Hòsties, què gran! És un motivo de orgullo y honda satifaction. Jo em vaig fer un esginç fa un any i és un putada. El meu consell és que a la que el metje et doni permís et matis a isomètrics, pq sinó en un mes hauràs perdut molt muscul i eso es mu malo. Te lo digo yol. Ànimus.
Vivia en una casa tronada del nord de Londres on les aranyes em perseguien, les alarmes em despertaven i on dos o tres cops per setmana em pegava amb en Christopher. Per sobreviure feia cafès, per viure feia fotografies i per passar la estona escrivia tonteries. Després vaig tornar a Barna per guanyar-me les garrofes fotografiant a rosses operades, treure'm el carné i seguir escrivint tonteries.
4 comentaris:
Gran post per la Diada.
Jo prefereixo deixar-me rastes, nosecomuveus.
Es diuen tarzanitos :)
Aprofitant que m'han operat el genoll, m'he empassat TOT el teu blog, sens dubte: Collonut
Hòsties, què gran! És un motivo de orgullo y honda satifaction.
Jo em vaig fer un esginç fa un any i és un putada. El meu consell és que a la que el metje et doni permís et matis a isomètrics, pq sinó en un mes hauràs perdut molt muscul i eso es mu malo. Te lo digo yol. Ànimus.
Publica un comentari a l'entrada