El $uper

Per què tot és tan car en aquest poble? Per què em costa tant omplir el carro de la compra? Què collons, si ni tant sols tinc carro de la compra. Per què em costa tant omplir les bosses de plàstic cutres del supermercat?
M'acabo de gastar £21,24 i no he comprat res de l'altre món. Bé si, he comprat una bossa de Cheese Puffs (que es veu que és el nom monyarrón que fan servir aquí per als ganxitos) marca Sainsbury's i ja està. Tota la resta són coses tant excitants com pa i espuma per afaitar. Què collons, si la meva dieta esta dictada per les ofertes del super. Menjo pasta fresca perquè en pots comprar any 2 for £2,50 i el dia que treguin la oferta tornarem als espaguetis (£0,52) amb tomaquet (£0,47) de tota la vida. Aquesta setmana toca peix, salmó concretament, perquè buy 2 save £5, i també provarem la sopa orgànica Sainsbury perquè la soup of the month costa only £0.99 i està feta segons una recepta que sembla comestible.Aquesta n'és una altra, en aquest pais les sopes són surrealistes, però això és una altra història.
Em sembla que començaré una vaga de fam contra els abusos dels supermercats. Protestaré i de pas m’estalviaré una pasta.

Jo em crec de que si, o no, o jo que se

En Cruasan no guarda les sabates a la seva habitació, les té arrenglerades al davant de la seva porta. La sorpresa és que avui ha afegit una cosa força curiosa a la colecció. Suposo que és del parer que alló que fa olor millor deixar-ho a fora perquè ventili.
El que passa és que ara a casa només hi ha una paya, i aquestes calçes no li entren ni de conya, o sigui que:

.

a- En Cruasan s’ha follat una paya que li fa olor el chichi.
b- En Cruasan s’ha follat una paya que es pensa que les calçes són sabates.
c- En realitat en Cruasan fa servir les sabates de roba interior i quan la paya li ha preguntat que on posava les seves calçes li ha respost “Al passadís, al costat dels meus calçotets amb cordons”.
d- En Cruasan s’ha follat una paya i a Polònia hi ha la tradició de deixar les calçes davant la porta en plan trofeu.
e- En Cruasan va arribar a casa amb una paya, davant de la seva habitació es va treure les sabates, li va baixar les calçes, se la va follar amb el dit petit del peu i després van entrar a l’habitació.
f- En Cruasan té tendències travestis i li agrada posar-se tangues de paya i portar els ous penjant a banda i banda d’un fil. I després per alguna raó deixa els tangues al passadís.
g- En Cruasan s’ha follat una paya i en comptes de posar un cartell de “no molestar” ha pensat que deixar les calçes era com més ràpid i quedava més clar.
h- En Cruasan s’ha fet una palla i després ha deixat les calçes per vacilar.

Paper a la tassa

Aquesta setmana ja he fet caure dos rotllos de paper de water a dins la tassa. No sé que és el que m'està intentant explicar el meu subconcient, però espero entendre-ho aviat.

Quina caca

A Londres hi ha molts animals. Masses. Sobretot si tenim en compte la guineu que ara té el costum de cagar-se al meu jardi.
Si et passejes per un parc londinec és molt gracios veure com un petit esquirol t’agafa menjar de la mà (fins que algú t’explica que poden transmentre la ràbia), o llençar trossos de pa a coloms i corbs tan grans que entens com es que a en Hitchcock li agafava per fer pel·lícules paranoiques, o fins hi tot pots veure com una vella passa del pa i els coloms i li llença trossos de pollastre a una guineu (su juro que ho he vist). I és que les guineus són animals cuotidians aquí, especialment al vespre. Quan et vas passejant pel carrer les has d’anar apartant a patades. Per exemple, l’altre dia em va despertar una baralla de gats. Com que ja estava despert vaig pensar que com a mínim treuria el cap per la finestra per veure la batalla, que el gat del vei és molt trempat i sempre que me’l trobo pel carrer s’apropa perquè li façi moxaines i em va preocupar de que un altre gat li estés fument una pallissa a ca seva. Doncs no era un altre gat, eren dues guineus que se l’estaven intentant cruspir i per això el pobre animal estava xisclant i bufant com un desesperat. Suposo que és que era un gat massa confiat, no l’he tornat a veure més.
El que passa és que últimament m’estan afectant la vida casolana. A la valla de fusta que separa el nostre pati del dels veins fa cosa de tres mesos que hi va apareixer un sot. Jo de seguida vaig dir que tenia tota la pinta de ser un forat que alguna guilla utilitzava per passar al nostre pati, però ningú em va prendre massa seriosament. Increduls, el nostre barri està plagat.
Últimament l’Adolfo em donava més credit perquè des de la finestra de la seva habitació va començar a fer avistaments de la sutsuditcha guineu. Però ara ja em creu tothom, perquè l’animal ha començat a deixar evidències difícils d’ignorar. Podeu veure el testimoni gràfic en la sèrie de fotografies titualda “Pero qué zorra que eres”.
En Duncan, que sembla tenir uns coneixement enciclopèdics sobre el comportament animal, diu que el que passa és que hem estat remenant la terra per arreglar el jardi i que a les guineus, igual que els gossos, els hi agrada cagar en llocs amb la terra fresca. Quin costum més gilipolles.
A casa vaig començar per tenir problemes amb aranyes, després la cosa va evolucionar en jerrys i ara ja estem tractant amb guilles. Espero que la cosa pari d’anar augmentant de tamany perquè sinó el pròxim seran ovelles o vaques, i trobarte una vaca electrocutada dins la torradora ha de ser molt chungu.

Pero que zorra que eres

.

FranCoin

Avui a la botiga ens han colat aquesta moneda per una de 50 penics. Collons...

.

Tronman Superhero defender of the nenas

M’estava passejant tranquilament pels voltants del Tower Bridge quan vaig veure un hooligan que em saludava efusivament, quan es va acostar una mica vaig descobrir que era en Tron.

Londres té 7 milons d’habitants, trobar-te un col·lega per casualitat és molta casualitat, sobretot si es suposa que aquest col·lega està vivint a Mallorca. El que passa és que en Tron és un heroi. Borratxo, però heroi.
En les dues setmanes previes a la seva tornada cap a Mallorca, en Tron es va dedicar a fer cada dia festes de comiat amb els seus diferents amics. En una d’aquestes festes, en Tron s’estava passejant ben alegre pel Soho amb els seus companys de feina polonesos, quan van començar a escoltar xisclar una paya. Al principi van pensar que és tractava d’una borratxa, però quan els xiscles van començar a incloure frases com ara “Treu-me les mans de sobre malparit!” o “No em toquis fill de puta!”, van pensar que potser la noia no s’estava divertint. Llavors en Tron va anar cap el portal en questió i va començar a picar a la porta fins que es va mig obrir, la va empenyer i llavors una noia amb la samarreta estripada i pits ben grossos en va sortir corrents (en Tron va insistir molt en això dels pits). Llavors un senyor va intentar sortir del mateix portal, insultant i empenyant en Tron i dient-li que s’apartés.
No és una bona tàctica per emplear amb en Tron. Si una persona normal és veu agredida per algú que previament estava intentant violar a una paya, doncs potser és queda sense saber com reaccionar, o s’espanta perquè pensa que el violador pot tenir una navalla, o li entra pànic davant la possibilitat d’acabar apallissat i potser fins i tot follat pel cul. Però en Tron no. En Tron en aquests casos no computa més enllà de la primera eqüació. És a dir: [X m’empenya = Jo em reboto]. Qualsevol consideració a posterior queda bloquejada pel primer resultat. O sigui que en Tron es va ficar dins el portal a empenyar-se amb el payo mentres li dedicava el seu extens i variat repertori d’insults en anglès, que inclou expresions com ara Fuck off, Fuck off i Fuck off. No és per res que li dic hooligan.
Afortunadament per en Tron, els seus companys van decidir que la solució de les empentes i els insults no era gaire productiva a llarg termini i van trucar a la poli. I és així com cinc mesos després en Tron va tornar a Londres com a testimoni principal en un cas d’intent de violació i amb totes les despeses pagades pel govern de Sa Majestat (incloent habitació en un hotel de quatre estrelles amb Play Station i dos canals porno 24h).
Quan jo me’l vaig trobar pel carrer anava camí dels jutjats a declarar. Suposo que el seu paper d’heroi anónim va quedar una mica eclipsat pel fet que a la nit dels fets anava tant borratxo que al judici va ser incapaç de reconeixer al violador. La part dels pits de la noia la recordava perfectament, però dubto que el fiscal li preguntés per aquests detalls. Sigui com sigui, i en paraules del mateix Tron en el seu últim mail: ...per cert el suposat violador ja ha estat sentenciat, és Guilty. jajajaja. sóc un heroi...
Jo li vaig respondre que suposo que quan el violador aquest surti de la presó el primer que farà serà anar a Mallorca a arrancar-li el cap, però que es pot sentir orgullós d’haver fet el que era correcte.

Gone with the wind (Jerry tales finale, que ja cansa)

.

Al final els meus companys de casa discretament van anar a l'Argos i van comprar una torradora nova, de pas també van comprar una nova Kettle, que també la teniem esconyada tot i que no hi vam trobar cap ratolí a dins.

La qüestió és que la torradora havia caigut en desgràcia, però a mi em feia ràbia llençar-la i punt perquè és una torradora de calité i funciona perfectament, fins i tot amb ratolins. Vendre-la era una opció, però està clar que si explicava el currículim de l’aparell ningú me’n donaria un duro, i si no ho explicava doncs era com ser una mica putes i com ser injust amb la memória d’en Jerry. De manera que li he enganxat una nota que deia “Funciona, l’únic que passa és que hi vam fregir un ratolí sense voler, si la vols te la pots quedar” i la he deixat a la porta de casa. No ha durat ni mitja hora.
Segur que a hores d’ara ja està anunciada a eBay.

.

Jerry tales 1 de 3

Jerry tales 2 de 3
Jerry tales 3 de 3

Jerry tales legacy