Segons el meu pare visc a la ONU, perquè visc amb dos siris i un mexicà i a sobre els amos del pis són jordans. Però dubto que a la ONU es fotin d'hòsties com ho fan en BrightLight i en Sanderín.
El primer cop va ser a la setmana d'estar jo a casa. Estava tant tranquil·lament assegut llegint el diari quan en Sanderín va entrar al menjador i va començar a discutir amb en BrightLight. Xerraven en àrab però estava clar que no s'estaven dient guapos, quidisir javivi. Jo volia anar a veure que passava però abans necessitava acabar de fer una cosa. I llavors la discussió va anar pujant de to i es sentia a en Set que intentava posar pau, però jo seguia sense poder sortir perquè encara estava acabant la meva obra magna, de manera que vaig optar per fer una crida a la tranquil·litat des d'allà mateix. Però es veu que algú que parla des del lavabo no imposa gaire, o sigui que quan finalment vaig solucionar els últims detalls de la meva creació vaig sortir just a temps de veure com en Sanderín començava a reforçar el seu discurs amb cops de dit índex al pit d'en BrightLight, es van insultar una mica més i cadascú va marxar cap a la seva habitació. En Set m'estava dient que ell tampoc sabia perquè punyetes s'estaven discutin quan vam veure una FVNI que entrava volant a l'habitació d'en BrightLight. En Sanderín no havia anat a la seva habitació sinó a buscar la fregona per jugar a frisbee. I així és com vaig acabar en la entretinguda situació d'aguantar amb una mà la fregona que en BrightLight brandava des de la seva habitació i apartar amb l'altra mà a en Sanderín que intentava abraonar-se-li.
El
kitt de la qüestió és que el dia anterior en Sanderín s'havia presentat sense avisar a ningú amb tota la seva família a casa, la qual cosa incloïa la seva promesa menor d'edat a la qual gairebé duplica en edat, la seva futura sogra, el seu germà i tres o quatre coneguts. Van tenir el menjador ocupat durant tot el dia i quan en BrightLight va arribar de treballar es va dutxar i per tornar a entrar a la seva habitació va haver de passar per davant de tota la parentela, en samarreta i amb la tovallola embolicada a la cintura. Resulta que segons en Sanderín en la cultura àrab fer això es una gran ofensa perquè hi havia la possibilitat de que la tovallola hagués caigut i el willy d'en BrightLight s'hagués pendolejat davant dels ulls virginals de la seva promesa i d'altres castes fèmines musulmanes. Punt de vista força allunyat del d'en BrightLigh, que consistia en que ell estava a casa seva i que necessitava dutxar-se i que havia de passar per força pel menjador i que ningú li havia vist la cigala.
A mi me la pelava, però si hi era jo em feia mandra que la gent s'hostiés a casa. De manera que en Sanderín simplement va decidir hòstiar-se quan jo no hi fos. A mi només em va arribar un SMS d'en Set explicant-me el match i el forat que trobaria a la porta d'en BrightLight.
.