Obrigado

Des de fa dues setmanes que tothom em fa estranger.

Va comencar quan vaig anar a treballar a una altra botiga i tothom s'estranyava quan deia que soc de Barcelona. Es veu que ja no tinc cara ni accent d'Espanish. Be, d'una banda aixo ja em mola. Vull dir que sembla que estic superant la etapa de l'espanglish. Pero per l'altra estic comencat a tenir una crisis de nacionalitat.
Segons la gent de la feina soc, o be italia, o be argenti. De fet fins i tot una clienta, per fer-se la simpatica, em va demanar que el cafe estigues "molto caldo". Jo evidentment li vaig contestar gesticulant quatre parides en italia i la senyora va marxar ben contenta.
Avui la cosa ha avancat un grau mes pero. He sortit de casa per anar a comprar al badulaque i just davant del portal m'he trobat un paio que m'ha assenyalat i m'ha preuntat si era braziler (en portugues). Resulta que era un chaval que venia a mirar una habitacio per llogar i resulta que ara tambe tinc cara de braziler. La veritat, millor que italia o argenti, tot i que passo de tangues.