Reflexions toiletils

Es curios, pero la perdua momentania del meu shampoo a mans del chorisso arrepentit ha donat pas a una serie de reflexions. Estupides, by the way.
Doncs resulta que al viure sol (a la practica, encara que no tecnicament) i al perdre de vista el meu benvolgut netejador capilar, m'he adonat de coses que quan vius amb mes gent no pots mesurar de la mateixa manera o simplement no hi penses.
Doncs be, el gran descobriment ha estat el adonarme de la poca quantitat que de certs bens d'us quotidia es gasten per dia. Em refereixo evidentment al shampoo, pero tambe al sabo en general, la pasta de dents, el desodorant, el detergent, l'oli d'oliva i les olives en si, el formatge Philadelphia, el yogurt grec que ve en pots d'un litre, el revelador, bany d'atur i fixador per positivar (aquest son quotidians d'una manera molt personal, pero gueno) l'arros i els macarrons, els alls (que fa deu mil milions d'anys que faig servir el mateix i mai no se li acaben els grills), el pebre, la orenga i especies varies, la pistoleta per encendre els fogons (que es la solucio al problema de la crisi energetica, es tant infinita que segur que funciona amb alls). I per acabar: el chorisso. Des que visc sol els chorissos em duren una quantitat guiness d'entrepans.
Doncs aixo, el shampoo el vaig comprar quan em vaig mudar a can Terrafolla, d'aixo ja en deu fer dos mesos com a minim i l'ampolla encara no ha arribat a la meitat.