divendres, de juliol 27, 2007

Torrar or not torrar (Jerry tales legacy)

Estem dividits pel que fa al futur de la torradora. Hi ha els que se’n volen desfer i els que la volem conservar. Si, me la vull quedar.
Ens hem d’aproximar als problemes des d’un punt de vista objectiu. Realment no hi ha cap motiu cientifico-racional per llençar la torradora.

A- Està clar que més d’una persona a casa es va cruspir torrades amb aroma de Jerry i ningú s’ha posat malalt.
B- En Jerry, quan el vam trobar, ja estava més que esterilitzat. Gairebé volatilitzat.

Suposo que la defensa del meu punt de vista trontolla si tenim en compte que encara no he tingut collons de torrar-hi res, però és que aquesta torradora no és una qualsevol. Per començar, a hores d’ara és l’únic record que ens queda d’en Jerry. Els escombriaires encara no s’han endut el seu cadaver i aquí la gent ja es vol desfer del que ens queda de la seva memòria. I a més, aquesta torradora valia pasta. La vam comprar després de que l’Aka és carregués la que teniem abans i ens vam gastar els calers per comprar-ne una de bona i amb carrosseria metàl·lica per reduïr al mínim la capacitat de combustió espontània. La pròxima, a més, l’haurem de comprar amb detector de moviment.
.

6 comentaris:

Puji ha dit...

La podeu posar a la vitrina del menjador.

Flanagan ha dit...

He pensat en incinerar-la i guardar l'urna amb les cendres a sobre la tele.

Roi ha dit...

Be, aixo mes que una torradora es un mausoleu! jo crec que li heu de fer un "valle de los caidos" a en Jerry, al jardi.






PS:no tinc accents al teclat.

Flanagan ha dit...

No puc Roi, no he trobat presoners republicans que vulguin fer la feina.

Cel.lia ha dit...

ei, però flanagan, si et poses amb ganes segur que et trobes a algun brigadista pels carrers de London.

per altra banda, es tracta d'una super torradora inox...no és poca cosa
conserva-la

Flanagan ha dit...

Jajaja... fa molt que no me'n trobo cap.