dijous, de maig 24, 2007

Sóc un poeta social

El poli li va dir al punki,

vols que et punxi amb un punxó?

I el punki li va dir al poli,

punxa'm però a la panxa no.


Volia fer un sonet, però es que no em sortia.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Joder tio, si que et deus avorrir a Fuckland, el que has de fer es tirar-te a les porques angleses, la vida són 2 dies.

Apa salutacions pel senyor Flanagan

1:51 a. m.
Flanagan ha dit...

Salutacions Mr.Moniatu,
Dedica´t a tu (i citant a un dels profes de la Misericordia):

Oh! Rosa de mi jardín,
que hueles a calcetín.

Segueixo sense sortir-me'n amb els sonets.

10:07 p. m.
Francesc Puigcarbó ha dit...

tio, aquest acudit aqui l'ha fet tothom, es mes vell que el cagar, que ja es dir.

6:43 p. m.
Flanagan ha dit...

No fotis! Tantes hores comptant síl·laves per res. Com va dir el poeta: El meu goz en un pos.

9:27 p. m.
Celia ha dit...

tio
hauries de provar a fer un haiku

el compres a internet
i és molt mes baratu
dones al punt
i cau.

6:55 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)