dimarts, de desembre 18, 2007

El Déu del Temple del Metall

Vaig parlar de La Deessa del Temple Metall, que certament ho era, però allò va ser una sorpresa. Agradable però circumstancial.
El realment pintoresc de The World's End és el seu Déu. Els grecs l'anomeaven Dionysos, els Romans el coneixien com a Bacchus, en Bakerin i jo li deiem El Deu del Temple del Metall i la resta de la gent s'hi refereix com “aquell payo que sembla en Rappel en versió Punkie Brewster i que s'està bebent la cervesa d'un altre”.
No n'havia parlat abans perque sincerament em pensava que l'havia dinyada. El vam descobrir al poc d'arribar a Londres i no el vaig tornar a veure fins un parell de mesos abans de tornar cap a Barna. Em va alegrar veure que encara camina... o que com a mínim s'aguanta dret.
És, sense cap mena de dubte, un prototipus de tronat de Camden comú. Que vol dir que està una mica grillat plus porta un rotllo gothic/tatoo/pearcing. El tema dels tatoos el porta bé, el del piercing també, però el del gothic no l'acaba de dominar perquè porta pulseres i collarets de color i xumets penjant i una armilla imitació de pell de be. El just per deixar clar que gotic sí, però tronat també.
Hi ha gent que té idees brillants, com ara “podriem aprofitar els milions de tones de pneumàtics de cotxes que es llençen cada any per processar un material aillant per a la construcció”, o com ara “i que tal si, en comptes de llençar les medicines que ens sobren, muntem una ONG i les portem al Senegal?”. La idea de Nostre Senyor del Metall va ser “perquè no aprofitem totes les restes de beguda que queden als gots del pub per agafar una merda descomunal?”
Evidentment és un payo que no es troba en un excel·lent estat, ni físic ni mental. Però no sabria dir si això és la causa del seu comportament o, al contrari, és el seu costum alcoholico-reciclador la raó de la seva dificultat per mantenir el seny i l'equilibri. Sort que com a mínim l'equilibri el controla una mica agafant-se a la barra del pub com a referent.
La seva tècnica és senzilla i efectiva. Ell s'està en una cantonada de la barra, concretament la seva cantonada, a la qual estic segur que enganxaran una placa conmemorativa quan ell mori (entre d'altres raons perquè molt provablement la dinyarà allà mateix). La cantonada és el centre d'operacions, de tant en tant va a fer la ronda i arreplega tots els gots i ampolles que els clients ja s'han acabat, llavors torna a la seva cantonada, aboca totes les restes de cervesa en un got (el primer que ha recollit, suposo) i tatxan! Ja tenim mitja pinta de cervesa by the face.
A mesura que avança el reciclatge a vegades opta per conservar dos gots i abocar les cerveses clares en un i les més fosques en l'altre, que no és questió de barrejar gustos. I si algú es deixa les restes d'un pollastre i patates take away tampoc té manies i pica un parell de patates.
No cal dir que els treballadors del pub se'l deuen estimar força, perquè mentres ell és al local no s'han de molestar gaire en sortir de la barra a recollir gots. I sembla ser que això a ell li dona prou comfiança com per cridar l'atenció d'algún cambrer despistat que comet l'error de recollir una cervesa mig plena, que oportunitats així no s'han de deixar passar.

Fig. 1: El Déu del Temple del Metall a la seva cantonada de la barra controlant la sala amb un ull avitzor. Cal puntualitzar que ha cambiat l'armilla blanca de llana de be per un model més estiuenc, cosa que compensa amb unes manilles XXL chorissades del passatje del terror.

Fig. 2: El Déu del Metall torna de fer la ronda. A la barra es pot apreciar la mà d'un cambrer, que es disposa a retirar les ampolles i gots que el Déu ja havia acostat en rondes anteriors.

Fig. 3: Yupi! Birra by the face!

Fig. 4: Arriba, abajo, al centro y padentro.

Fig. 5: Exemple de la mateixa tècnica però amb dos gots (reciclatje selectiu).

7 comentaris:

Jose ha dit...

jajaja, m´ha pillat la meua jefa descollonant-me,... he estat a punt de pasar-li el link a vore quina cara se li quedava.

Un post dels millors, amb material grafic per a provar que tot es veritat... molt gran Flanagan, molt gran!

Nomes ha faltat la teua foto amb ell!

miq ha dit...

Òstia Flanagan,

Si que està malament el Pare Noël. Aquest Nadal ens quedem sense regals. No em diguis que Melcior, Gaspar i Baltasar també es dediquen al "reciclatge"...

Roi R. Marphille ha dit...

aquest home...té un club de fans a Facebook?
vaig a mirar-ho!

Flanagan ha dit...

Jajaja, ja sabia que t'encantaria Jose.

Miq, em sembla que els Reis Mags també. Algú els hi va dir que no eren ells sino els pares qui portava els regals, i llavors es van deprimir, es van vendre els camells i la mirra i van començar a veure... Com a mínim encara ens queda el ratolí aquell de les dents.

Roi, passa'm l'adreça del club.

defak ha dit...

Si fos a les Espanyes encara podria fer un cigarret repassant els terres...

I molt valent tu fent fotos, que aquests et maten d'un cop de xumet sense demanar permís!

Lula ha dit...

Flipant!!

Recordo que fa temps jo feia el mateix amb els cubates del Karma quan ja no em quedava pasta per més

ja, ja, jaaaa

De totes maneres no li ha d'anar gaire malament, vist que no està precisament magre...

Flanagan ha dit...

Lula, el pròxim cop que vagis al Karma fes-te fotos i et penjarem al saló de la fama ;)

Defak, no pateixis, que a part dels robados tinc un posado amb ell i tot. Era un tros de pa... sucat amb vi.
Per cert, tu has tornat ja o q?