divendres, de setembre 19, 2008

Peter Chan da man

Quan en Buckanan va marxar de Can Fuckland teníem pensat que la Claud es mirés l'habitació a veure si s'unia al nostre clan. El que passa és que el cabró no va avisar i li va passar l'habitació directament a un col·lega de la seva novia, o sigui que se'ns va presentar un payo tímid anomenat Peter Chan que barrava l'entrada d'una amiga a la casa.

Però tot pot ser mala sort o bona sort. La Claud, al no aconseguir cap habitació que li agradés finalment va fer el pas i es va mudar amb en Deif, el seu churri, i de chiripa van trobar una caseta a tres carrers de Can Fuckland. En Peter Chan va resultar ser un payo curiós i va acabar per convertir-se en el meu millor amic de Londres i en company de sopars a ca la Claud.

Quan el vam veure entrar a casa vam pensar que estava marcant la entrada del primer asiàtic a Can Fuckland, però en realitat es tractava d'una efemèride molt més curiosa, era el primer anglès. Camuflat, però anglès. Resulta que en Peter és fill de hongkongès i singapuresa, però va ser adoptat i criat des de sempre al Regne Unit, de manera que és al que el racisme britànic es refereix com a banana (groc per fora però blanc per dins). La cosa es posa encara més curiosa quan t'explica que els seus pares adoptius son una holandesa i un pakistanès, o sigui que els dinars de Nadal a can Chan deuen ser la mar d'originals.

De totes maneres no enganya gaire, no trigues massa a veure que és un anglès pura raça quan per exemple aixafa un platan que s'ha posat madur i amb la pastarada es fa un sandwitch; o quan es posa mig got de suc de préssec i l'acaba d'omplir amb sprite, perquè diu que així té suc amb bombolletes; o quan davant de la teva incomprensió et diu que de petit ho acostumava a fer amb cocacola i llet i t'explica com li agradaven els coke floats que li feia sa mare (una bola de gelat surant en un got de cocacola).

Gastronomia a banda, en Peter i jo tenim varies aficions comunes, però va ser el seu increïble do per fer comentaris surrealistes sobre pel·lícules el que em va fer adonar que estava davant d'un ésser excepcional.

El primer cop que ho vaig presenciar va ser mentres miravem “The Terminator", la pel·lícula em va sorprendre al veure-la després de tants anys, però em va sorprendre més que en Peter em preguntes (estimat lector, llegeix això a poc a poc i amb molta atenció, que la cosa té collons per parar un tren):

Escolta, el payo aquest que fa de novio de la companya de pis de la Sara Connors, és el mateix que feia de copilot d'en Val Kilmer a Top Gun, oi que sí?”

I ell es va sorprendre quan em vaig quedar callat, mirant-lo amb els ulls com plats i assenyalant-lo amb un dit. La gràcia és que veure una Pel·lícula amb en Peter et permet adonar-te de coses que els mortals comuns no veuen.

Mirant un tros de “Wing Commander”, en una escena que no deu durar ni dos segons on una tanqueta llença una nau avariada per la borda, en Peter es va sorprendre de que haguessin aprofitat la mateixa tanqueta que apareix a nosequina escena de “Judge Dredd”.

I mirant “Lone Wolf McQuade” és va superar. “Lone Wolf McQuade” és una peli així com molt Chuck Norris, amb els afegits de que el dolent és en David Carradine que segueix fent veure que sap arts marcials i la tia bona es una noia Bond de “Never say never again” (de noia Chuk a noia Bond en dues pelis seguides, casi na). La meva escena preferida és quan deixen a en Chuck inconscient (perquè ell vol, perquè això només passa si ell vol), el tanquen a dins el seu cotxe i després l'enterren. El primer que fa en Chuck al despertar-se és treure una llauna de cervesa de la guantera, fer uns glops, llençar-se birra per sobre i llavors engega el cotxe i surt de sota terra. Perquè en Chuck és un machote i el cotxe també.

I llavors és quan en Peter t'explica que un xivato de la peli és el mateix actor que a Blade Runner viu envoltat de joguines i que el policia amic d'en Chuck és el mateix que fa de cap de seguretat a Star Trek Voayager (ell va dir el nom de l'actor i el personatge, però jo no me'n recordo).

A la tele, a part del Dual, hi hauria d'haver la possibilitat d'activar un Peter.

.


6 comentaris:

Jose ha dit...

"banana (groc per fora però blanc per dins)" - jo coneixia el "coconut" que es el que usan els anglesos per anomenar als indios, pakistanis,..., nascuts a UK ---> "coconut (marró per fora i blanc per dins)".

I si, estic d'acord amb lo del Chuck el Gran.

Força Cro Cop!

Lula ha dit...

Genial aquest paio!!
Si mai passa per aquí, vull que me'l presentis!!

Això del Chuck i la birra, ... calenta.... eeeeccsssssss!!!!


Besotes

Flanagan ha dit...

Lula, tu pensa que quan en Chuck agafa una cervesa la llauna es glaça de por ;)

Kostas ha dit...

Discrepo, mes maxote és el cotxe que surt d'on surt. Mr Norris es posa benzina nova per molt calenta que estigui , però sortir de la tumba el buga si té mèrit.
A la propera vida m'el compro.
Salut

defak ha dit...

El teu amic és l'antítesi d'un servidor, que en una mateixa peli perdo la protagonista de vista si s'ha rentat els cabells o canviat el pentinat...

Flanagan ha dit...

Home, però és que el cotxe és una metàfora del poder d'en Chuck, en realitat el fa sortir del terra amb el poder de la seva gesticulació.

D'Efak, llavors has de mirar la peli d'en Chuck, perquè no és renta en tota la peli (la cervesa no compta).