Per sort a les guerres no tothom dispara fusells. N'hi ha que es comformen amb fer servir pel.licula com a municio.
Per Vietnam hi van passar molts fotografs. En Nick era un d'ells. Pero ell a mes de fotograf era vietnamita, ell fotografiava la seva guerra.
Una de les fotografies mes famoses del conflicte es seva. Com en molts altres casos, ell no era l'unic reporter que hi havia per alla. El bombardeig de la vila de Trang Bang tambe va ser captat per un equip de televisio. Al veure el video es veu la vila i un paio petit plantat al davant, amb armilla i casc, que no para de fer fotos. Quan cau el napalm la imatge de la tele tremola, pero en Nick l'unic que mou es el polze per passar pel.licula.
Al cap d'una estona es veu el que ell va fotografiar. Nens cremats fugint de les flames. El nano que no va cremat plora, els cremats no. No poden. La nena encara esta intentant entendre que l'hi ha passat a la seva casa i a la seva pell. L'altre nen simplement esta mort.
En Nick primer va portar la nena a l'hospital, despres va enviar la pel.licula a l'agencia. A Associated Press hi va haver una gran discusio sobre si publicar la fotografia o no. No perque hi haguessin criatures cremades, sino perque la nena anava despullada.
Kim Phuc es va recuperar de les cremades, Huynh Cong Út (Nick Ut) va guanyar el Pulitzer del 72.
The Leica and 35mm Summicron are today exhibited at the Science Museum in London, along with Nick's pictures and a wire photo drum transmitter of the Muirhead K220 type that transmitted Ut's photographs from Saigon into the world on radio waves.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada