You wanted the best

No sóc massa melòman. M'agrada la música i n'escolto força i, de fet, sóc una màquina digne d'admiració en qualsevulga dance floor. Però si algun dia omplo aquella part del perfil del facebook on la gent fa una llista del les seves aficions, dubto que me'n recordi de posar-hi la música.

Ni tant sols tinc Ipod ni na, perquè no em cal. Xiulant tinc un virtuosisme només comparable al de certes especies de lloros tropicals. Un cop a Londres un payo em va dir “You should whistle for england man!”. Ho sé. Algun dia em faré pro i em diré DJ Whistle i acabaré amb la moda del beat box. Heu sentit mai aquelles versions que fa la penya de temes pop però on en comptes de cantar tot és guitarra? Valens, doncs jo faig el mateix xiulant. Clar que més d'un cop també m'han fet callar, especialment mons pares, però és comprensible. Tinc la estranya mania d'escoltar una música i al mateix temps xiular-ne una altra de diferent, i això és una forma d'art que no tothom compren, sobretot tenint en compte la facilitat que tinc per entrar en bucles repetitius.

Sóc un tiu senzill, em poso música quan em ve de gust canya. Tinc un postgrau i dos masters en ballar sol a l'habitació. El concepte “música de relax” no existeix, és només una cosa que a vegades em trobo en ascensors i trens de rodalies i que a casa meva es diu silenci. Tampoc compro mai música, l'Spotifi és amo i senyor de la meva discografia i ni tant sols recordo amb claredat la composició de la meva minsa col·lecció de Cds amb caràtules escrites a mà. Però hi ha una excepció.

Un dia a primer de carrera la Marta López em va deixar Greatest Kiss, un àlbum recopilatori dels sutsoditxs. Llavors per mi Kiss era “I was made for loving you”. Als primers anys de l'Sputnik TV, quan bàsicament es dedicaven a passar videoclips, posaven la cançó força sovint i sempre em va captivar la guitarra plena de leds que feien servir. Quan em va passar el CD em pensava que serien alguna cosa així en plan pseudo Earth Wind & Fire, però norl, era rock que t'hi cagues.

Diria que és l'únic grup de qui he comprat mai un CD i de fet en tinc forces, ara no ho recordo exactament però la cole ha de rondar la desena. Tots originals. Tot i que la veritat, tampoc m'he gastat mai un duro al top manta, perquè com ja he dit només he comprat Kiss, i tot i ser un grup mític em sembla que no han aconseguit mai introduir-se en el Top Manta chart.

Sempre vaig escoltar Kiss com qui escolta l'Elvis o ABBA, un grup mític però que ja no els veuràs actuar mai. Però fa cosa de quatre anys o aixins es van tornar a reunir els quatre membres originals (El de l'estrelleta i el que treu la llengua sempre hi han estat, però el bateria i el lead guitar han anat rulant) per fer un tour de comiat. Van fer una gira de la hòstia, van treure un disc en directe i xino xano pim pam. La qüestió és que van anar fent gira de comiat, i gira de comiat, fins que l'Ace (el guitarra) va dir “Aviam, que jo havia vingut aquí per acomiadar-me i ja portem dos anys, cabrons” i es va pirar. I la resta van dir “Es que mola mazo neng!” i van agafar a un grupie que tocava la guitarra, el van disfressar d'Ace, i aquí no ha pasao na. I fa cosa d'un any que van anunciar que treien un nou disc d'estudi i que farien la mega-gira corrresponent. Worldwide. Ai las.

Continua aquí.

.

.