En Jerry the mouse va ser la meva mascota durant un dia. Ja vaig explicar que havia vist un ratolí a casa, però des de llavors que no hi havia hagut més avistaments... fins fa cosa d’un més. Recentment ha quedat clar que tenim una petita plaga, jo era dels que tenien sort perque no m’en trobava, fins que fa tres dies estava cagant la mar de feliç i un ratoli va entrar per sota la porta, va passar per entre les meves cames i es va ficar per un forat que hi ha radere del lavabo. Jo crec que és el primer cop que pateixo un abortament d’excreció.
El curiós és que tot i l’augment de rosegadors, la trampa que vaig posar fa mesos continua intacte. La trampa, perquè el chorisso que hi havia si que ha desaparegut. No ho se, potser tinc un concepte de trampa per ratolins una mica distorsionat, però em sembla recordar que suposadament l’aparell estava disenyat per matar i no per donar de menjar.
La qüestió és que dijous estava cuinant i xerrant amb l’Adolfo quan de sobte ell va callar i va assenyalar el marbre (marbre = plàstic cutre) de la cuina. Un petit ratolí s’estava passejant tranquilament i quan es va adonar de que l’estavem mirant es va amagar darrere dues ampolles d’oli. Amb un petit moviment vaig acostar les dues ampolles i en Jerry va quedar atrapat.
Llavors vam començar a debatre sobre que punyetes feiem amb el ratolí. D’entrada va quedar clar que cap dels dos teniem pebrots per matar l’animal, però tampoc el voliem deixar escapar, o sigui que finalment el vam atrapar dins un tupper ware. Llavors el dilema era que collons feiem amb el tupper. Jo em decantava per deixar-lo a sobre la taula del menjador perquè el primer que es despertés es trobés la sorpresa, però l’Adolfo deia que no, que ell dorm al costat del menjador i no volia que els crits histèrics d’un McLeod el despertessin. Al final el vam deixar dins l’armari de les eines que tenim al pati.
Al dia seguent em vaig despertar i vaig baixar a donar l’esmorzar a en Jerry. A aquelles alçades ja havia decidit que guardaria el bitxo fins el dissabte i, quan el landlord vingués a recollir els calers del lloger, li ensenyaria per donar més efecte a les nostres reivindicacions de pest control pa la kelly. De fet fins hi tot m’havia passat pel cap comprar una gabia i adoptar definitivament en Jerry (sóc un sentimental).
Quan vaig obrir l’armari i vaig agafar el tupper en Jerry va passar de mi. Vaig sacsejar la capsa una mica i llavors l’únic que ell va fer va ser aixecar una mica el cap. Merda, en Jerry estava mig congelat. Mal rotllo. En Jerry tenia pinta d’anar-la a palmar per culpa meva i a sobre d’una mort lenta i chunga.
Puntualitzem, sóc conscient que en Jerry forma part d’una plaga, però em segueix donant mal rotllo matar-lo i a sobre si el faig patir 24 hores abans no la dinya doncs això segur que dona un mal karma de la hòstia. En canvi si faig servir trampes la cosa comença a sonar més éticament correcte. Si poso trampes no faig mal a ningú que no toca, però si un ratolí entra a casa i passa per on no ha de passar doncs trepitja la trampa i la dinya, però no sóc jo qui el mata, és ell que la dinya per ficar-se on no toca. Know what I mean?
Vaig deixar anar en Jerry al pati, conscient de que tornaria a entrar a casa a reunir-se amb la seva familia, però així com a mínim és recuperaria. Després ja posariem trampes perquè es suicidessin tots plegats. Pero en Jerry no es movia, es quedava quiet i tremolant sense sortir del tupper.
Vaig entrara casa i li vaig explicar el problema a en Duncan. Ell em va dir que segurament estava estressat, que és com els ocells, que si els tanques en una gavia s’estressen i es posen tristos i es moren. Toca’t els ous. Resulta que els ratolins són una plaga de la hòstia, que viuen en la merda, que mengen merda i que tenen la capacitat de supervivència d'en McGuyver en un Leroy Merlin, però si els tanques en un espai petit es deprimeixen i es moren. Suposo que les empreses de d'extermini de plagues li paguen porrots de milions a en Duncan per que no divulgui aquesta informació.
De manera que, seguint les seves instruccions, vaig posar en Jerry dins una capsa de cartró a les fosques, amb paper arrugat i uns troços de pa i el vaig deixar a sobre la estufa perquè entrés en calor. Al tornar de la feina vaig anar a veure com estava, però no vaig veure res perquè s’havia escapat. Bé, com a mínim vaig salvar el meu karma. Malament, seguim tenint en Jerry a casa.
El curiós és que tot i l’augment de rosegadors, la trampa que vaig posar fa mesos continua intacte. La trampa, perquè el chorisso que hi havia si que ha desaparegut. No ho se, potser tinc un concepte de trampa per ratolins una mica distorsionat, però em sembla recordar que suposadament l’aparell estava disenyat per matar i no per donar de menjar.
La qüestió és que dijous estava cuinant i xerrant amb l’Adolfo quan de sobte ell va callar i va assenyalar el marbre (marbre = plàstic cutre) de la cuina. Un petit ratolí s’estava passejant tranquilament i quan es va adonar de que l’estavem mirant es va amagar darrere dues ampolles d’oli. Amb un petit moviment vaig acostar les dues ampolles i en Jerry va quedar atrapat.
Llavors vam començar a debatre sobre que punyetes feiem amb el ratolí. D’entrada va quedar clar que cap dels dos teniem pebrots per matar l’animal, però tampoc el voliem deixar escapar, o sigui que finalment el vam atrapar dins un tupper ware. Llavors el dilema era que collons feiem amb el tupper. Jo em decantava per deixar-lo a sobre la taula del menjador perquè el primer que es despertés es trobés la sorpresa, però l’Adolfo deia que no, que ell dorm al costat del menjador i no volia que els crits histèrics d’un McLeod el despertessin. Al final el vam deixar dins l’armari de les eines que tenim al pati.
Al dia seguent em vaig despertar i vaig baixar a donar l’esmorzar a en Jerry. A aquelles alçades ja havia decidit que guardaria el bitxo fins el dissabte i, quan el landlord vingués a recollir els calers del lloger, li ensenyaria per donar més efecte a les nostres reivindicacions de pest control pa la kelly. De fet fins hi tot m’havia passat pel cap comprar una gabia i adoptar definitivament en Jerry (sóc un sentimental).
Quan vaig obrir l’armari i vaig agafar el tupper en Jerry va passar de mi. Vaig sacsejar la capsa una mica i llavors l’únic que ell va fer va ser aixecar una mica el cap. Merda, en Jerry estava mig congelat. Mal rotllo. En Jerry tenia pinta d’anar-la a palmar per culpa meva i a sobre d’una mort lenta i chunga.
Puntualitzem, sóc conscient que en Jerry forma part d’una plaga, però em segueix donant mal rotllo matar-lo i a sobre si el faig patir 24 hores abans no la dinya doncs això segur que dona un mal karma de la hòstia. En canvi si faig servir trampes la cosa comença a sonar més éticament correcte. Si poso trampes no faig mal a ningú que no toca, però si un ratolí entra a casa i passa per on no ha de passar doncs trepitja la trampa i la dinya, però no sóc jo qui el mata, és ell que la dinya per ficar-se on no toca. Know what I mean?
Vaig deixar anar en Jerry al pati, conscient de que tornaria a entrar a casa a reunir-se amb la seva familia, però així com a mínim és recuperaria. Després ja posariem trampes perquè es suicidessin tots plegats. Pero en Jerry no es movia, es quedava quiet i tremolant sense sortir del tupper.
Vaig entrara casa i li vaig explicar el problema a en Duncan. Ell em va dir que segurament estava estressat, que és com els ocells, que si els tanques en una gavia s’estressen i es posen tristos i es moren. Toca’t els ous. Resulta que els ratolins són una plaga de la hòstia, que viuen en la merda, que mengen merda i que tenen la capacitat de supervivència d'en McGuyver en un Leroy Merlin, però si els tanques en un espai petit es deprimeixen i es moren. Suposo que les empreses de d'extermini de plagues li paguen porrots de milions a en Duncan per que no divulgui aquesta informació.
De manera que, seguint les seves instruccions, vaig posar en Jerry dins una capsa de cartró a les fosques, amb paper arrugat i uns troços de pa i el vaig deixar a sobre la estufa perquè entrés en calor. Al tornar de la feina vaig anar a veure com estava, però no vaig veure res perquè s’havia escapat. Bé, com a mínim vaig salvar el meu karma. Malament, seguim tenint en Jerry a casa.
.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada