Hi ha dies en que surts al carrer i comences a adonar-te que les payes se't queden mirant. Dies en que t'adones que les chatis no poden evitar girar el cap quan es creuen amb tu, dies en que et fas conscient de com n'estàs d'increïblement bo, de que el teu cos musculat i fibrat fa que les nenes es passin la llengua pels llavis quan et deixen enrere, dies en que penses que encara estan de sort que no es estiu i no portes samarreta curta ni marques pectorals, perquè sinó encara es passarien la llengua per altres llocs. Dies en que la teva mirada i el teu mig somriure fan que les joves i madures apartin la vista avergonyides de que les descobreixis repassant-te. Dies en que fins i tot un parell de nois moderns et segueixen amb la mirada, perquè tanta és l'amplitud de l'espectre del teu sex appeal, la magnitud del teu atractiu, que uneix generes i tot.
Hi ha dies en que quan entres al metro i observes la teva figura de mascle ibèric reflexada a la finestra, t'adones que portes un tros de cleenex penjant a la punta del nas.
Los 30 son los nuevos 20
Fa 45 minuts
6 comentaris:
Hahaha,
Què cabró... encara estic rient.
Que nooooo tío, questàs molt bó!!!!
Ja, ja, jaa
Podria haver estat pitjor, la bragueta oberta, les sabatilles d'estar per casa posades, una lefada als cabells....
Besotes
:-DDDDD
Molt bó!
Molt bo, la última possibilitat de la Lula té un rerafons cinematogràfic molt evocatiu...
Eiiiiii! Hola Francesc!
Publica un comentari a l'entrada