Venía por lo de la mamada (Full Guateque)

El problema de les promeses és que poden no complir-se. Potser va ser la maduresa o quelcom àdhuc, però em sembla que la cosa no va anar ben bé per on havia d'anar. Personalment el meu referent més immediat pel que fa a comiats és la peli aquella d'en Tom Hanks on tenien una suite d'hotel amb dues centes persones, la meitat de les quals eren dones públiques i una d'elles intentava reproduir-se amb un ase que acabava morint de sobredosi i depositat a l'escensor de l'hotel potes enlaire. Però és veu que el nostre presupost no donava per bestiar. Ni per ases. Ni cap dels amics d'en Bakerin era el Guerrero Americano.

Com que les tradicions són les tradicions, la cosa va començar vestint a en Bakerin amb unes malles negres, uns escalfadors, una samarreta amb el lema “Venía por lo de la mamada”, una perruca afro i unes ulleres de Rappel. Diguens originals. I llavors va començar un llarg peregrinatge fins a un recinte firal, en algun lloc remot de l'Hospitalet, on en Bakerin havia de fer la seva entrada triomfal en un festival eròtic. Diga-li eròtic, diga-li porno.

Al final la entrada no va ser tant triomfal perquè al cap de mitja hora de voltar perduts per l'Hospi en Bakerin havia decidit ditchar el seu uniforme i convertir-se en normal. Més o menys aleshores vaig acceptar la idea de que ningú intentaria follar-se un ase.

El festival, la veritat, me l'imachinava més gran. Tot i així va ser el meu primer encontre amb el porno en viu i curiosament vaig descobrir que, tot i veure dues chavales farcint-se mútuament amb artilugis varis, més que morbo em feia gràcia. El porno és pot consumir de moltes maneres, però definitivament envoltat de senyors amb càmera de vídeo i dubtós interès cinèfil no és la meva preferida. Sempre m'ha fet gràcia la gent que segueix el futbol però que mai hi juga, i em sembla que en aquell festival hi passava més o menys el mateix.

Després de dues hores de veure aerobic non-stop tots estàvem una mica saturats, per no dir avorrits, i jo ja havia preguntat i m'havien dit que no hi havia cap equí al programa, de manera que vam decidir anar a un altre lloc on, a part de mirar, poguéssim sucar.

Però abans d'arribar al restaurant havíem d'escapar de l'Hospitalet, trobar la parada de metro i superar l'efecte “hòstia, es que de dia el camí es veia diferent i hi havia menys gent amb cara d'assassí pel carrer”. Tothom tenia la seva opinió sobre quin era el camí a seguir, però en Tron estava especialment entestat en que el Nord en realitat estava cap al Sud i promocionava la seva candidatura amb frases del tipus “Hacedme caso coño! Que si me se orientar a 10.000 piés de altitud como quereis que me pierda aquí!”. La qüestió es que aquell matí en Tron en entrar a la plaça reial havia comentat que alló era plaça Catalunya i que Montjuic estava a dos carrers, de manera que vam optar per anar en direcció contraria de qualsevol indicació que fes ell i vam arribar al metro a la primera.

Els col·legues d'en Bakerin havien planejat el comiat de solter en plan sorpresa, i per que tot fos com més sorpresa tot i que el comiat es feia a Barna la gràcia és que totes les activitats es feien a prendre pel cul de Barna. Directament no recordo en quin coi de terme municipal estava el restaurant, però una mica més enllà s'acabava l'univers i el temps i l'espai es transmutaven i tal. Com a únic referent geogràfic puc dir que la cambrera vivia al Prat, suposo que en algun avió. Era amiga de la Jopelina (nòvia d'en Jope) i ens va donar un tracte la mar de personal i simpàtic. Nosaltres li vam correspondre decidint que devia ser lesbiana basant-nos en que portava el cabell curt i que utilitzava el pronom feble “neng” i l'adverbi “ejque”.

Als postres un cop més va recaure en mi, en qualitat d'autòcton, la decisió de veure a on coi anàvem. La meva primera pensada havia estat portar-los a l'Arena, bàsicament per explotar una mica més la samarreta tunejada d'en Bakerin, però com que la samarreta no havia durat ni mitja hora doncs la cosa ja no tenia tanta gràcia. En Tron i en Gestor estaven entestats en anar a un puticlub “però solo para tomar una copita”, però per sort la cambrera ens va dir que coneixia una disco a barna i, més important, que ens hi portava en cotxe, de manera que vam acordar esperar a que acabés el seu torn en un pub al costat del restaurant.

No recordo com és deia la discoteca on vam acabar, només que estava al davant del CaixaForum, que era la mar de pija i que estava tant buida que no es van poder permetre el luxe de vetar la entrada a una colla d'arreplegats que no calçaven nàutiques. Pel que fa a la cambrera, tot i que el vocabulari seguia igual, en sortir del restaurant havia passat per un Corporación Dermoestética a posar-se uns implants o algu. La qüestió és que vam decidir que amb botes i samarreta ajustada ja no era lesbiana. Tampoc és que cap de nosaltres ho pogués comfirmar.

A la discoteca no hi havia massa a fer. Podies escollir entre mirar-li els pits a la cambrera heterosexual o mirar-li les calces a la gogo, que estava convenientment vestida amb minifalda i situada en un podi excessivament alt. La resta de la discoteca estava ocupada per set nens i nenes de 12 anys que venien d'un casament (osea enlace) i no hi havia cap indici d'ases, caballs o similars.

No em queixo pas, va ser un bon cap de setmana entre col·legues i ens ho vam passar de fruta madre. De fet em sembla que ho hauríem d'haver plantejat així d'entrada. De totes maneres suposo que quan es casi en Tron ja anirem amb el seu avió a Tailàndia o algun altre lloc on les lleis de protecció dels animals siguin convenientment ambigües.

.

Unintentional porn?

.

Venía por lo de la mamada (Intro)

Venía por lo del bodorrio (Intro)

Venia por lo del bodorrio (Full pepito)  

.