El fill dels veïns de ma mare té set anys i fa sudokus per hobby. Suposo que això, més que en superdotat, el converteix en una aberració de la natura. A més es veu que aquest estiu, l'ultim dia de cole de camí cap a casa ja va treure el quadern d'exercicis i es va posar a fer feina a l'autobús. La qual cosa el situa en alguna categoria pròxima a l'anticrist.
L'altre dia vaig enganxar al Damien en qüestió a casa i sorprenentment estava jugant a la Nintendo DS, una activitat que no requereix complicades operacions matemàtiques i en la qual conseqüentment era un petardo. En veure que estava jugant al Super Mario li vaig començar a explicar emocionat que de petit jo també hi jugava i ell em va dedicar una mirada com la que jo faria si algun dia la meva avia m'explica que de jove fumava porros. Indignat i amb ganes de deixar les coses clares sobre la meva gran superioritat en la matèria li vaig demanar si li importava deixar-me intentar fer una partida. Jur, jur, jur... te vas a enterar mequetrefe.
El molt inconscient em va començar a donar indicacions de com funcionava el videojoc sense deixar anar la consola, i jo cada cop més impacient li anava estirant de les mans i dient que ja sabia com anava. Saps perquè sé que només hi ha un botó per saltar i un altre per corre de pressa/disparar? Doncs perquè aquest joc va néixer en una consola que NOMÉS tenia dos botons, però això va ser abans que tu naixessis, cacho rookie! A més, el molt inculte em deia que si agafava una flor en Mario es tornava “forner” i llavors llençava boles de foc. No se en quin moment les noves generacions van decidir que en Mario canviava de professió, perquè en Mario és lampista i prou, l'unic que passa és que si toca una margarita es torna piròman, però continua sent lampista.
Finalment em va passar la Nintendo i per el poder de Greyskull vaig començar la partida, vaig agafar tots els bolets i floretes dels collons, vaig entrar al castell hortera i vaig aixafar a la tortuga punkie gegant. Chupate esa mini-friki sudokeru, quan jo digui alguna cosa d'en Mario tu digues amén.
Li vaig tornar la consola i li vaig dir que algun dia potser li ensenyaria a jugar a l'Street Fighter, a la qual cosa va tornar a posar cara de no entendre de que parlava. Pobret, segur que ni tant sols sap qui és en Daniel San ni els Goonies ni res, però com a mínim ja té clar que l'experiència és un grau.
.
L'altre dia vaig enganxar al Damien en qüestió a casa i sorprenentment estava jugant a la Nintendo DS, una activitat que no requereix complicades operacions matemàtiques i en la qual conseqüentment era un petardo. En veure que estava jugant al Super Mario li vaig començar a explicar emocionat que de petit jo també hi jugava i ell em va dedicar una mirada com la que jo faria si algun dia la meva avia m'explica que de jove fumava porros. Indignat i amb ganes de deixar les coses clares sobre la meva gran superioritat en la matèria li vaig demanar si li importava deixar-me intentar fer una partida. Jur, jur, jur... te vas a enterar mequetrefe.
El molt inconscient em va començar a donar indicacions de com funcionava el videojoc sense deixar anar la consola, i jo cada cop més impacient li anava estirant de les mans i dient que ja sabia com anava. Saps perquè sé que només hi ha un botó per saltar i un altre per corre de pressa/disparar? Doncs perquè aquest joc va néixer en una consola que NOMÉS tenia dos botons, però això va ser abans que tu naixessis, cacho rookie! A més, el molt inculte em deia que si agafava una flor en Mario es tornava “forner” i llavors llençava boles de foc. No se en quin moment les noves generacions van decidir que en Mario canviava de professió, perquè en Mario és lampista i prou, l'unic que passa és que si toca una margarita es torna piròman, però continua sent lampista.
Finalment em va passar la Nintendo i per el poder de Greyskull vaig començar la partida, vaig agafar tots els bolets i floretes dels collons, vaig entrar al castell hortera i vaig aixafar a la tortuga punkie gegant. Chupate esa mini-friki sudokeru, quan jo digui alguna cosa d'en Mario tu digues amén.
Li vaig tornar la consola i li vaig dir que algun dia potser li ensenyaria a jugar a l'Street Fighter, a la qual cosa va tornar a posar cara de no entendre de que parlava. Pobret, segur que ni tant sols sap qui és en Daniel San ni els Goonies ni res, però com a mínim ja té clar que l'experiència és un grau.
.
Entrades
12 comentaris:
Molta peisteishon i molta jana montana, però aquesta canalla no en tenen ni puta idea!
Amb e post he rigut, però el video és brutal...
Jajajajaaj...
JAJAJAJA.
Però jo era de Mega Drive
Jo era de Mario, en consoletes de mida 6,5 x 10 cm, si la memòria no m'enganya. I hi jugava caminant, tornant de l'escola. I que ningú em digui com es juga al Tetris, tampoc, que quedarà mocat de per vida.
T'espero al blog xamipnyó: Chapeau el esmirriau reprise
La NES tius, la NES. La mare de totes les consoles. 8 bits a pal sec :)
http://en.wikipedia.org/wiki/Nintendo_Entertainment_System
Per a qualsevol dubte o queixa sobre el contingut del blog us podeu dirigir a pulircera[ansiamada]gmail.com, preferiblement d'una manera educada i intentant evitar amenaces a la integritat física. El nostre departament de relacions públiques estarà encantat d'aclarir qualsevol malentès.
Aprofito l'avinentesa per desitjar-vos un bon nadal i un prosper i pacífic any nou.
T'han amenaçat cul.lega?
Només des de l'anonimat. Un petit malentés.
No tinc ni idea de tot això... però et dono la raó, per si de cas.
Jo jugava al packman i a la màquina del millón del bar.
En un moment donat van canviar tot això per tragaperres i jo vaig posar-me llavors a la barra i vaig demanar la primera voll.
I encara estem igual suposo....
Besooootes!
La Chica del paco era jo, ja ho hauràs comprovat... bon any flannie!
Publica un comentari a l'entrada