King of da castle (Chus & hastaluegolucas)

Ve d'aquí.

Em va donar temps a fer alguna cosa més. Vaig engegar una reordenació del menjador, d'on vaig treure una barra de cuina que s'havia perdut, i vaig netejar i buidar de trastos el balcó. Dic trastos perquè aquella col·lecció de testos només comprenia un 5% de matèria orgànica, ordenats en unes prestatgeries de color pols. També em vaig fixar en el llimoner zoombie del balcó, si l'haguéssiu vist segurament el reconeixeríeu, sortia al videoclip de thriller. El vaig començar a regar i es va convertir en la meva mascota fidel. Mai no marxava del meu cantó.

Però va arribar el final. Quan la Fragopows a marxar de casa, els amos (aka els seus pares) mai ens van reclamar la seva part del lloger. Bé, de fet ni tant sols vam saber mai exactament quan va deixar el pis oficialment, però va arribar un punt, un o dos mesos després de no veure-li el pèl, en que la vam començar a considerar una baixa de facto. Després quan la Muppetina va marxar... els amos tampoc em van reclamar la resta del lloguer del pis. Em van dir que estaven massa atabalats com per preocupar-se del pis i que hi seguís vivint pagant només la terçera part del lloguer com sempre. El primer mes va ser molt guai, el segon també, però el terçer mes començava a ser clar que cuando huele mal es que algo está podrido. A principis del quart mes els amos em van informar que la Fragopows havia decidit que no tornava al pis i que per tant el volien per a la filla gran, que rescindien el contracte i que estava nominado para abandonar la casa. No em va quedar més remei que canviar el pis per un altre amb vistes a lesbianes exhibicionistes.

Setmanes després d'haver tornat les claus del pis, els Fragopapes es van queixar de que el pis estava molt brut i em van intentar cobrar despeses de neteja. Te lo juro por Arturo (el del culo duro).

.

.