dimecres, d’agost 02, 2006

Recapitulem

Be, posem nos al dia:

Treballo per un subnormal
Si, el meu manager es un desgraciat. Molt gran. Inmens. I va en bici perque es cool. Tonto del cool.
Resulta que avui ja ha estat el colmo, estic fins el penis i vull marxar de la botiga on treballo.
El problema es que necessito els calers, ves per on, de manera que em veig obligat a parlar amb la Ops Manager, explicarli que dolent que es i que malament que em tracta (i q capullo que es) el meu manager per fer veure-li que necessito i em mereixo un transfer. Suposo que sera facil aconseguir l'objectiu pq el meu manager ha comes el pecat capital a UK. Ha estat rude. Ha estat unpolite. Es un barbar heretje. I el fill de puta m'ha putejat.
Avui m'ha tret el bonus pq he arribat 3 minuts tard. £25 a la merda. Menja'm la polla y de canto fill de puta. Em fi, el dia del judici final haura de pagar, mentrestant jo m'assegurare que la seva superior el conegui millor (i no sere el primer en fer-ho). Mort a l'heretge!!! Kin geri!!!

The Kin Geri
Ja esta, ja la he liat. El que passa es que ho he fet sol i ja veurem com acabo. La vida del samurai es solitaria, pero no em fa por acabar com la flor del cirerer. Potser si com el rosari de l'Aurora.
A falta de katana, avui he enviat una meravellosa carta a la head office explicant les meves aventures amb el manager i la gran atmosfera de treball que tenim a la botiga. Aquesta mateixa tarda m'ha trucat en Carter, David Carter, el qual dura a terme una investigacio inda shop. Mentrestant jo sere reallotjat al pret de West One per no interferir amb la investigacio.
La incognita es si podre tornar a la Baker Street quan s'acabi la tempesta. Perque creieume, he de tornar a la botiga, no puc marxar ara. Ara no.
Per que? Perque la vida del samurai es solitaria.

Pq???
Que per que he de tornar a la botiga? Doncs perque despres de un any i mig treballant amb dones simpatiques, pero que molt, molt simpatiques, ha arribat la Rita. Just tres dies abans de que m'enviessin a treballar a West One, on tothom es molt simpatic tambe.


Doncs be, el divendres en David Carter ve a West One a dir-me com ha quedat la cosa. Emocio, emocio.