Osti tu!, feia temps que no entraba al teu blog Flanagan....però si ho sé m'espero un dies més. El que menys m'imaginava era trobar-me un mort! Descansi en pau.
Gràcies per totes les condolències companys. El vam enterrar entre les peles de poma, una llauna de pure de tomaquet i un embolcall de pizza congelada. Sempre li havia agradat aquest cantó de les escombraries.
Vivia en una casa tronada del nord de Londres on les aranyes em perseguien, les alarmes em despertaven i on dos o tres cops per setmana em pegava amb en Christopher. Per sobreviure feia cafès, per viure feia fotografies i per passar la estona escrivia tonteries. Després vaig tornar a Barna per guanyar-me les garrofes fotografiant a rosses operades, treure'm el carné i seguir escrivint tonteries.
4 comentaris:
Jajajaja. Molt bones les fotos! Pensava que en Jerry t'hauria menjat!
Pobre Jerry. No ens havies dit que fos negre...
Osti tu!, feia temps que no entraba al teu blog Flanagan....però si ho sé m'espero un dies més. El que menys m'imaginava era trobar-me un mort!
Descansi en pau.
Gràcies per totes les condolències companys. El vam enterrar entre les peles de poma, una llauna de pure de tomaquet i un embolcall de pizza congelada. Sempre li havia agradat aquest cantó de les escombraries.
Publica un comentari a l'entrada