dijous, de juny 21, 2007

Hay que decirlo más

Fa cosa d’un mes que l’Adolfo i jo vam decidir convertir la selva que teniem a casa en un jardí acceptable. De manera que els meus caps de setmana sempre començen vestit amb pantaló curt, sense samarreta, un barret de palla al cap i un escuradens a la boca. L’Adolfo va normal.
Ens ho hem estat currant, hem plantat gespa nova i tot, però s’ha de dir que hem intentat seguir la llei del mínim esforç. Tant ell com jo tenim clar que l’estiu que ve no estarem aquí, per tant només podrem aprofitar-lo els pròxims tres mesos i el que passi a llarg termini amb el jardinet ens la porta molt fluixa (total, quan marxem ningú se n’ocuparà).
Per exemple, hem plantat la gespa, però si a les instruccions del paquet de llavors hi posava que havies de seguir uns set o vuit passos diferents, nosaltres vam passar directament del primer a l’últim. Vaja, que vam remoure la terra i vam plantar les llavors i llestos (i una mica de fertilitzant per treurens la mala consciencia).
De totes maneres la gespa ha sortit prou bé, tot i que vam tenir un problema. Qui diu problema diu companys de casa subnormals.
Als dos o tres dies de plantar les llavors jo vaig marxar cinc dies de visita a Can Fanga. Quan vaig tornar el primer que vaig fer va ser anar a veure com evolucionava la nostra obra i de seguida vaig notar que alguna cosa no rutllava. Resulta que en Metalboy deixava la casa el mateix cap de setmana que jo estava a Barna i va decidir fer una barbeque de comiat. Barbeque que es va fer a sobre de la terra llaurada. El pobre Adolfo es posava les mans al cap i els hi deia que deixessin de trepitjar, però el pobre chaval te tanta cara de bon Jan que ningú li feia cas. Quan m’ho va explicar jo li vaig dir “Tio, es que hay que decirlo más”.


O sigui que a la zona del voltant de la bbq no hi a gespa. Bé, si que n’hi ha, però com diu l’Adolfo “parece pelo de muñeca vieja”.
Però vaja, más peor para ellos, perquè jo vaig tornar de Barcelona amb 26 kilos de butifarra a la maleta amb vistes a fer una gran barbeque familiar, però ara de bbq pa la family res de res. De fet suposo que de butifarra debien ser 18 o 19 kilos, la resta eren fuets i chorissos i 14 llaunes de fabada. Apa, castigats a olorar la flaire i escoltar les meves explicacions de les meravelles de la butifarra negra i les delicies de la bitufarra amb bolets mentre dino amb els meus col·legues.
.
Versió original del vídeo aquí.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

veig que ja et funciona el putu youtube. Friki,friki el vídeo. Millor haver penjat els Stones, que per cert avui actuien a Barcelona al geriatric de Sants.

Flanagan ha dit...

Es que necessitava una cançó amb missatge.

Anònim ha dit...

Ep!, l'escuradents que no falti. Què seria de l'Indiana sense un excuradents mastegat a la boca?

Flanagan ha dit...

Si, també tinc el fuet, del Bon Area.