dijous, de juny 19, 2008

Walking by my barrio




.
Al meu barri hi ha un home que no té res a amagar. El primer cop que me'l vaig creuar estava assegut a davant de l'Arc de Triomf i m'hi vaig fixar perquè hi havia un payo que li cridava “Que vergüenza si te viera tu madre!” i ell amb un parell d'ous (broncejats) li va respondre “Pués a la tuya le encanta”.
L'altre dia el vaig tornar a veure passejant aprop de la Monumental, també amb la seva bossa del Mercadona, que quan no tens butxaques en algun lloc has de dur la cartera i a més els productes Hacendado estan molt bé.
Aquest cop hi va haver un payo que en comptes de cridar-li res a ell va venir cap a mi i em va començar a explicar que “que sinverguenza, si fuera con mi nieto le metia una paliza que pa que” i li vaig respondre que millor que li fotes la pallissa ara i així quan anés amb el seu net tindria més temps lliure per portar-lo a jugar als gronxadors. El senyor va pensar que si li estava parlant seriosament era evident que no tenia collons d'anar a pegar-se amb el nudista, i si me n'estava enfotent d'ell tampoc tenia ànims de discutir amb mi, de manera que va murmurar un “si,si” i se'n va anar xiulant el cara al sol. Que jo no tindré els ous tant morenos però tampoc m'agrada que me'ls toquin.
.

dilluns, de juny 16, 2008

You're not gonna get injured as in... necessarily dead

Ei, perquè escriure un post quan podem mirar el documental!
.
1a part: Localitzacions de la peli i un capellà que llegeix el blog.

.
2a part: A real Daniel San

.
3a part: Creese wisdom + història al més pur estil miracle man que posa els pèls de punta

.
4a part: The Macchio Family.

.
5a part: Després d'entrenar 6 mesos en Sean se'n va a repartir faves.

.
(El trailer aquí).
.

dijous, de juny 12, 2008

No estem sols...

No tinc paraules... ai... si en Pat ho pogues veure...



Quan em recuperi escriure un post i tal.
(Documental sencer aquí).
.

dijous, de juny 05, 2008

Jump in my car (fiu-fiu)

Comença aquí (i 1/2 part aquí)


Tot i que la Joaquima i jo ens haguéssim fet amics, ella continuava sent una drogodependent i jo en començava a estar fart, tot i que últimament només prenia farlopa light per això de la operación bikini. De manera que un dia després de classe li vaig dir que n'estava tip de que em fes la broma de deixar les xeringués usades a sobre el seient per veure si me les clavava al seure, que el primer dia fa gràcia però després ja cansa. I també que n'estava fart de que als semàfors aprofités per desmuntar el vidre del retrovisor per fer-se unes clenxes, perquè després sempre es posava a cridar “Pisale nano! Pisaleeeee!” i no se'n recordava mai de deixar-lo en la mateixa posició.
Li vaig dir que com que de totes maneres segurament es moriria abans de que jo pujés a examen, doncs era millor que em canviés de profe ja, per anar avançant feina. No se si li va molestar o no que la deixés, perquè amb la Joquima no sabies mai on començava la línia d'expressió i on acabava l'arruga. S'hi s'hagués chutat botox (a la cara vull dir, per variar i deixar descansar les venes) suposo que encara se li hauria estirat prou la fisonomia com per poder participar en un anunci de les panses de Califòrnia.
I així és com vaig deixar el proyecto hombre i un cotxe amb enganxines d'Escorpia per començar a fer classes amb la Joanna. Una professora normal i que per això a mi em semblava excepcional: complia l'horari, no tenia mai el nas irritat i explicava les coses. Segurament la resta de companys li devien fer moobing per tot això. A més la Joanna tenia la virtut de saber combinar a la perfecció les lliçons de circulació amb les converses de perruqueria, que incloïen la carrera esportiva del seu fill tenista, la seva admiració per la Presley-hay-que-ver-lo-elegante-que-es-y-que-estilazo-tiene-cuidado-
-con-el-stop y el seu despreci per l'Anna Obregón-y-es-que-mira-
-que-es-petarda-sube-el-embrague-más-despacio.
I llavors va arribar l'examen. La cultura popular diu que no t'aproven mai a la primera perquè tot l'entramat econòmic-polític del loby autoescoles-DGT (que és l'equivalent espanyol dels grups de pressió militars als EUA) està interessat en que et gastis la pasta en renovació de papers i pràctiques extres. La meva experiència m'ha demostrat que això no és cert, els examinadors no tenen cap interès especial en suspendre, simplement els hi porta molt fluixa el resultat i conseqüències de l'examen. Tot depèn de si a la felació/cunilingus del dia anterior la seva parella s'ho va currar o no.
A mi em va tocar l'examinador popularment conegut com a “el calvo cabrón”, i la seva parella es definitivament una inepta pel que fa al sexe oral. El figures era un antic instructor de vol i antic corredor de rallys i es va preocupar de deixar-ho ben clar, no fos cas que ens penséssim que era un simple, trist i desgraciat examinador de carnet. Ho vam pensar, sobretot perquè el cabronàs no parava de dir-me que anés més ràpid que si no s'avorria i de comentar-li a la Joanna que lents que eren els seus alumnes i que ràpid era ell quan feia rallys (clar, com que amb la calba era més aerodinàmic...). Si ja vaig entrar al cotxe nerviós, el calvo cabrón no em va ajudar gaire i la vaig cagar al parar-me en un stop amb el semàfor en verd. Hauria d'haver fet servir la morfina que la Joaquima m'havia regalat com a record, tot i que tampoc és que la resta de companys aprovessin. A més, en cas de dubte hauria d'haver apretat el gas, que vaig llegir que els del seient del radere són els que més pringuen en cas d'accident.
Tres setmanes després hi vaig tornar, mentalitzat a passar olímpicament del dèficit onanístic de l'examinador, que en aquesta ocasió va resultar ser el popularment conegut com a “el calvo no-tan-cabrón”. Però aquest cop la Joanna el coneixia i ens va fer un briefing sobre el payo en qüestió, a més d'un recorregut per les cruïlles trampa per on més li agradava passar, jur, jur, jur. I vaig fer un examen tant clavat que els peatons en comptes de creuar el carrer es quedaven aplaudint i els semàfors em feien l'onada. Total, havia d'aprovar perquè no em quedava ni un duro per renovar papers, de fet no m'estranyaria que a la DGT comprovin els comptes bancaris de la gent i no t'aprovin fins que no arribes a numeros vermells.
Segur que quan la Joaquima se'n assabenti em regalarà uns daus de peluix per penjar al tractor.

.


dimecres, de juny 04, 2008

Cuddy my love

No compren més episodis de House i al seu lloc posaran la enèssima versió de Betty la fea. Touch me la pinga, dominga. Quan em fa pupa alguna cosa em comportaria com aquest payo quan està normal si no fos per que sóc tant maco i simpàtic. Suposo que en algun moment continuaran la sèrie. I si no és igual, que tampoc m'agraden els metges. Només les metgesses.

.


diumenge, de juny 01, 2008

Jackie Jones

Avui he somniat que anava a veure la nova peli de l'Indiana Jones i descobria que els trailers de la peli eren per enredar-te i que en realitat la peli estava protagonitzada per en Jackie Chan. No feia servir el fuet però es passava tota la peli saltant per llocs i repartint hòsties amb el barret aquell i no m'ha quedat clar si buscava alguna cosa en particular o simplement es pegava amb la gent i ja està. La peli m'ha agradat força, però el problema és que molt Indiana Jones no era, i ara no se si anar al cine de veritat o què, pel que pugui passar.

.