Biruji again

Fa cinc hores que ha arribat el fred i tres que porto anorak. No em queixo, que aquest estiu ha estat molt be, benvingut sigui l'hivern i el fred que pela. Que hi farem, "Semos Londoners" que diu en Livingston, no hem vingut aqui a suar. Aqui no es combat el fred, s'ignora. No hay dolor. Passsa nada.

La revolucio aspiradora

M'he posat a passar l'aspirador per la meva habitacio i he continuat amb la resta de la casa. Aqui les responsabilitats higieniques no estan gaire definides i la gent s'auto apropia els rols. Jo soc qui passa l'aspirador.

Quan he arribat a la planta baixa l'Aka s'ha encomanat de l'atmosfera de fem dissabte i ha sentit la necessitat de posar ordre a un parell de tauletes que en Marek ha deixat abandonades al rebedor. Jo he seguit aspirant i llavors ha baixat en Jerry, que en comptes de fer-se l'esmorzar s'ha posat a netejar la cuina.

Tres persones fent net a la vegada, olor a detergent i soroll d'aspiradora. Ha estat un mati memorable a can Terrafolla.

Party plane

A Ryanair pagues poc, d'aqui que et cobrin tant si portes sobrepes, pero han descobert que hi ha maneres mes alegres de fer calers. Quan vam enlairarnos per megafonia va sonar la oferta: "Estimats passatgers, els recordem que tenim una bonica seleccio de piscolabis i begudes a bord. Pel que fa a les begudes acoholiques tenim vodka, martini i wijky. Recordin que al comprar alguna d'aquestes begudes en rebra una altra de franc".
Perfecte, he enganxat la happy hour de Ryanair, vaig pensar, si comencem a volar fent esses ja se que passa.

Quan plou foc

Per sort a les guerres no tothom dispara fusells. N'hi ha que es comformen amb fer servir pel.licula com a municio.

Per Vietnam hi van passar molts fotografs. En Nick era un d'ells. Pero ell a mes de fotograf era vietnamita, ell fotografiava la seva guerra.

Una de les fotografies mes famoses del conflicte es seva. Com en molts altres casos, ell no era l'unic reporter que hi havia per alla. El bombardeig de la vila de Trang Bang tambe va ser captat per un equip de televisio. Al veure el video es veu la vila i un paio petit plantat al davant, amb armilla i casc, que no para de fer fotos. Quan cau el napalm la imatge de la tele tremola, pero en Nick l'unic que mou es el polze per passar pel.licula.

Al cap d'una estona es veu el que ell va fotografiar. Nens cremats fugint de les flames. El nano que no va cremat plora, els cremats no. No poden. La nena encara esta intentant entendre que l'hi ha passat a la seva casa i a la seva pell. L'altre nen simplement esta mort.

En Nick primer va portar la nena a l'hospital, despres va enviar la pel.licula a l'agencia. A Associated Press hi va haver una gran discusio sobre si publicar la fotografia o no. No perque hi haguessin criatures cremades, sino perque la nena anava despullada.

Kim Phuc es va recuperar de les cremades, Huynh Cong Út (Nick Ut) va guanyar el Pulitzer del 72.

The Leica and 35mm Summicron are today exhibited at the Science Museum in London, along with Nick's pictures and a wire photo drum transmitter of the Muirhead K220 type that transmitted Ut's photographs from Saigon into the world on radio waves.

(http://digitaljournalist.org/issue0008/ng4.htm)

La bestia del dimoni

Macagumlaputaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

Se m'acaba d'apareixer l'aranya mes gran del mon i ara ja tinc fobia per la resta de la meva vida.

Estava tant tranquil a l'ordenata i del radiador del costat, molt al costat, que el toco amb el genoll, ha aparegut corrents un artropode cabro de sis centimetres. I no es suposa que aquestes coses eviten el contacte amb l'home?!?!?!

Jo nomes he vist una cosa que sortia corrents a la periferia del meu camp visual i en 0,0002 segons he aconseguit teletransportarme a dos metres de l'ordinador (evidentment, ara estic escrivint amb l'ordinador a tres pams de la paret). Mentres estaba pensant com cony desempallegarme de la bestia, despres de comprovar que els insults no son gaire efectius com a insecticida, la malaputa ha arrancat a corre pel terra cap a la meva direccio. I no se suposa que aquests cabrons eviten el contacte amb l'home?!?!?!?!

Llavors se m'ha despertat l'instint assassi. He esperat a que el monstre estes un metre de la paret, he aixecat el genoll fins a l'alcada del mugronet i li he deixat anar tot el meu pes a la filla de sa mare.

Ha quedat ben plana. Disfrutant la victoria, he anat a buscar un tovallo de paper per retirar el cadaver pero llavors...

La bestia del dimoni deu haber sortit d'algun pou radioactiu. Quan la he anat a agafar la tia va i recupera la seva forma i es posa a corre a tota hostia cap a la paret! Aquest cop he aconseguit fer els dos metres en 0,0001. En aquest punt la meva mala hostia i fastic estaven a uns nivells importants. M'he mirat les bambes, he vist que la punta encaixaria forca ve amb el canto de la paret i li he engegat tres cops. A tornat a quedar plana, pero aquest cop he estat mes desconfiat. He mirat al voltant i he arreplegat una ampolla de vodka. He acostat la punta de l'ampolla lentament, per assegurarme una aixafada completa, quan superfoldingaranya ha tornat a recuperar la forma i ha arrencat a corre cap a sota la taula de l'ordinador. Pero perque no es mor??!!

El fet que durant tota aquesta estona no hagi parat d'insultar a l'animal i d'exclamar-me cada cop que ressussitava ha fet que la Leia i una amiga hagin vingut a preguntar que passava. Quan li he explicat, l'unic que se li ha acudit dir es que aquest mati ella n'havia trobat una a sota el seu llit.

Perfecte, avui dormirem tranquils.

He enretirat la tauleta de l'ordinador, he agafat l'ampolla pel coll hi fent-la servir de martell he comencat a donar-li cops al bitxo mutant. Com a minim n'ha rebut sis per cada pota que tenia.

Quan m'ha semblat que estava ben morta li he donat tres cops mes, he anat a buscar l'aspirador i he fet net.

Tenir pati amb jardi es molt maco, pero em sembla que dema el regare amb Agent Taronja, diuen que no torna a creixer res durant tres generacions. Ja posats tambe em regare el llit, que amb les hosties que li he donat a la bestia m'he rascat la ma i ara aquestes coses em poden segir el rastre.

Mister Mustard

Avui he entrat a la botiga i he escoltat que algú em saludava. Jo he dit hola amb la mà mentres entrava a la staff room. LLavors m'he adonat que qui m'havia saludat havia pronunciat el meu nom perfectament. He tornat enrere i m'he trobat a en Kabir mirant-me amb un somriure d'orella a orella en plan "Ho veus, ja se pronunciar el teu nom".
- Molt bé -li he dit jo-, veus com és fàcil. Aviam, torna-ho a repetir.
- Mustard!
- (Cabronàs).

.

[Aquest post està relacionat amb aquest]

Master of the universe

En Kabir és un paio de Bangla Desh que treballa amb mi i que és incapaç de pronunciar el meu nom correctament. Em diu Garlic, que vol dir All i evidentment em toca la pera.

Ultimament he decidit que com que ell em toca el que no sona jo tambe li toco a ell i cada cop que em crida li faig repetir el meu nom fins que el diu bé. Cinc minuts després el cabró ja m'està dient All un altre cop, però com a mínim el canso una miqueta. No és mal chaval, simplement és incapaç de pronunciar absolutament res correctament.

Avui, en una de les nostres sessions de "Listen & repeat" en la que he estat especialment cansino el paio a acabat preguntantme si no tenia cap altre nom o sobrenom. Em toca molt la pera quan algú em pregunta això. Per comencar perquè s'ha de ser molt burru per preguntar-li això a algú. T'estan dient: "Mira noi, em fa mandra aprendrem el teu nom, que tal si et busquem algun nom que ja m'hagi aprés i així no em canso?".

La millor manera de caure bé a algú és aprendre't el seu nom a la primera i pronuciar-lo sovint els primers cops que converses amb ell o ella. És una cosa molt bàsica que enseyen en qualsevol curs de relacions laborals/personals. És molt fàcil i molt efectiva. El nom propi és el so més bonic del mon per a qualsevol persona. Però cagarla és igual de senzill.

En Theodor Roosvelt, en una recepció d'embaixadors quan era president dels EEUU, va decidir fer una prova. Cada cop que li presentaven algú en comptes de dir "És un plaer tenir-lo aquí amb nosaltres" deia "Acabo d'assassinar la meva dona". Ningú li va preguntar que dimonis estava dient. És el mateix que ens passa a tots, no escoltem a l'altra persona i als cinc segons no recordem com es deia.

En Roosvelt tenia un sistema per això. Just després de coneixer algú visualitzava la cara d'aquella persona i repetia el seu nom deu cops per gravar-lo a la memòria.

Em sembla que en Kabir no serà mai president dels Estats Units d'Amèrica.

Que si tinc algun altre nom? Bé, he pensat, entrarem en la fase de vacilarte directament a la cara chaval i li he dit que si volia em podia dir Master of the Universe. Evidentment era una vacilada, però el paio s'ho ha pres com una alternativa i ara no para de dir-me Master. Els camins del senyor són inescrutables...

El problema és que el nano tampoc pronuncia bé Master i semla que digui Mustard (mostassa), de manera que estem més o menys com al principi.

.

[Aquesta història continua aquí]

Hagakure

'It is better to have some unhappines when one is still young, for if a person does not experience some bitterness he will not settle down.'

From the seventeenth-century Samurai manual Hagakure.

Encara no se que pensar d'aixo.

Comfessions d'un chorisso arrepentit

Ja se qui va chorissar el meu shampoo. En Jerry ha comfesat, pero vaja mes que chorisso es un empanat de collons.
Resulta que el nano es va comprar un Herbal Essences igual que el meu. Al dia seguent jo em vaig descuidar el meu al lavabo i el tio el va veure mig buit i va pensar "Mein kampf lufthansa!! Algun cabro esta fent servir el meu sabo nou!!" i el va agafar i el va dur a la seva habitacio. Llavors va veure la meva nota al lavabo i va pensar "Wolksvagen guten naben!! La cagaste Burt Lancaster!!" i el va tornar.
El raonament sembla mes o menys normal, si no fos pel petit detall que quan el paio va agafar el meu sabo just al costat hi havia el seu, nou de trinca i ple del tot.
El friki neix o es fa?

In da House (San)

La penya Commonwealth ha perdut un dels seus components. En Drew se les a pirat back to the antipodes.

Es una llastima que hagi marxat perque teniem bon rotllo amb el chaval, tot i que per relacionarme amb ell primer havia de superar la barrera linguistica. Em refereixo a la sola de sabata que portava a la boca cada cop que parlava.

El nostre bon rotllo derivava principalment del fet que a ell tambe li agradava veure els campionats d'UFC que programen a l'Sky tv (que a casa tenim satelit de pago) i clar, veure com dos tios es maten a hosties per la tele uneix.

Ara en Tommy i en Jerry son els unics encarregats de mantenir l’esperit anglosaxo a la casa.

En Tommy es un senyor d'uns quarantaibastants que es enginyer civil i guanya porrots de calers i que no se que collons fa vivint aqui. Li deu agradar la companyia perque el paio porta 6 anys a la casa. Raro, raro, raro.

Amb en Tommy tb hi tinc bon rotllo tot i que el seu accent kiwi es un punt i mig mes chungo que el d'en Drew. Vindria sent un 2,5 en la escala de soles de sabata. Aixo vol dir que quan en Tommy es vol comunicar amb tu primer de tot agafa dues soles de sabata i mitja, les lliga ben fort amb cinta adesiva, els hi posa una mica de mantega i sucre per sobre per treure el mal gust, s'ho fica tot a la boca i llavors et parla. De totes maneres, com que nomes te dos temes de conversa es fa mes facil endevinar que t'esta explicant.

Topic 1: "Hem de fer una barbeque per fomentar la germanor i fer gresca i xerinola".

A la qual cosa jo sempre responc que encantat, que m'avisi quan la vulgui fer que jo hi soc segur. Evidenment encara l'espero pero millor, perque si la fem llavors ja nomes quedara el topic n2 per conversar.

Topic 2: "Doncs resulta que el Dow Jones ha pujat un 0,0000000003, el NasDac esta a un 2,3% i el Guachinflunguingueich no para de tenir fluctuacions de dos punts. Increible oi? Aixo vol dir que si ara canvies, posem per exemple, 55.000 lliures esterlines en dolars neozelandesos pots treure cincuanta duros de benefici com a minim."

No hi ha res com tenir algu que et doni bons consells. Es veu que en Tommy esta enganxat a la borsa i es dedica a fer inversions amb els porrots de diners que te a sota el matalas. Sovint el veus plantat davant la tele veient algun canal yanki d'aquests que no paren de passar informacio borsaria par la part de sota de la pantalla (i en Drew i jo ens quedem sense veure UFC).

En Jerry es l'altre que queda. Es un paio que s'ha quedat estancat en la etapa en que anava a l'intitut. Te cara de nen, es vesteix com un chaval de catorze anys, porta el classic pentinat de ratlla a un costat i porta sempre amunt i avall una motxilla d'aquelles de portar els llibres de Natus i Mates. Com no podia ser de cap altre manera, es informatic.

En Jerry no es que no sigui enrotllat, es que no el veus. El tio va directe de la porta de casa a la seva habitacio i viceversa. De tan en tant el veus si l'enganxes fen alguna de les coses que no pot fer a la habitacio, com ara dutxar-se o posar la rentadora i llavors xerrem una mica. Gracies a Deu a ell no li va el rotllo sola de sabata. Te un acent curios pero, com d'holandes (si aixo es possible, tenint en compte que tots els holandesos parlen un angles perfecte), que imagino que deu ser el resultat de ser la cinquena generacio d'una familia 100% Boer de la hostia. Sigui com sigui pronuncia les erres i a mi em fa molta gracia. A vegades, tot i entendre'l perfectament li demano que em repeteixi el que ha dit, simplement perque em diverteix.

Ja veurem com substituim a en Drew per refer el brit-team. Suposo que posarem un anunci escaient: "Habitacio individual to rent, ideal per paio aficionat a la UFC i a les soles de sabata."

Drew, tot i que no llegiras aixo en ta vida, bona sort chaval!

Reflexions toiletils

Es curios, pero la perdua momentania del meu shampoo a mans del chorisso arrepentit ha donat pas a una serie de reflexions. Estupides, by the way.
Doncs resulta que al viure sol (a la practica, encara que no tecnicament) i al perdre de vista el meu benvolgut netejador capilar, m'he adonat de coses que quan vius amb mes gent no pots mesurar de la mateixa manera o simplement no hi penses.
Doncs be, el gran descobriment ha estat el adonarme de la poca quantitat que de certs bens d'us quotidia es gasten per dia. Em refereixo evidentment al shampoo, pero tambe al sabo en general, la pasta de dents, el desodorant, el detergent, l'oli d'oliva i les olives en si, el formatge Philadelphia, el yogurt grec que ve en pots d'un litre, el revelador, bany d'atur i fixador per positivar (aquest son quotidians d'una manera molt personal, pero gueno) l'arros i els macarrons, els alls (que fa deu mil milions d'anys que faig servir el mateix i mai no se li acaben els grills), el pebre, la orenga i especies varies, la pistoleta per encendre els fogons (que es la solucio al problema de la crisi energetica, es tant infinita que segur que funciona amb alls). I per acabar: el chorisso. Des que visc sol els chorissos em duren una quantitat guiness d'entrepans.
Doncs aixo, el shampoo el vaig comprar quan em vaig mudar a can Terrafolla, d'aixo ja en deu fer dos mesos com a minim i l'ampolla encara no ha arribat a la meitat.

Embotits vairs ensabonats

Afortunadament per a mi i el meu cap el sabo ha haparegut en unes sis hores.
No visc amb chorissos, nomes amb gent despistada. O be amb chorissos amb una gran capacitat per a la empatia i els remordiments. O be amb chorissos que descobreixen que no els hi agrada l'Herbal Essences i en prefereixen chorissar un altre. O be amb chorissos a curt termini que simplement tenien una urgencia de sabo monetania.
Be, sigui com sigui dema em podre deixar el cap amb flaire d'herbetes del bosc.

Post

Dear housemates,

Me and my head are missing our much loved Herbal Essences shampoo bottle (half full).
If anyone took it by mistake I will apreciate if you bring it back so I can carry on with my personal higiene as usual.

Thank you very much indeed though.