort.

.

.

New Fuckland Manor

Els mites no moren mai... L'esperit de Can Fuckland segueix viu i muntem una sucursal a gràcia.

La Muppetina resulta que és la chavala de qui vaig takinoverja la meva habitació a Can Fuckland, i que va resultar ser de Barcelona. És geòloga. I què és ser geòloga? No ho se, ningú ho sap, però si li ensenyes una pedra et diu de quin tipus és. De fet és hidro-geòloga, o sigui que suposo que si li ensenyes un got d'aigua també et pot dir de quin tipus és. Actualment està treballant en el primer mapa hidrogràfic de Catalunya, si algun dia heu d'anar a algun pou en concret li podeu preguntar com arribar-hi.

En el seu temps lliure entrena cos i ment. Estudia francès a l'escola oficial d'idiomes (cruasán, canapé, suflé y café olé) i practica esports originals i inverosímils. Ara crec que compagina Tai Chi, trapezi i frisbee. Si he dit frisbee, i a sobre que sapigueu que es juga per equips. Segurament són tots geòlegs.

La Fragonetapower no va viure propiament a Can Fuckland, però va venir de visita un estiu, o sigui que també va fitxar. És guanya les garrofes de traductora i se les gasta fent escalada i cursos varis d'especialització, com un que va fer per aprendre a fer un nus especial al cable del secador i que serveix per penjar-lo del tovalloler. També és aficionada a la afonia i les angines, però això ho practica amb menys entusiasme.

Tot i això, i gràcies a Déu, New Fuckland Manor només comparteix inquilins amb el seu referent anglès, tot i que en comptes de ser cent i la mare que ens va parir només serem tres. El nostre nou piset té una bonica cèdula d'habitabilitat en regla, té balconet (al qual jo em refereixo com a “la terrassa” o “el pati”) en comptes de jardí i per tant espero no trobar-me ni artròpodes mutants ni toasts aux souris, com a màxim algun colom moribund despistat.

.