La casa no es un 10, pero hi vivim 10.
Tot hi aixi no tenim cap problema de massificacio, primer perque la casa es molt gran i segon perque tothom fa horaris diferents i a mes hi ha gent que inexplicablement es capac de viure sense cuinar i, encara mes inexplicablement, sense mirar la tele.
Tot hi aixi no tenim cap problema de massificacio, primer perque la casa es molt gran i segon perque tothom fa horaris diferents i a mes hi ha gent que inexplicablement es capac de viure sense cuinar i, encara mes inexplicablement, sense mirar la tele.
Es veritat, no ens creuem gaire entre nosaltres, jo a les dues setmanes d'estar aqui encara anava coneixent gent. De fet la cosa arriba al punt de que n'hi ha que ni tant sols saben el nom d'alguns dels companys.
Pero be, tot i que evidentment no hi ha un gran esperit de germanor, a la casa hi tenim forca bon rotllo. I de tant en tant pets, pero be.
El repertori de personalitats i nacionalitats es forca ampli i en certa manera crec que responem proporcionalment a la distribucio etnica de Londres en general.
Tenim d'una banda als de la penya comonwealth, que vol dir en Tommy (Neozelandes o Kiwi com els hi diuen aqui), en Drew (Australia o Aussie com els hi diuen aqui) i en Jerry (Sud Africa i no se com punyetes els hi diuen aqui). Tenim dos polonesos, l'Aka i en Marak. Dues brazileres (no, no estan bones i no ballen samba que jo sapiga), la Leia (parella d'en Marak) i la Jesusa. Un Nigeria, l'Etonda i un Irania que porta mitja vida aqui, en Baba. And last but not least, jo mateix, el pa amb tomaquet de la casa.
No, no hi ha cap angles, com ja he dit responem proporcionalment a la ditribucio etnica de Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada