Tornava a casa en metro i llegint un llibre quan el paio que estava assegut davant meu li ha preguntat a la noia que estava al meu costat si es trobava be. Llavors es quan m'he adonat que la noia anava ploeiquejant i respirant mocs. Ella li ha respost que es trobava be i que no es preocupes (mentira!!) i jo he evitat mirarla per no posarla mes en evidencia. He seguit llegint i quan he arribat a una de les penmades que fa en Penman m'he posat a somriure. Llavors m'he adonat que jo estava rient llegint el meu llibre i la noia plorava mirant el seu mobil.
Les cameres son com la poli, quan les necessites no en trobes.
Les cameres son com la poli, quan les necessites no en trobes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada