Un dels meus companys de karate té un nom força comú, però tothom el coneix com a Master. Des del primer cop que el vaig coneixer m'he preguntat que coi has de fer perquè la gent et posi un sobrenom tant de guais. Val que jo vaig aconseguir que algú m'ho digués durant uns dies, però no és el mateix.
La qüestió és que l'altre dia vaig sentir parlar d'algú que ha superat en Master. Es tracta d'en Morris E. Goodman, altrament conegut com The Miracle Man. Nostamal...
En Morris era un tío que havia triomfat a la vida, era un crack venent assegurançes i tenia èxit, fama i pasta a dojo. De fet tenia tants calers que es va comprar el seu propi avió i va aprendre a pilotar, i llavors es va estavellar. No estavellar en plan que el negoci li va anar malament i es va arruinar, es va estavellar literalment, amb l'avió i el terra.
Es va trencar el coll per dos llocs, es va aixafar la columna vertebral i es va destrossar el cos en general. Després de l'accident en Morris no era capaç de fer gaire cosa, de fet només en podia fer una, i no de les més útils: parpallejar. No podia respirar per si mateix, ni alimentarse, ni res de res.
Els metges se li van plantar al davant amb un abecedari i a base de tancar els ulls en Morris va anar escollint lletres fins a formar una frase. Hi ha moltes coses que algú en la seva situació podria dir, però ell va escollir “Per Nadal sortiré caminant de l'hospital”.
Als metges els hi van caure els collons a terra. Des del punt de vista mèdic tot al que en Morris podia aspirar era a... bé, parpallejar, perquè el seu estat era totalment irreversible. Però ell va aplicar un sistema senzill i eficaç. Primer es va dedicar a tornar a respirar, després a moure els dits i així successivmet fins que al Nadal seguent el terme “irreversible” significava “un payo que surt caminant de l'hospital quan es suposa que hauria d'estar parpallejant”. I ja ho tenim, els metges van recollir els seus respectius testicles del terra i van batejar en Morris com The Miracle Man.
Des de llavors empreses com IBM i General Motors es maten entre elles a veure qui el pot contractar per donar algun entrenament o conferència.
La qüestió és que l'altre dia vaig sentir parlar d'algú que ha superat en Master. Es tracta d'en Morris E. Goodman, altrament conegut com The Miracle Man. Nostamal...
En Morris era un tío que havia triomfat a la vida, era un crack venent assegurançes i tenia èxit, fama i pasta a dojo. De fet tenia tants calers que es va comprar el seu propi avió i va aprendre a pilotar, i llavors es va estavellar. No estavellar en plan que el negoci li va anar malament i es va arruinar, es va estavellar literalment, amb l'avió i el terra.
Es va trencar el coll per dos llocs, es va aixafar la columna vertebral i es va destrossar el cos en general. Després de l'accident en Morris no era capaç de fer gaire cosa, de fet només en podia fer una, i no de les més útils: parpallejar. No podia respirar per si mateix, ni alimentarse, ni res de res.
Els metges se li van plantar al davant amb un abecedari i a base de tancar els ulls en Morris va anar escollint lletres fins a formar una frase. Hi ha moltes coses que algú en la seva situació podria dir, però ell va escollir “Per Nadal sortiré caminant de l'hospital”.
Als metges els hi van caure els collons a terra. Des del punt de vista mèdic tot al que en Morris podia aspirar era a... bé, parpallejar, perquè el seu estat era totalment irreversible. Però ell va aplicar un sistema senzill i eficaç. Primer es va dedicar a tornar a respirar, després a moure els dits i així successivmet fins que al Nadal seguent el terme “irreversible” significava “un payo que surt caminant de l'hospital quan es suposa que hauria d'estar parpallejant”. I ja ho tenim, els metges van recollir els seus respectius testicles del terra i van batejar en Morris com The Miracle Man.
Des de llavors empreses com IBM i General Motors es maten entre elles a veure qui el pot contractar per donar algun entrenament o conferència.
Entrades
7 comentaris:
La pròxima va de Mallorca, su iuru.
Collons amb en Morris E.
Això és de veres veres veres???
De verdad de la guena.
http://www.youtube.com/watch?v=NhUC11ED788
Dios, m'acaba d'impactar i molt...
Que gran la frase del final, que sempre he pensat... no saps com, però acaba sent veritat...
Ja l'he vist... no en tinc encara l'opinió clara... de fet moltes de les coses ja les havia pensat, poter en un ordre invers, o amb un altre nom, però si... ara, em reventa l'estètica newage, però amb els dies aniré filtrant... Merci, Flanagan, el no-detectiu... jejeje
A disposar
Publica un comentari a l'entrada