The hangover (Resacón en las Vegas) és una peli que mola. No és precisament cinema experimental, però mola. I quan l'acabes de veure sens la necessitat de planejar un viatge a les Vegas amb els teus col·legues. L'únic problema és que el teu col·lega...
- Es que a mi no em deixarien entrar.
- A on? Als casinos?
- No, als USA.
- Ein?
- Ah, no t'ho vaig dir? Vaig estar a la trena. Tenen les meves empremtes i tal, a la duana saltarien les alarmes.
Sabia que en SeFuen havia estat treballant als EUA per pagar-se els estudis de veterinària, en una de les seves escapades estivals per recollir divises a l'estranger. Se que a les nits treballava en un bar d'strip-tease, als matins a la porta d'un parc d'atraccions i que a la tarda estava al mateix parc a objectes perduts, on desconnectava el telèfon i intentava dormir una mica. Però no que havia acabat a la garjola. Prou sorprenent, ja que com a mínim aquest cop havia passat la frontera legalment.
- Si, hi va haver una baralla al bar d'strip-tease i la poli va arribar i es va endur tothom al calabós.
- Hòstia, però tu també et vas barallar.
- Bé, es que als EUA si hi ha un merder així trinquen a tothom que hi hagi i són tres mesos de garjola.
- Uala, tres mesos només per estar allà!?
- Si, bé, i per trencar-li el nas a un tiu. Són tres mesos si li fas alguna cosa algú. Però bé, tampoc em va agradar molt els EUA, hi ha un rotllo molt dictatorial amb la poli, per qualsevol chuminada que fagis acabes a la presó i t'hi estàs fins que el jutje revisa el teu cas. Si al final resulta que no has fet res igualment t'has xupat tres setmanes de calabós. Tampoc passa res per no poder-hi anar, només és un país. Bé, i Austràlia.
- Say what?
- Si, a Austràlia tampoc puc tornar.
- Ah, i perquè?
- Per l'arma.
- Say what?
També m'havia explicat la seva estada d'any i mig a Austràlia, treballant com a veterinari un cop acabada la carrera. Però de “l'arma” no n'havia dit res. Definitivament els visats li porten mala sort. A Itàlia hi va passar a treballar dos estius, amagat a dins del maleter d'un austríac. Com que als cotxes del seu país els registraven, pagava a un “amic” austríac perquè el colés en el seu. Però em consta que a Itàlia si que hi pot tornar, de fet ara amb la UE ni tant sols necessita el maleter de l'amic.
.
Entrades
4 comentaris:
Perdona perdona bonita però tanta imprecisió a l'hora de relatar els fets m'ha fet saltar!
Punt número u: tot el qui em coneix sap positivament que sóc incapaç de rotar-me on purpose per més que m'hi escarrassi, tu-ton! Així que no anem repartint injúria i calúmnies pel món.
Pel que fa a la birra he de dir que tot és totalment cert, però vull concretar que no és senzillament "beure cervesa": és tracta de gaudir d'una pinta de Guinness en la intimitat de la llar. Conceptes diferents.
Després he de dir al meu favor que a mi la neteja em feia una certa il·lusió. Bear in mind que quan m'hi posava la cuina brillava com mai, i que els contenidors de reciclatge del barri rebien la meva visita tot sovint. Però també passava que a la pràctica veia que tot això anava en contra d'una vida dedicada a la muntanya: quin escalador es queda a casa treient la pols quan encara no ha passat pel rocòdrom aquella setmana??
I fins aquí les notícies.
El vídeo és lo más, punyetero!! jejej
Resposta fàcil: Els escaladors que no són guarrus XD
BTW imprecisió, imprecisió... no vols dir que t'has equivocat de post a l'hora de comentar? ;)
Precisaré que el tema rots era exclusively Muppetina's. I owe u that one.
Per la resta no tinc paraules...
Eisss!!!
Presenta'm al teu amic!
:P
Buenu, si a la pròxima festeta ens obsequies amb la teva presència... ;)
Publica un comentari a l'entrada