No hi haurà churris a la platja, ni malotes amb disfresses cutres, ni el meu mestre em regalarà cap mocador molongui (ni parlarà amb dislèxia), però avui vaig al dojo ...després de tres anys. El repte no és anar-hi, el repte és tornar a casa sense arrosegar-me amb la llengua fora.
Entrades
EL PARADÍS EXISTEIX, ÉS A LAVAPIÉS.
Fa 3 hores
3 comentaris:
Sort!
May the force be with you amic meu... i recorda, No pain no Gain!
Si hi ha l'Elisabeth Shue, tot serà fàcil, amic meu...
Publica un comentari a l'entrada