Estefan Drunkenmaster

Segueixo amb el meu voluntariat en pro dels borratxos desvalguts. Avui m'ha tocat conèixer l'Estefan, un serbi de 30 anys que estava estirat a la cantonada de casa meva amb les cames creuades i els braços estirats cual Jesucritso Supastar. Però que en comptes d'estar clavat en un pal estava al terra perquè suposadament s'havia esconyat amb el monopatí chungueru que tenia al costat.

“Que t'has tomao?”, “10 kilos”, “De què?”, “De vino”, “Jarenauer neng”, “Pozí”.

Doncs home, si bebes no conduzcas no?

He marcat el 012, llavors he penjat i he trucat al 112 i li he explicat a una senyora la situació i que a veure si podia enviar una ambulància pal nene, i llavors una noia transeünt m'ha demanat el telèfon “perquè es que sóc metge” i li ha dit a la senyora del 112 “Oye mira que es que soy médico y este chico tiene los ojos jarenauerdionsios y necesita una ambulancia”. Que es allò que penses que potser no cal estudiar una carrera per diagnosticar un cebollonzón, i que arribat el cas tampoc passa res per dir simplement cebollonzón en comptes de “ojos jarenauerdionsios con evidente pérdida de capacidad motora”.

Bé, i llavors hem estat allá una estona intentant que l'Estefan no es sobés i entrés en un “posible coma etílico-estupefacientil” (AKA cebollonzón amb chungu) i ell s'ha entretingut una estona reclamant la seva bocina del Mickey Mouse i fent-nos una petita demostració del seu funcionament. També ha engegat a la merda a un senyor transeünt que ha insinuat que devia ser romanès i després ha estat una estona conversant en serbi amb mi i explicant-me unes coses super gracioses. Suposo.

S'ha mig enfadat quan he intentat treure-li el puret de les mans, bàsicament perquè l'ha agafat pel cantó encès, i en veure que li volia prendre se l'ha ficat ràpidament als llavis, pel cantó encès. Ni s'ha immutat. Només s'ha estranyat una mica de que el cigar s'hagi apagat. Ja veuràs demà chaval...

Finalment ha arribat l'ambulància, la senyora metge ha tornat a informar del seu títol, i hem aixecat l'Estefan del terra, amb la complicació afegida de que el cabró no hi havia manera que deixés anar el monopatí. De totes maneres el realment complicat ha estat convèncer l'Estefan de que allò era una ambulància i no un cotxe de la policia i que no el portarien a la trena. Però quan li hem dit que es podia emportar la bocina d'en Mickey hi ha entrat feliç.

.

.