Històries pret a no dormir

Dilluns va ser el meu últim dia com a pretorià. Tres anys durant els quals he aprés molt sobre la condició humana...


Jo: Eat in or take away?
Client: Yes.
Jo: ¿?

Client: Aquest sandwitch està molt dolent, és increible, estic indignat!!

Jo: Vale, espera que ara crido al manager, que si de cas li expliques a ell aquesta història i també com és que t'has menjat tot l'entrepa si estava tant dolent.
(El manager es disculpa i li dona un altre entrepa)

Manager: Necessito que netegis això.
Jo: Ja ho he fet, ho faig cada dia.
Manager: Eh... però avui amb aigua calenta i sabó, que toca deep clean.
Jo: (20 minuts després, sense haver fet res) Ja està, que et sembla?
Manager: Molt millor, gràcies.

Jo: No es mereixen.

Jo: Vols una bossa?
Client: No gràcies, bé, millor si, o millor no.. en tens una de paper? Bé, és igual, save the trees.
Jo: (Si et pregunto quin és el teu color preferit m'ho expliques amb un power point...)

Client: Teniu alguna cosa per menjar?

Jo: No, la botiga es diu Pret a Manger perquè venem recanvis per monopatins, però si dones una ullada als frigorifics i prestatges amb entrepants, pastes, pastissos, yogurts, patates fregides y xocolatines davant dels quals has passat al entrar, potser trobes alguna cosa.

Jo: (Veient que hi ha cua i per intentar accelerar el servei) Hi ha algú a la cua que vulgui cafès o tes? Algú per cafès? (ningú diu res, me'n vaig cap a la caixa per atendre al primer client) En que el puc ajudar?
Client: Un cafè amb llet.
Jo: ¿?

Client: Teniu alguna cosa sense mahonesa?
Jo: Humm... croissants?
Client: Algun entrepa?
Jo: Bé, un cop vaig escoltar la història d'un payo que deia que n'havia vist un, però segurament es tracta d'un mite estúpid.



I això és un video que no té res a veure però que és super emocionant: