divendres, de novembre 28, 2008

Venía por lo de la mamada (Intro)

En principi havia de ser a València, i jo ja havia dit que passava (vil metal), però llavors un dels amics em va trucar per dir-me que el comiat de solter d'en Bakerin seria a Barna. Si Mahoma no va a la farra, la farra va a Mahoma.
Em va fer il·lusió. No havia estat en cap comiat abans i tenia un gran interès antropològic en l'esdeveniment. És com el primer Gran Hermano, que el vaig mirar únicament per què era un experiment sociològic innovador... amb càmera a les dutxes.
La cosa prometia, perquè en Tron, que també s'apuntava a anar de putes, em va jurar i perjurar que la trupe d'en Bakerin eren una colla de desfasats i tronats amb molt potencial. I si en Tron fa servir aquest adjectius és com si en Freddy Krueger et diu que té malsons amb un payo lleig.
Jo ja coneixia alguns del components de l'equip Bake que ens havien visitat a Londres, però estava molt intrigat per conèixer a la resta, dels quals en Bakerin m'havia explicat varies històries.
Ryu: Un amic del cole i company de Karate d'en Bakerin, que de petit a sobre de practicar arts marcials va estar tant enganxat a l'Street Fighter II que es va quedar per sempre més amb el sobrenom. Qualsevol altra semblança amb l'original és anecdòtica.
Jimmy Limón: (Limón a seques pels amics) En Tron i ell s'admiren mútuament de la capacitat i possibilitats dels seus respectius conductes arterials, venosos i/o nassals. Estan enamorats des de que, a les passades Falles, es van confessar que de petits cap d'ells va necessitar mai aigua per consumir la llet en pols i que a l'escola els dos es van fer famosos per deixar la pissarra neta sense fer servir ni el borrador ni les mans.
Aparentment el seu sobrenom es simplement una referència a la seva falta de pentinat.
Spencer: El germà petit d'en Bakerin, que no només admira a en Bud Spencer sinó que a més s'hi assembla (si obviem el fet de que a la seva edat en Bud era nedador olímpic). De fet admira tot allò produït durant els 80s, cosa que es pot apreciar de seguida donant un cop d'ull a la seva samarreta, sigui quina sigui. Basicament té un fons d'armari tant extens com la producció audiovisual de la década en qüestió.
Gestor: Hi ha gent de costums, i en Gestor com a mínim té el costum de portar el mateix pentinat amb que va triomfar als volts del 1994 i per complementar l'efecte té un cotxe que en realitat és una nau espacial.
Jope (aka Jopelines): El fill secret d'en Bob Hopkins.
LuísG: Sembla normal. Crec que és l'element de control de l'experiment.
Finalment ens van fallar en Pezón i en Conan, famosos pels seus mugrons i per esmorzar pizzes Tarradellas respectivament, i en Guapanan, al qual les nenes de l'insti idolatraven per la seva semblança amb en David Hasselhoff. Però tot i això hi havia un equip força prometedor.
.
Unintentional porn:

.
Venía por lo de la mamada (Full Guateque)
Venía por lo del bodorrio (Intro)
Venia por lo del bodorrio (Full pepito) 

.

5 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

Dios, el ritme és absolutament surreal... al seu costat Aphex Twin és folkie!

De lo demés no opino! Crec que és el video més fort que he vist mai, i dir això el 2008 costa...

Lula ha dit...

FLA!!!

No he pogut comentar abans ja que estic ingressada en una clínica suïssa on sobrevisc a base d'electroshocks i forta medicació.

No hi ha dret al vídio que has penjat, és altament nociu per la salud de les persones desequilibrades com jo!! Sento aquesta veu!! No para de perserguir-me!!! Somnio aquestes imatges per sempre ja tatuades en les meves retines!!!

AAAAAAGGGGGHHHHH


Apart d'això, espero que per quan estigui recuperada de la lobotomia radical que tinc programada, publiquis la continuació... FRISO!!


Besotes!

Flanagan ha dit...

Hòstia, jo també he flipat amb l'Aphex Twin aquest. Però no té cap cançó de pits.

Lula, prova amb una tarda de mirar pelis i menjanr gelat de xocolata directament del pot. És més divertit i segur que funciona millor ;)

Lula ha dit...

La xocolata no m'agrada (si no és la que es fuma), pot ser de vainilla???

Flanagan ha dit...

Vale, doncs de vainilla. Però que consti que trobo més greu que no t'agradi la xocolata que no pas això dels eletroshocks.