Lexter, polifacético

La Claud i en Deif van venir de visita per Nadal i un divendres, per casualitats de la vida, i més concretament per l'anivesari de la seva germana, vam acabar en una discoteca anomenada Underground i amb logotip en honor al metro de Londres.
Una petita cagada seria el fet que a Londres el metro no es diu underground sino tube, però de totes maneres ens va fer gràcia acabar en un lloc així el primer cop que ens trobavem a Barna. El que no ens va fer gens de gràcia és que al mapa gegant del metro que hi havia a l'entrada no hi sortís la nostra parada. Es lu que té viure a la perifèria, més barata i amb més xeringues pel carrer.
Un cop a dins, i entre ballaruca i ballaruca, vam veure que hi havia un payo que s'havia posat a fer playback amb el Sex Bomb del tigre de Gales, però al cap d'una estona ens vam adonar que no feia playback, sinó que estava cantant de veritat i igualet igualet que en Tom Jones.
Era el DJ i l'amo de la disco, i al final de la nit i després d'haber-li escoltat varies actuacions ens hi vam acostar i li vam dir que era molt bo. I aquí és on la vam cagar.
Resulta que en Lexter és un divorro frustrat i ens va començar a explicar que ell fa música fusionant The Police + Reage + joquesemés que és el mateix que fa un tal Bob Sinclair, però que ell ja ho feia abans i en Bob el va copiar perquè estan a la mateixa discogràfica (Si, si, claro, claro...).
Quan vaig arribar a casa vaig entrar al youtube a veure qui era el Sinclair aquest, que a mi el nom em sonava, i la veritat és que si que és una mica conegut. Una mica força de fet. I després vaig buscar el megahit Freedom to love que en Lexter ens havia dit que havia acabat de sortir en super world wide release.
Sincerament, en Bob li deu haber robat absolutament totes les idees bones, o potser és simplement que hi ha una diferència entre tenir bona veu i tenir bon gust, perquè la cançó és tant original com el títol. Com a mínim vaig constatar que no haviem estat els únics a qui en Lexter explicava les seves frustracions sinclerianes, que el seu hit del youtuve té un parell de comentaris en plan “Ui si, la cançó mola molt, tope millor que en Bob tiu!”. Clar que també pot ser que els hagi escrit ell mateix.
I com a volta de tuerc, la nit de cap d'any estava un altre cop amb la Claud i en Nil i després del raïm estaven fent no se quin especial d'any nou en no se quina tele quan de sobte apareix... si, ell. Amb meleneta i perilla però era ell, cantant no se quina parida amb una chati en minifalda.
No és que el payo em caigui malament, és que al divendres seguent hi vam tornar i als cinc minuts d'estar-hi el figures li va preguntar a un de la nostra colla que si no tenia pensat prendre res. Clar, és que com que el local estava tant ple a vesar...