Vivia en una casa tronada del nord de Londres on les aranyes em perseguien, les alarmes em despertaven i on dos o tres cops per setmana em pegava amb en Christopher. Per sobreviure feia cafès, per viure feia fotografies i per passar la estona escrivia tonteries. Després vaig tornar a Barna per guanyar-me les garrofes fotografiant a rosses operades, treure'm el carné i seguir escrivint tonteries.
3 comentaris:
jOJOJOJO
jÖ VUI SER TORERO
Ja ves neng, per això no em poso mai malalt...
Quanta rasón....
Però no veig el crist.
Boi a fregar las lentillas con el fairi
Publica un comentari a l'entrada