dijous, de setembre 02, 2010

Madrit alarm

Més d'un cop m'havia preguntat com devia ser quedar-se tancat en un ascensor. El curiós és que sempre pensava en com seria quedar-se tancat sol, i no amb cinc persones més com abans d'ahir. 
Així d'entrada quedar-se tancat amb gent té l'inconvenient inmediat de que no pots seure. Sempre havia pensat que en un ascensor hi ha espai de sobres per jeure, i fins i tot per dormir, però en la sisena part d'un ascensor ni parlar-ne. I haver d'esperar un rescat toca la pera, però esperar de peu, més. Em sembla que tinc més desenvolupada la vessant gandula que la histèrica.
La part positiva és que si et quedes tancat amb més gent com a mínim pots fer petar la xerrada. Cosa que en el meu cas vol dir puntualitzar que en aquell ascensor s'havien oblidat  de construir la porta del sostre per on la gent s'escapa a les pelis. De fet si us hi fixeu us adonareu que al nostre país els instal·ladors d'ascensors estan més preocupats per una bona il·luminació que per les possibilitats d'evasió dels agents secrets. Tots els ascensors del regne d'espanya tenen un meravellós plafó lluminós al sostre. I rere el plafó no hi ha cap porta, creieu-me, ho he comprovat.
Suposo que en perspectiva el millor deu ser quedar-te tancat a l'ascensor amb algun col·lega, perquè així tens algú amb qui fer petar la xerrada i al mateix temps hi ha prou espai com per seure. O millor quedar-te tancat amb la teva xurri, i així pots xerrar, seure i, si la cosa s'allarga molt, et pots reproduir per evitar l'extinció en el teu nou hàbitat.
Una altra avantatje d'estar tancat amb més gent és que algú pot fer alguna aportació més útil que no pas queixar-se per no poder escapar pel sostre i escalar pel cable. Com per exemple la meva santa mare, que va recordar que segons la normativa vigent els ascensors instal·lats després de no se quin any han de tenir conexió telefònica amb alguna central d'emergències. La meva mama és la millor i la més guapa i la més llesta. Llàstima que la teleoperadora que hi havia a l'altre cantó de l'intercomunicador no compartia aquestes qüalitats.

- Desgraciats de la vida atrapats: Holaquetal, estamos aquí atrapados y blah, blah, blah...
- Señorita: Vale, pués ahora va un técnico para allá.
- DVA: Guai, y cuando llegará?
- Señorita: Pués pronto.
- DVA: Ah, y cuando es pronto exactamente?
- Señorita: Pués exactamente no se lo puedo decir.
- DVA: Ah, y aproximadamente?
- Señorita mega-crack de la muerte: Pués... aproximadamente pronto. 

Perquè erem sis i estavem apretats, que si no hauriem aplaudit. La qüestió és que personalment, el temps era una qüestió important per dos factors: tenia ganes d'ingerir i ganes d'evacuar. Haviem agafat l'ascensor per anar a dinar i hi havia fam, i per no fer esperar a la gent havia tingut la genial idea d'esperar-me a arribar al restaurant en comptes d'anar al lavabo abans de sortir.
Pero la espera va ser curta, perquè no vam haver d'esperar al técnico. Ens va picar a la porta un noi que deia que era bomber, que havia vingut a dinar a casa els pares i que casualment tenia la clau per obrir l'ascensor. No em va quedar clar si per ser bomber els veïns li havien passat una còpia de la clau d'emergència o si es que tots els bombers del món porten una clau extra al clauer que obre ascensors així en general, però la qüestió és que ens va treure d'allà. Endur-te feina a casa és normal, però si ets bomber potser és una mica exagerat. Això si, molt professional, ens va donar totes les instruccions abans d'obrir la porta i així si al obrir sortiem cridant histèrics, com a mínim ja estavem avisats de que vigilessim de no caure pel forat de l'ascensor.
Evidentment li vam estar molt agraïts, entre d'altres coses perquè així ja no calia explicar-li al técnico perquè ens haviem ficat sis persones en un ascensor de cinc. Sabeu els cartellets aquells on posa el pès màxim que soporta l'ascensor? Doncs són de veritat. Tot i que estaria bé que l'alarma d'avís sonés abans de posar-se en funcionament.

.
 

8 comentaris:

Marta Contreras ha dit...

No fa massa em va passar el mateix, en un ascensor del metro. El tècnic no va tardar però li va costar molt treure'ns d'allà. La llàstima va ser que just quan sortíem, entraven els bombers que no m'hauria importat gens veure en acció :P

Lula ha dit...

Xq 'Madrit alarm'??
Jo si m'he quedat, amb més gent, al ascensor del curro, i sense llum... cangueli, sort que no era amb el jefe si no amb gent d'altres plantes, a partir d'allavorens pujo a peu. Abans eren nou plantes, però a peu, com una jabata.

Quan de mal han fet les american muvis, en aquestes coses la ficció millora la realitat.

10 points per la teva mare!

Ptonsss

Inés ha dit...

Siento decir que no entiendo al 100% el post pero he de decir que tu llamada desde aquel famoso ascensor fue la más surrealista que jamás he tenido:
Yo: "Hola Galdric, quedamos?"
Galdric: "Mmmm, sí claro, ahora mismo me pillas con un poco de lío, estoy atrapado en un ascensor, pero después te llamo"
Yo: "Eih?......."
Galdric: "Tutututu, s'a cortao"

Flanagan ha dit...

Es que em va passar a Madrit. Era un ascensor castizo.
Doncs si et va passar al curro rai no? Quidicir que al capdavall estàs cobrant per estar tancada a l'ascensor, iunouataimin? I si era sense llum hauries d'haver reclamat plus de nocturnitat.

Marta, t'hagués encantat el bomber que em va tocar. Era més fàcil saltar-lo que vorejar-lo. S'haurien de plantejar fer proves anti-doping a les casernes.

Ay! Como LA gusto mi llamada eh!?
Pués usa el traductor de google mujer, que que te pasa any web al idioma que quieras mazo de bién.

Red Pèrill ha dit...

"O millor quedar-te tancat amb la teva xurri, i així pots xerrar, seure i, si la cosa s'allarga molt, et pots reproduir per evitar l'extinció en el teu nou hàbitat."

Ara aplaudiria sinofos perquè estic tancat en un montacargas amb una tribu d'aborigens australians... gràcies per l'empatia, ets un master del costumisme quiet idelirant de l'Empordà, amic Iñigo

Flanagan ha dit...

Home, els aborígens australians són molt baixets. Jo crec que podries aplaudir.

Anònim ha dit...

Quina experiència jeje. Jo una vegada em vaig quedar tancat amb una iaia i de veritat que no t'ho recomano jaja...Per cert, que gran remi gailard! Salutacions.

Flanagan ha dit...

Ya man.