Vaig decidir fer una foto ben tipica de Londres. Res de captar l'esperit de la ciutat ni res d'aixo, una foto tipica, facil, de les coses que s'han de veure amb el bus turistic. Doncs be, que millor que la columna d'en Nelson? Pero clar, com que soc un tio molt sensible vaig decidir afegir-hi una altra cosa supermegatipica. De fet en vaig fer dues versions. "Columna de Nelson + taxi londinenc" i "Columna de Nelson + autobus londinenc". Soc un artista, ho se.
Doncs be, el tema taxis es facil. N'hi ha un porrot i l'unic que has d'esperar es que en passi un sense una publicitat massa espatarrant. De fet ni tant sols cal que sigui ben be negre, pq tirant en Blanc i Negre tan li fa si es vermell o gris o negre (ma o meno), que tots queden foscos i amb aire d'anys 50's. Ara be, el tema autobus ja es una altra cosa.
Fa cosa de mig any totes les televisions anaven plenes amb la noticia de que els routmasters (els autobusos vermells tipics de dos pisos dissenyats als 60's o porai) es retiraven. Doncs be, no es veritat, encara hi ha algunes linies que n'operen per que els turistes vegin un propper routmaster de tant en tant mentre passegen pel centre de la ciutat. El problema es que en aquestes linies la proporcio de routmasters vindria a ser una cosa aixi com 1/10, no mes, i la resta son autobusos de dos pisos i vermells pero ben moderns (i amb conductors idiotes que s'obliden d'apagar la calefaccio quan estem a 28 graus, t'ho juro).
Tornant a la foto, a la baixa ratio de routmasters de les linies 9 i 15 (per qui vulgui anar fins a trafalgar en tipical bus) s'hi ha de sumar el fet que, pa la foto bonita, ha de fer un sol ben maco i has de tenir la sort de que cap fragoneta cutre se't posi al davant de l'autobus. Aixi doncs: Routmaster + sol - cotxes cutres = Foto. Doncs per aquesta parida em vaig tirar de dotze a dues (su juro) peu plantat en una cantonada, amb la camera at the ready i resant perque quan el routmaster aparegues no ho fes tambe algun calho amb la fragoneta los malacatones i que no se'm poses cap nubol kinton davant del sol.
Un cop vaig llegir un fotograf filosof que deia que la fotografia sovint es un 10% inspiracio i un 90% transpiracio. Per a mi la cosa va ser mes aviat "2/98 ozu que calo". Al final pero, a base de transpiracio vaig aconseguir fer la foto . A si, i tambe tenir la meitat esquerra de la cara com un tomaquet i ser una especie de ying-yang ambulant.
Doncs be, el tema taxis es facil. N'hi ha un porrot i l'unic que has d'esperar es que en passi un sense una publicitat massa espatarrant. De fet ni tant sols cal que sigui ben be negre, pq tirant en Blanc i Negre tan li fa si es vermell o gris o negre (ma o meno), que tots queden foscos i amb aire d'anys 50's. Ara be, el tema autobus ja es una altra cosa.
Fa cosa de mig any totes les televisions anaven plenes amb la noticia de que els routmasters (els autobusos vermells tipics de dos pisos dissenyats als 60's o porai) es retiraven. Doncs be, no es veritat, encara hi ha algunes linies que n'operen per que els turistes vegin un propper routmaster de tant en tant mentre passegen pel centre de la ciutat. El problema es que en aquestes linies la proporcio de routmasters vindria a ser una cosa aixi com 1/10, no mes, i la resta son autobusos de dos pisos i vermells pero ben moderns (i amb conductors idiotes que s'obliden d'apagar la calefaccio quan estem a 28 graus, t'ho juro).
Tornant a la foto, a la baixa ratio de routmasters de les linies 9 i 15 (per qui vulgui anar fins a trafalgar en tipical bus) s'hi ha de sumar el fet que, pa la foto bonita, ha de fer un sol ben maco i has de tenir la sort de que cap fragoneta cutre se't posi al davant de l'autobus. Aixi doncs: Routmaster + sol - cotxes cutres = Foto. Doncs per aquesta parida em vaig tirar de dotze a dues (su juro) peu plantat en una cantonada, amb la camera at the ready i resant perque quan el routmaster aparegues no ho fes tambe algun calho amb la fragoneta los malacatones i que no se'm poses cap nubol kinton davant del sol.
Un cop vaig llegir un fotograf filosof que deia que la fotografia sovint es un 10% inspiracio i un 90% transpiracio. Per a mi la cosa va ser mes aviat "2/98 ozu que calo". Al final pero, a base de transpiracio vaig aconseguir fer la foto . A si, i tambe tenir la meitat esquerra de la cara com un tomaquet i ser una especie de ying-yang ambulant.
Entrades
3 comentaris:
diuen que lo bo es fa esperar...
Per cert, que podries penjar alguna fotillo per aquí pel blog, que ja tardes:) Si et rallen els gitanos de la autopista de la información fot-li una guatermark, neng, que amb el PhotoPeich és un plis, jo q sé.
Ala, un saluico!
Ei nano! Ja podries haver penjat el coi de foto no?
Asimetria riallera... vos estim! dice:
i pq no penjaves la "afoto"?
Teniente Dan!!! dice:
has anat al principi d totpenjat!
Teniente Dan!!! dice:
pq la veig fer en pel·lícula
T'has deixat una línea,
Teniente Dan!!! dice:
i tb pq va quedar un trunyo d foto.
Publica un comentari a l'entrada