Agafeu-vos de les mans i flipem mandarines germans i germanes! No és que s'hi assemblin molt, és que són ells, són TOTS ells! En Johnny, el sensei malote, la penya Cobra Kai, el kid himself i fins i tot hi surt de passada un payo amb la disfressa de dutxa. I tot escrit i dirigit pel mateix Johnny. Només hi falta ella... snif, snif. Ei, i juraria que l'amo de la pizzeria és el senyor Belding.
28é Campionat d'Espanya de Kyokushinkai, dissabte 15 de març a partir de les 4pm. Poliesportiu de Llefià (que al pòster surt sense accent a la a i al gimnàs ja hem esgotat totes les bromes possibles amb el nom), Avinguda Dr. Bassols 109-119, Badalona (Barcelonès). Organitzat pel meu club, la qual cosa vol dir que estic fins els ous de que les classes comencin sempre amb 20 minuts de discurs sobre com anirà tot i de que si la exhibició tal i de que “Flanagan, tu te encargas de llevar los trofeos al pavellón”. Doncs més val que els tinguis comptats, que sinó... Però bé, vaig pensar que en podria fer una mica de publicitat i rentabilitzar els trilions de lectors diaris que passen pel blog. Doncs això, dissabte nates i llesques i faves i galetes per a tots els gustos. I tot a pèl. I de regal exhibició de Karate/Kobudo (no, no hi haurà trencaments d'escrot, que es permet l'entrada a menors). M'encantaria poder fer algun sorteig d'entrades o alguna cosa, però el karate és de pobres i els patrocinadors fan demostracions de virtuosisme xiulador quan demanes una mica de per favor. Que aquí només cobra el metge i perquè no em pogut xorissar cap ambulància a temps. Kiiaaiiiiii!!
Es veu que ultimament està molt de moda fer cançonetes polítiques demanant el vot, que hi ha una tia bona que diu que li fa gràcia l'Obama i té no se quants vídeos al youtube i bé, no se si estic més a favor de l'Obama o no (que tampoc és que importi molt) però definitivament estic més a favor de les ties en bikini i piercings a la llengua que abans. Fins i tot el Mariano té un simpatitzant que li canta una cançó tope de rockera i tope d'alternativa (saes o no?) i diu que faran la revolta popular tope guai, perquè ara són revolucionaris i es lian el polo Lacoste al cap i pa lante tu. És lu que te ser tant progre. Que es veu que fins i tot van muntar un vídeo denunciant la conjura judeo-masónica d'en Zapatero fent servir una cançó d'en Manu Chao neng, clar que no li van demanar permís perquè total és un immigrant i va to jipy i esnifa porros desos. Però ja veus tu, si això de les cançons ja ho feia fa temps l'oncle d'en Carles Puyol, aquell que se'n va anar a Amèrica amb les pintures que li havia chorrat a sa germana, és va comprar un vestit al reduce to clear de la peli de Mad Max 2, va formar una banda amb un grup d'extres del Rocky Horror Picture Show i es va dedicar a composar cançons independentistes.
Vivia en una casa tronada del nord de Londres on les aranyes em perseguien, les alarmes em despertaven i on dos o tres cops per setmana em pegava amb en Christopher. Per sobreviure feia cafès, per viure feia fotografies i per passar la estona escrivia tonteries. Després vaig tornar a Barna per guanyar-me les garrofes fotografiant a rosses operades, treure'm el carné i seguir escrivint tonteries.