Comprant a Can Furri

- Hola amic, et puc ajudar?
- (Nomes mirava) Si, quan costa aquesta rinyonera?
- Normalment £12 pero te la puc deixar per £10.
- (Uau! Es el meu dia de sort oi?) I no tens cap altre model?
- Be, ahir en tenia tres mes com aquesta pero ja les he venut, es que van que volen.
- (Si clar, si de fet al entrar m'he hagut de pegar amb dos tios que tambe volien comprar aquesta, saes o no?) Val gracies, si de cas ja tornare a passar.
- No home no, no marxis. Vinga va, te la deixo per £8.
- (Aqui al costat en venen una per £10 que mola mais chaval) Val gracies, si de cas ja tornare a passar.
- Ei va, ultima oferta, £7.
- (Collons nen, vinga va, fare veure que me la miro una mica mes pero...) Nostamal, em dono una volta i si de cas ja tornare.
- Ei, pero que et penses que t'estic enganyant? Es una bona rinyonera i t'he la estic deixant barata. Va, diga'm quant en vols pagar.
- (Collons que pesat, deixa'm estar, deixa'm estar, deixa'm estar) 5 lliures (I si cola, cola tu).
- £5? Vinga home, no em diguis aixo.
- (Ja esta, ja ho has aconseguit, ara em sento un maleducat si marxo i ja esta, tu que ets tant bon chaval i que nomes em vols fer un favor.) Vale, £6?
- Fet!
- (Merda!).

Anem al mostrador, li dono un bitllet de £20 i una moneda d'£1. El cabronas em torna £13.

- (???) Ep company, que habiem quedat en £6.
- No, no, haviem quedat en £7.
- (La mare que et va parir, hauria d'haber vingut fa una setmana que t'hagues enganxat fent Ramadam i passant gana segur que no ets tant llest) De totes maneres t'he donat £21 (Val que me la juguis pero com a minim que el canvi concordi amb el preu que decideixes mamonas).

Va ser una bona compra? No. Va ser una mala compra? Diria que tampoc, de fet cada cop m'agrada mes la bossa aquesta amb cinturo. Simplement em feia molta mandra regatejar i aixo es com jugar al futbolin, que hi has de posar els cinc sentits o te la foten.

Les Brigades i en Saturio

El pare de l'angles poliglota no va lluitar al costat de cap dels meus avis perque la seva guerra va ser molt diferent. Ell va ser un home d'ideals que va marxar a ultramar per lluitar contra el feixisme. Els meus avis simplement es van trobar la guerra a casa.

En Saturio, de Madrid, no va lluitar al costat del brigadista perque no va lluitar al costat de ningu. La republica el va cridar a files pero va resultar que els fusells no eren compatibles amb les ulleres de cul de got que calcava. En comptes d'aixo es va passar la guerra a intendencia a Santomera, Murcia, on ell i tota la seva familia estaven com a refugiats i on va coneixer la que seria la meva avia.

El mateix dia en que la guerra es va acabar el meu avi passejava pel carrer quan un camio ple de "camises blaves" va parar i se'l va endur. Un dels que anava al camio era un payo que havia estat a intendencia amb ell i que tant bon punt els feixistes van guanyar la guerra se li va despertar un fort esperit nacional-catolic. El payo aquest era dels que s'enduia menjar cap a casa i debia pensar que el meu avi el podria comprometre, de manera que cap al camio.

Durant uns dies ningu va saber que havia passat amb ell. La gent del poble havia vist com els feixistes se l'enduien de davant de casa seva, pero ningu sabia ni a on ni perque. Finalment van esbrinar que estaba a la preso de Murcia, on s'hi va chupar uns quants mesos intentant esquivar la gana i les malalties. Alla, el 3 de juliol del 39, va celebrar el seu vinte aniversari. Alla va veure com un amic seu s'aprimava, enmalaltia i moria com molts d'altres.

Al cap d'un temps a ell i uns quants mes els van reallotjar en un convent de monjes on les condicions eren menys miserables. Pero el trasllat no va ser gaire agradable perque els van moure de nit i es van pensar que els farien "el paseillo", que vol dir que et fan caminar i despres et disparen a l'esquena.

La seva familia va haber de tornar cap a Madrid i la seva germana gran es va quedar per esperar-lo i cuidar-lo. De tant en tant li portava menjar intentant que coincidis amb els dies en que els guardies eren Carlistes, perque els Falangistes els "confiscaven" tot el que fos comestible.

Finalment el van deixar anar tal i com l'havien fet presoner, sense cap explicacio ni document. En plena nit ell i un altre home es van veure al carrer. Un altre cop van pensar en "el paseillo" i tant bon punt com la porta de la preso es va tancar radere seu van arrencar a correr cadascu cap un canto. Ell es va anar amagant fins arribar a la parada dels cotxes de linia de Santomera on el que venia els tiquets el coneixia i li va deixar els diners pel bitllet.

Quan finalment va tornar a Madrid es va trobar que la casa de la familia havia estat front de guerra i nomes en quedaven, literament, les parets. Pero estava viu.

Un poster que t´hi cagues

Per casa ha aparegut un poster amb oracions musulmanes per ocasions varies. Hi ha la tipica d'abans de menjar i la d'abans d'anar a dormir, pero n'hi ha un parell que he trobat molt originals. Una oracio per abans d'anar al lavabo i una altra per quan hi acabes d'anar.

Personalment no he tingut mai problemes per anar de ventre, pero suposo que es adient tenir una plegaria per quan fa falta i tambe es assenyat donar les gracies quan t´has quedat agust. Lloat sigui el bon pixar.

Brigades al metro

Anava de cami cap al curro quan em vaig trobar en Marak que tambe anava a agafar el metro. Em va fer una mica de pal, la veritat. Vull dir que vaig suposar que en Marak abordaria el vago bramant i comencaria a matar i violar a tothom i jo, la veritat, tenia un d'aquells dies en que no et ve de gust massacrar a ningu.

Vam entrar al vago i quan m'estava preguntant si com a minim en Marak estaria d'acord en que ens dividissim el boti a parts iguals, un senyor es va posar a parlar en polones amb ell. Be, vaig pensar, els corsaris no ataquen als seus compatriotes, de manera que aquest bon home m'estalviara el trangol d'haver d'explicar al revisor per que li em deixat el vago ple de cadavers (de totes maneres que volen? Al metro de Londres no hi han papereres).

Al cap d'una estona el senyor es va girar cap a mi i em va preguntar si tambe era polones. No mestre, li vaig contestar, catala. La cara se li va iluminar, em va comencar a parlar amb un castella mes que acceptable i a demostrarme que coneixia millor que la majoria de natius la historia del meu pais. Que vinc de Barna? Doncs llavors parlo tres llengues i que quina sort que el feixista d'en Quico la va dinyar ja fa temps, que abans teniem l'idioma prohibit, que ell tenia un munt d'amics espanyols i que quan la va dinyar tots estaven borratxos celebrant-ho, que no podies comprar xampany enlloc perque els espanyols l'havien comprat tot, que jo per sort no pero els meus pares ho haurien viscut aixo i els meus avis tambe...

Be, els meus avis van fer la gerra i tot, li vaig dir. La cara encara se li va iluminar encara mes. Al bandol republica? Em va preguntar. Si, es clar. I llavors, amb un somriure d'orella a orella: El meu pare tambe hi va lluitar, a les Brigades Internacionals!

Ens vam donar la ma, els dos somrient com si acabessim de descobrir que erem cosins llunyants i de cop i volta em vaig posar a donar-li les gracies. Vaig comencar a fer calculs mentals sobre la possibilitat de coneixer al seu pare pero, tenint en compte l'edat del fill, em va sortir que no. De totes maneres son pare no va lluitar al costat de cap dels meus avis, pero aixo es una altra historia.

El tren va parar i per la manera en que ell va mirar el nom de la estacio va quedar clar que era la seva. Una llastima, hi hagues parlat agust durant mes estona, era un payo original comencant pel fet que es el primer angles que conec, possiblement l'unic, que parla idiomes.

In da tele

M'encanta la tele anglesa, es mes petarda que Tele 5. A mes amb la conya de tenir tele per satelit tinc acces als canals mes tronada i morbosament britanics.

El punt de referencia es el canal Player (el 123, a sobre es facil de recordar) on la programacio es divideix entre campionats d'UFC, partides de poker (aquest es el punt fluix, ningu es pega) i pelicules chinakas de Kung Fu en versio original subtituleit. No hi ha res millor que veure pelis amb titols en plan "El puny del gat a l'hombra de l'aliga" on en Jackie Chan, fet un chaval, reparteix fabes mentre parla en chino.

Al costat del Player hi ha el canal Bravo, tambe brutal, on fan "El coche fantastic" ("Knight Rider" en angles) i "Buck Rogers" ("Buck Rogers in the 25th century" en angles llarg). Amb el valor afegit que tambe hi ha Bravo +1, on fan la mateixa programacio pero una hora mes tard.

El millor de Bravo pero, son els reality chows.

"Dog, the bounty hunter", programa on un equip de tele es passa el dia seguint a un grup de caca recompenses als USA que diuen frases tant mitiques com: I don't care if he went to hell, I'll find him. Ole!

El senyor Dog es un payo que vindria sent la versio en blanc de l'M.A. Barracus. Mes chulo que un och derech, te el mateix sastre que Mad Max, llueix plumes i pulseretes als biceps i porta sempre, sempre, ulleres de sol. Tant li fa si esta a la oficina o si es de nit i se suposa que esta perseguint a algu (com collons els troba amb ulleres de sol?). Pero clar, les ulleres molones porten auriculars integrats per parlar amb l'equip i es un outfit que mola que t'hi cagues.

Qui es l'equip? Doncs tota la family: la dona, el cunyao, un fill, un nebot i de tant en tant, la filla. Son la Kelly Family chunga.

El millor es quan en Dog truca a casa de la mare o la germana del maleante, per veure si hi es, i li ven la moto de que acaba de guanyar un concurs i que li han d'entregar el premi en persona. Si algun dia es queda sense feina es podria dedicar perfectament a les bromes radiofoniques. Despres, un cop han enganxat al malote i el porten cap a comisaria, en Dog sempre li fa un petit sermo perque el malandrin pensi en reformar-se i deixar la mala vida i el malote diu que si a tot.

"Costa del Street Crime", he vist aquest programa dos cops i era el mateix tros del mateix episodi, pero tornaria a repetir.

La cosa va d'un equip de tele que segueix a la Polisia Nasiona mentres patrullen per la Costa del Sol i van arrestant guiris anglesos borratxos. El locutor no para de fer comentaris polites sobre la actuacio dels policies: "Be, a nosaltres ens pot resultar xocant que el policia insulti al noi, pero a Espanya aixo esta mes o menys acceptat" i "Be, ens pot sorprendre que el policia estigui aixafant la cara del nano contra la paret mentres el registra, pero a Espanya son mes relaxats pel que fa al us de la violencia policial".

En fi, que la polisia dona una gran imatge, sobretot en el tros apoteosic que he tingut la sort de veure dos cops. Resulta que una pobre noia ha rebut un parell de cops de puny de la britanica borratxa de torn. La poli apareix i posen a la hooligan a dins el furgo. Llavors, mentres estan parlant amb la victima per aclarir que ha passat, el segurata d'una discoteca propera avisa als agents de que la borratxa s'ha escapat. I com s'ha escapat? Els polis han oblidat el petit detall de tancar la porta de la fragoneta.

El locutor es limita a dir "Sortosament pels agents, la victima no vol presentar carrecs". Spain is different.

Lumi-tecno-star

La Lumi es una companya de feina. Es romanesa (de Chauchescu, no de Caligula) i li encanta la musica techno-machine-superbass de la seva terra natal.
Treballo en un univers sideral de Dragostea.

Llits de vuit potes

Ahir vaig arribar a casa i vaig trobar en Jerry que em volia ensenyar una cosa. Una cosa que havia atrapat en un got de vidre. Una aranya enorme cosina de la que em va atacar l'altre dia.

Estic comencant a agafarli molta mania al meu pati amb jardinet dels collons.

Jo li vaig explicar la meva aventura i llavors vam comencar una bonica conversa sobre aranyes enormes. Resulta que en Jerry esta curat d'espants, a Sud Africa les aranyes son tant grans que tenen seguretat social i poden cobrar atur (no li vaig preguntar si nomes les blanques o totes en general). M'ha explicat que a les aranyes, a no ser que siguin molt petites costa molt matar-les, son molt fortes. Va be saber-ho, dema a mes de pa i llet he de comprar mes Agent Taronga i un pistolot per sota el coixi. M'ha explica't que un dia s'estava rentant la cara i al mirar-se al mirall en va veure una de pam i mig enganxada a la cortina de darrere seu i que n'hi havia una altre a sobre el llit. No m'estranya que el tio hagi fugit a Londres, que mes pots fer quan la teva vida es converteix en una peli de por de serie B.

Avui m'he passat per casa d'en Conejito, un colega d'Alcorcon. Li he explica't la meva historia amb el bitxo superfolding i m'ha dit que l'altre dia ell tambe en va trobar un parell a sobre el llit.

Estic comencant a agafarli molta mania a la ciutat aquesta en general. Que collons tenen les aranyes amb els llits?

Millor comprar una retallada per sota el coixi.

In da House (Shi)

Una altra baixa a can Terrafolla i ni tan sols tenim el replacement per en Drew. La Jesusa ha marxat. No torna cap a Brazil, simplement hi va un mes de vacances i passa de pagar el lloguer.

La Jesusa tambe era forca fantasma, com en Jerry. No perque et vaciles sino perque no la veies mai. Nomes te la trobaves quan tornava de currar, s'asseia a l'ordinador del menjador per mirar els canvis en no se quina comunitat d'aquestes d'internet on tenia un porrot d'amics. Poca cosa mes a explicar. Tenia pigues.

La Leia es l'alta sambera que queda i tampoc hi ha gaire a explicar. Els seus hobbys son escoltar rock cristia (Eu amo al senyor, vos seu eu mio salvador, yeee, yeee, yeee...) i queixar-se de tot, pero per sort el seu manso, en Marak, es qui s'empassa la majoria de rabaqueries.

En Marak es un tio senzill tot i tenir pinta de corsari retirat. Fa metre noranta, s'afaita el cap i te una bonica decoracio corporal a base de tatuatjes i arracades als mugrons. Tot hi aixo s'abste d'arrancar el cap a la gent i violar ancianes, per la qual cosa li estic molt agrait.

La seva vida es pot resumir molt facilment: Dormir, menjar, jugar a la Play, treballar, fumar, follar i mirar la tele. Entre mig de tot aixo ha de trobar temps per escoltar a la Leia com es queixa. De totes maneres ell s'ho pren amb filosofia. Ara el paio ha de menjar-se marrons a canvi de cuina brazilera, pero suposo que aixo no es res quan estas acostumat a abordar vaixells i beure la sang dels teus enemics.

Tot i fer aquesta fila, en Marek es molt bon paio i quan et saluda acostuma a fer un somriure de bon Jan que eclipsa totalment la bandera pirata. I es que els polonesos son bona gent.

L'Aka tambe es polaca, tambe es bona gent i aixo es tot el que te a veure amb en Marak. Es un nervi que no para i... Vale, si, es com una Shin Chan polonesa, suposo que aquesta es la rao per la qual m'hi porto de conya. Es l'unica amb la qual som el que es podria anomenar "companys de pis", en el sentit que xerrem, li demano tomaquets quant en faig curt i de tant en tant dinem junts. Es molt bona paya, una mica gamberra i una autentica Miss Somriure (faci el que faci, ella somriu. Life is guay).

Qui queda per presentar? Els dos cracks de casa, l'Etonda i en Baba. Els dos tenen en comu el "sindrome del gos fill de puta". Quan van a pixar senten la necessitat de marcar territori i en comptes de pixar a dins de la tassa del water closed hi pixen al voltant.

L'etonda ho fa perque es un guarro de collons. Per sort no fa gaire vida a casa, es un yonqui dels instant noodles i per tant no enmerda la cuina. Be, excepte el cop que va decidir fer una sopa rara i va deixar la cuina, el menjador i part del nord de Londres amb trossos de curry. L'Aka li va clavar la bronca a l'endema i el payo, per solucionar-ho, es va posara a passar l'aspirador. Llei d'Etonda: Enmerdo la cuina = passo l'aspirador pel menjador. Tot es relatiu.

En Baba rega la tassa del vater per una altra rao. Be, perque es un guarro i per una altra rao de mes. Va begut. El colega te un problema i si algun dia va a Alcoholics Anonims segur que surten tots borratxos. Per aixo quan pixa no pot afinar la punteria. Ben mirat, amb la d'alcohol que deu deixar anar potser desinfecta mes que no embruta la tassa.

Com en Tommy, ell tambe es limita a dos temes de conversa, a qual mas interessante.

Topic 1: Visc a l'habitacio de sobre teu.

A la qual cosa jo responc: Aha. Evidentment a les dues setmanes la falta de novetat va esgotar aquest tema.

Topic 2: Ets de Barcelona? Jo soc de l'Arsenal, vau guanyar la copa d'europa, hi ha un chaval de Barcelona jugant a l'Arsenal...

A la qual cosa jo responc: Aha. Aviat va quedar clar que el futbol me la sua. Pobret. De totes maneres tenim bon rotllo, clar que amb la poca relacio que tenim tampoc es possible enfadarnos ni res. Brindo por eso.