dijous, d’abril 24, 2008

Ivonne (V. 2.1)

A la universitat vaig aprofitar les hores lectives per aprendre a fer malabars amb el boli, i les no lectives per fer teatre. Gràcies això sempre em puc entretenir mentre espero que es carregui alguna cosa a l'ordinador i conec a un grapat d'artistes humanistes humoristes, ja que de cada promoció de l'Aula de Teatre de la UPF sempre n'hi havien un o dos que feien el salt a l'Institut del Teatre.
Tres d'aquests antics companys representen “Memòries dels temps de la immaduresa”
, on bàsicament es dediquen a enfotre-s'en de certes coses del teatre, entre elles el públic. Dissabte passat m'hi vaig presentar i em vaig retrobar amb aquests tres i d'altres que hi anaven de públic com jo. Tots continuen més o menys igual, tot i que alguns s'han tallat les grenyes segueixen sent uns artistes, i fins i tot vaig descobrir gratament que n'hi ha una que és lectora del blog des de els seus inicis (apa Tur, posa't vermella). Només em van fallar a l'escollir un bar on amb la cervesa en comptes de kikos et donaven una especie de barreja d'avellanes i ametlla ratllada que els hi havia sobrat després de decorar els panellets de l'any passat. Queda pendent un sopar per veure vídeos de l'Aula, recordar anècdotes i acabar la nit escoltant com en Lopakin ens desprecia perquè no volem anar a un after.
Bé, tot això és simplement per recomanar l'obra, que un muntatge que aconsegueix que un payo del públic s'aixequi i dediqui una botifarra als actors abans de marxar sempre serà interessant. Jo vaig riure com un cabró.


Memòries dels temps de la immaduresa
(Assaig obert sobre Ivonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz) (AKA Palla mental de Ferran Dordal)

Dissabtes 12, 19 i 26 d’abri (o sigui que aquest dissabte és l'últim) a les 17:30.
Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure, P
asseig de santa madrona, 40-46.

Entrada gratuïta.

Més informació www.teatrelliure.com

5 comentaris:

Lula ha dit...

Ja m'agradaria a mi poder anar-hi, ni que fos pagant.
Anda que no era jo adicta al lliure ni res.....


Que tiempos aquellos!

miq ha dit...

És genial que obrin els assajos. És una pràctica usual?

L'altre dia vaig sentir que en parlaven d'aquesta obra al Minoria de RAC1

Flanagan ha dit...

Bé, no és un assaig de l'obra, és un muntatge paral·lel a "Ivonne, princesa de Borgonya" però fent servir el mateix escenari i escenografia, de fet se'n riuen bastant de tot plegat. Tenen presupost ajustat però així donen oportunitat a directors joves de presentar coses al Lliure.

defak ha dit...

L'Aula de teatre de la Pompeu... Quin records...

Flanagan ha dit...

Ei, ei, ei, no fotis que tu també vas passar per l'Aula!