L'efecte Tron

Aquest cap de setmana en Tron ha vingut de visita. Ja fa tres mesos que va tornar a Mallorca. Va decidir que volia ser pilot i allà està, pagant un porrot de milions per una educació, menjant ensiamades i deprimint-se perquè no porta gaire bé això de cambiar una ciutat de set milions d’habitants per un poble de sis mil. Bé, i les titis, les titis tampoc les porta gaire bé, que diu que a Londres si que hi ha dones de veritat i que a Muró sempre veu les mateixes cares. I els mateixos culs. I els mateixos pits. I les mateixes cuixes (Tron, para).
Curiosament la visita d’en Tron coincideix amb l’últim cap de setmana d’en Bakerin, que també ha decidit tornar cap a la llar materna i canviar les pintes per la orxata i el Fish & Chips per la paella. De manera que divendres a la nit va tocar reunió de velles glòries plus en Jopelines, que és un colega que ha vingut a visitar en Bakerin (i de pas ajudar-lo a portar alguns trastos de tornada a València).
Totes les ciutats tenen els seus punts de trobada. A Madrid tens el kilómetre zero, a Barna és Plaça Catalunya (en les seves variants de Canaletes, davant del Zurich i davant del Corte Inlgés) i a Londres és sens dubte davant del Burger King de Piccadilly. Allà ens vam trobar i després vam enfilar cap a un pub irlandés que es suposa que és propietat del cantant de U2, tot i que ell no és qui et serveix les copes.
Un cop al Pub en Tron ja ens havia encomanat a tots la febre per mirar, examinar i catalogar tots els pits i cuixes que ens anavem trobant, tot i que de mica en mica la conversa va anant derivant i, en comptes de comentar cuixes, comentavem els comentaris d’en Tron, per arribar a la conclusió que la alegria que sentia al tornar a Londres feia que catalogués de “tia guena” a qualsevol senyora amb faldilla curta que passés pel davant.
Al cap de poc ens va tocar la loteria, o el que ve a ser el mateix, vam trobar una taula amb quatre seients buits i llavors les alteracions hormonals d’en Tron es debien escampar més enlla de la nostra pandilla de colegues perquè de cop una paya de davant es va girar i va dir “Oh, you’re Spanish!?” A la qual cosa vam contestar, amb cara d’empanats, “Si, digo yes” I llavors la paya es va asseure a la nostra taula.
Si us he de ser sincer, a mi això em va tocar la pera. Vull dir que allà estavem, reunits els quatre col·legues, a un dels quals feia molt que no veia i un altre al qual trigaré a tornar a veure (val, i un terçer al qual havia conegut feia mitja hora, però gueno) i va la paya aquesta i se’ns asseu al mig. Jo no volia titis, volia conversa de tius, volia recordar anecdotes, comentar la salut la del nostre amic Crocop i la carrera musical d’en David Hasselhoff i va la paya aquesta i se’ns asseu al mig.
Clar, que llavors la paya va començar a parlar... Amb el seu accent francès ens va dir que estava aprenent castellà i ens va fer una petita demostració del que sabia:

- Comeme el coño.
- Vamos a la cama a hacer el amor.
- Me gusta tu polla.
- Quiero sexo salvaje en el balcón.

Evidentment vam deixar de parlar d’en Hasselhoff. En Bakerin i en Jopelines li anaven estirant de la llengua maravellats per la gran aptitud gramatical de la paya. “Ah si, muy bien, y que más sabes decir?” I cada cop que la paya ens demostraba que era un prodigi en linguística en Bakerin s’esberava, és posava a tremolar per aguantar-se el riure i em clavava les ungles a la cuixa per sota la taula. A la quarta agafada de cuixa li vaig comunicar que era molt conscient del que la noia estava dient i que susplau deixés de fotre’m mà.
Mentrestant en Tron havia anat a buscar a una amiga seva polonesa, però un cop assegut de nou la ignorava del tot, que es veu que aquesta no parlava castellà tant bé com la gabatxa. En Bakerin per la seva part, animat pel caire que havia prés la vetllada, es va entossudir en que la amiga asiàtica de la francesa també vingués a seure a la taula. Va decidir que la amiga és deia Pez Globo i no parava de cridar-la per aquest nom i dir-li que vingués.
Vaja, que teniem a la gabatxa dient “Besame la teta”, a en Bakerin dient “Pez Globo! Que vengas mujer, no seas tonta” (Tot en castellà, que si entenen el que dius no té gràcia) i a en Tron contestant amb monosílabs al que la polonesa li anava dient. En Jopelines es limitava a donar corda a la francesa repetint la fórmula “I que más sabes decir?”.
Quan la políglota arribava a construccions sintàctiques més complexes dubtava una mica i li costava trobar les paraules. “Quiero que me toques las...humm...” i llavors els quatre preguntavem a l’hora “What!?”, i la seguent va ser “Quiero sentir tu lengua en... humm...” i llavors els quatre “Where!?”. Evidentment els dos cops ens vam descollonar de riure i és que la cosa havia arribat un punt en el que ja ningú pensava en follar.
Bé... jo si. A base de listen & repeat la meva concepció de “quina tia garrula més pesada que no em deixa parlar amb els meus col·legues” va passar a ser més aviat “quina tia garrula més pesada que no em deixa parlar amb els meus col·legues, però a veure si ens reproduim”. De manera que subtilment li vaig dir a en Bakerin “Nano, ves al lavabo”, i ell, gens subtilment, em va dir “Lo cualo?”, “Que vagis al lavabo collons, que així t’aixeques i aprofito per seure al costat de la gabatxa”. Em vaig canviar de seient, orgullós del gran moviment estratègic que m’havia empescat, però al cap d’uns cinc segons en Bakerin va tornar, dient que hi havia un payo que no el deixava entrar al lavabo perque estaven tancant el local. La gabatxa ho va sentir i va deixar de pronunciar bajanades en castellà i va dir que era tard i havia de marxar. I llavors jo “No! Però... vull dir... es que... i què más sabes decir!?”.
Ens vam acomiadar de la gabatxa, en Bakerin es va acomiadar de la Pez Globo i en Tron va començar a contestar coherentment a la polonesa.
Doncs resulta que en Hasselhoff està molt malament, que li han retirat la custodia de les filles i tot, però la seva carrera musical és més important del que jo em pensava. I en Crocop, encara que no s'hagi dit res oficialment, segur que té una lesió important.