He estat en una casa on hi havia una estora que valia 1.200 leurus. Es que es veu que era de pell. Suposo que com a mínim devia ser prepuci de cetaci femella adobat per siamesos albins. M'he passat una estona dient 1.200 euro, se va a ve un fojón! Però es veu que ni tant sols les tres criades filipines veuen l'APM. Que trist, mira que l'acudit venia a web. Tot i així, mola trepitjar 1.200 eurus. Es com curiós. Em venien ganes de doblegar l'estora per la meitat i ficar-me-la a la cartera. Si algun dia faig un segrest exigiré el rescat en estores de nombres no correlatius i sense marcar. De fet segur que a la banda de sota hi ha la cara del Rei i tal.
Fua, jo que se, segur que és una mala inversió, quidicir que es devalua amb cada visita que passa per casa teva, younouwataimin.
.
Entrades
3 comentaris:
Doncs no és molt cara. Al meu viatge a Turquia em van portar a una fàbrica de catifes i per algunes demanaven 10.000 tolfis.
(Evidentment li vaig dir al turc que l'enrotllés i se la fiqués pel jato).
Inouuataimin men, que hi foties allà... una sessió de conejillas pel suplement de Público? T'ha fitxat la interviu? Esta bé la idea d'alfombres no correlatives...
De quants metres quadrats d'estora estem parlant Puji? Perquè jo m'estic referint a una cosa de 3x4 lu màxim. I de color blanc llis.
Que va Pèrill, feia d'ajudant per unes fotos d'"ambients infantils", que és la manera osea d'anomenar l'habitació dels nens, per una revista d'interiorisme. Perquè la catifa de mildoziento euro estava a l'habita dels nens...
En aquestes feines porten moltes coses de decoració borrowejades de botigues i tinc per hobby anar mirant les etiquetes dels preus. A vegades porten cadires amb un preus que s'hi t'hi asseus et fa mal el cul. No t'imagines que car que pot arribar a ser seure.
Publica un comentari a l'entrada