dissabte, d’octubre 09, 2010

Il Capo ma non troppo (2 de 2)

No ho se, suposo que tot és qüestió de tenir mala sort o bona sort. Encara que sembla que ell sovint en té de les dues a l'hora.
Als EUA hi va haver no se quina baralla al local on treballava de segurata. Ell i dos companys més van anar a veure que passava i llavors un payo de tres metres el va enganxar pel coll i li va començar a cridar. En SeFuen no entenia que collons li estava dient, però suposava que no li estava dient guapo, i quan l'altre va alçar el puny ell va fer freestyle. La poli va arribar, l'altre va acabar amb el nas trencat i tots plegats al calabós.
Dues setmanes després el jutge el va condemnar a tres mesos de trena, però ell va dir que no li anava bé. Resulta que el seu visat expirava en un mes i mig i per tant li va dir al senyor jutge que havia de marxar del país i que sentint-ho molt no podria complir tota la condemna. El que no li va dir al senyor jutge és que el visat de treball del seu passaport anava acompanyat d'un altre paper a banda que deia que després es podia quedar als EUA un mes i mig més sense treballar, per poder fer turisme. Però total, si vols un resort all-included te'n vas a Cancún, que les vistes des d'Alcatraz són una merda.
A Austràlia tot va ser més aviat un malentès. Un malentès que li va costar 6.000 dòlars. O li hauria costat si mai els hagués pagat.
Quan em va explicar que havia anat a Austràlia amb la seva pipa a la maleta li vaig dir que estava tronat, però llavors ell em va mirar condesçendentment i em va explicar que si vas a treballar a un poble perdut al mig d'Austràlia i cada dia has d'anar a visitar granges a on Jesucrist va perdre l'Ipod, has de portar pipa. És veritat, el metro no arriba a tot arreu. Al mig d'Austràlia hi ha dingos i serps i coses que poden resultar un petit problema si el cotxe se t'espatlla a 150Km de cap altre ésser humà. De fet es veu que es va treure la llicència d'armes a la mateixa universitat, que era com una espècie d'assignatura optativa. A més em sembla intuir que a banda de protegir-se de bitxos, quan s'ha de sacrificar alguna bèstia moribunda a vegades un tret deu ser més ràpid i barat que drogar l'animal.
La qüestió és que en SeFuen se'n va anar cap a Viena per agafar l'avió. Portava la pipa i la llicència a la maleta i els agents de l'aeroport li van dir que no hi havia cap problema, van precintar la maleta i li van posar una enganxina enorme de color vermell fluorescent on hi deia “Achtung! Pistoloten!” i la van facturar. I llavors quan va arribar a Sidney van saltar totes les alarmes i un agent histèric li va cridar “Que portes una arma a la maleta!!!” i ell va respondre “Es clar!!” assenyalant la maleta amb l'enganxina enorme amb una pipa dibuixada.
I així és com en SeFuen va descobrir que els policies de Viena no tenen ni puta idea de boomerangs i cangurs. De fet per explicar-li bé els guripes de Sidney el van convidar a xerrar un parell d'hores en una petita habitació de l'aeroport. I mentrestant l'amo de la clínica, que havia vingut a recollir-lo, estava en un bar preguntant-se com és que trigava tant. Sort que com a mínim es podia entretenir mirant el telenotícies, on comentaven la recent detenció d'un eslovac que intentava introduir armes al país.
Li van requisar la pipa i li van posar una multa de 6.000 dollars australians. La sentència no tenia massa sentit. El pobre SeFuen només tenia la llicència d'armes eslovaca i per tant no podia comprar una arma nova a Austràlia. Per tant en cas de veure's en problemes al desert australià només podia comptar amb les seves mans per defensar-se. Sort que amb les seves mans podia agafar qualsevol dels dos escopetots que el seu cap li havia posat al cotxe del curru. Gràcies a les autoritats aeroportuaries australianes s'havia evitat que un eslovac entrés la seva pistola amb llicència i així pogués tenir accés a dues escopetes il·legals.
Pel que fa a la multa... la dona del cap d'en SeFuen era advocada i li va explicar una bonica equació. Resulta que legalment tenia un marge de dos anys per estalviar la pasta i pagar. Però ell només tenia permís de treball per un any i mig i es veu que un cop de tornada a Europa no hi ha res que les autoritats australianes puguin fer per trincar-te. O sigui que tècnicament si que pot tornar a Austràlia, l'únic problema és que la visita li sortiria una mica cara.
.

5 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

Fes un puto llibre

Noe ha dit...

Ei! i es pot saber com el va conèixer? Tinc molta curiositat després de veure l'historial de l'amic...

Flanagan ha dit...

Fent arts marcials. La seva especialitat és el dislexic fist of fury.

Un llibre prostitutu! Seria la hòstia...

Lula ha dit...

M'encanten els teus amics.
És realment dislèxic??

Smmuakissss

Flanagan ha dit...

Sí que ho és sí, però no ho sembla pas, es veu que té molta memòria i ningú se n'adonava i el van diagnosticar ja de gran. Però quan ha de coordinar a Kudo a vegades si que es fa la lia un pichu.